divendres, 16 de novembre del 2018

inauguració de la nova sala dedicada a Togores



La nova sala es va inaugurar el dijous 8 de novembre a les 19.30 h amb la presència del director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pepe Serra i de la família Togores.

La Sala Togores del Museu d'Art de Cerdanyola consolida i incrementa el seu valor com a punt de referència per a gaudir i estudiar la vida i l'obra del pintor cerdanyolenc Josep de Togores amb la incorporació de nous quadres i fons documental de l'artista.

Importants préstecs del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la col·lecció del Banc de Sabadell s'han incorporat a la sala Togores una vitrina en rotació dedicada a la correspondència i al fons documental donat per les filles de l’artista.  L'arxiu és d'un excepcional valor documental, amb cartes de Max JacobEugeni d'OrsJoaquim Torres García o Daniel-Henry Kahnweiler, llibres i fotografies.

El Museu d'Art de Cerdanyola, com a membre de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya ha rebut el dipòsit durant 10 anys de tres de les obres més representatives del pintor que formen part de la col·lecció del Museu Nacional. Es tracta de Voltants de Bandol (1923) Retrat de Mlle. Rosette Parmentier (1923) i de Tres nus (1924). La darrera d'aquestes obres és una de les teles més ambicioses del pintor, una obra  mediàtica en el seu moment ja que va ser adquirida per subscripció popular i rebutjada per immoral per la Junta de Museus. Després d'una forta polèmica a la premsa, el quadre va se admès mitjançant la intermediació de l'alcalde de Barcelona i a partir de l'adopció d'un títol que li conferís una connotació al·legòrica, Primavera de la vida. Les altres dues teles són del 1923, un dels millors anys del pintor, i mostren els gèneres del paisatge amb connotacions orgàniques, i del retrat d'una estètica exquisida.

D'entre les obres de la Col·lecció Banc Sabadell destaca el paisatge de Prats de Molló d'una gran modernitat que mostra la proximitat a Manolo Hugué.



Obres de remodelació al jardí del museu




Aquesta setmana han començat les obres de remodelació del jardí del Museu d'Art de Cerdanyola.

Les obres consistiran en una millora de la pavimentació del jardí, també s'incorporaran nous serveis, més vegetació i elements escultòrics. 

Amb aquesta reforma el jardí del museu vol refermar el seu paper d'espai verd del cor de la ciutat, amb la versatilitat que ha de permetre acollir esdeveniments culturals i guanyar en accessibilitat.

Està previst que les obres finalitzin el ems de març. Durant aquests mesos la porta del carrer de Sant Martí romandrà tancada i l'accés al museu es farà per la façana posterior, al passatge del LLorer.


Exposició: Diàlegs amb el mite. Escultures de paper i cartró de Patrícia Maseda


Aquesta exposició, emmarcada dins del cicle d'Art Contemporani 'Mites i referents', presenta un conjunt d'escultures realitzades en paper i cartró que representen a alguns dels personatges fantàstics i éssers sobrenaturals que conformen el panteó de les mitologies de les diferents cultures. La subtilesa i la fragilitat són dos conceptes que defineixen l'essència d'aquests volums.
La mostra és de l'artista Patrícia Maseda Calamita i  es podrà veure del 28 de setembre al 25 de novembre.


"El Modernisme i les flors" a Cerdanyola


Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, la natura va ser la gran musa i font d'inspiració d'arquitectes i artistes. La flora va esdevenir un dels repertoris per excel·lència de l'arquitectura modernista, que va establir un veritable diàleg amb el món vegetal a través de les arts decoratives.

El segon àmbit, «L’obrador, la creació de les arts de la construcció», fa un recorregut per vuit arts aplicades a l’arquitectura –ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat– i recull els diferents processos de creació que mostren com materials bàsics i senzills -el ciment, el fang, la pedra o el vidre- esdevenien art, recreant o transformant el món vegetal dins l’escenari arquitectònic. Mitjançant exemples, el visitant entendrà per què les arts aplicades, considerades menors, van arribar a ser en aquell període arts majors.

En el tercer àmbit, «L’arquitectura, el jardí urbà», s’ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable a través de les arts aplicades als edificis, amb exemples representatius com la fulla d’acant, el card de bosc, el pi, la margarida o el castanyer d’Índia. Aquesta flora la veiem representada en diferents tècniques i elements arquitectònics, perquè la natura va ser el llenguatge visual proper a tota la societat que va desplegar la idea d’art total del Modernisme. D’entre totes les plantes, predomina la rosa, considerada la reina de les flors, per la qual cosa se li dedica un espai especial relacionat amb el seu simbolisme.

L’últim àmbit, «La ciutat, la natura perduda», exposa la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. Quan desapareix del seu espai original, que és l’arquitectura, l’art aplicada es transforma en un material en risc i habitualment desapareix. L’exposició vol també reivindicar el Modernisme local i la preservació in situ del patrimoni representatiu de les ciutats en què va tenir més adeptes. Així mateix, aquesta exposició vol apropar el visitant i convidar-lo a olorar el perfum de determinades flors, escoltar i visualitzar els processos de producció o palpar les formes de determinades reproduccions. L’objectiu és convertir la visita en una nova forma de conèixer i recordar el Modernisme i les seves flors, accessible a tothom i a través de tots els sentits.

La mostra es podrà visitar des del 28 de setembre al 13 de gener de 2019. 

L'exposició és una coproducció entre els Museus d’Esplugues de Llobregat i el Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès, que han comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.