dimarts, 20 de gener del 2015

El MAC surt del museu




Des de uns fa mesos, el MAC està col.laborant amb altres museus i fa itinerar part del seu fons. 

L'exposició Els altres noucentistes, produïda pel MAC i la Diputació de Barcelona, i que es va poder veure a Cerdanyola entre els mesos de maig i agost, va itinerar també pel Museu Cormarcal de Manresa i el dissabte 13 de desembre es va inaugurar al Museu Abelló de Mollet del Vallès En aquesta exposició el MAC aporta obres d'Ismael Smith, Josep de Togores, Marian Espinal i unes fotografies de 1936 d'una model a l'estudi d'aquest darrer artista.



Una altra exposició produïda pel MAC i que està itinerant és la d’ Ecos de Carles Buïgas, de l’artista Tom Carr, que vam tenir a Cerdanyola el darrer trimestre de 2013, després ha passat per Badalona i Tortosa, i aviat s’inaugurarà a Manresa.



Del fons del MAC, s’ha prestat un cartell de Ramon Casas contra la tuberculosi fet per a la Mancomunitat de Catalunya a l'exposició Barcelona, zona neutral (1914-1918) que serà a la Fundació Miró de Barcelona fins el 15 de febrer.




Paral.lelament, el MAC ha prestat 4 escultures per a la nova exposició del Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona (MEAM) dedicada a Josep Llimona. Aquesta exposició es va inaugurar el passat 3 de desembre i fa una retrospectiva per commemorar el 150 aniversari del naixement de Llimona.




dijous, 15 de gener del 2015

La nissaga Serra de ceràmica artística arriba al museu





El 12 de desembre, juntament amb la dedicada a Goya, vam obrir al públic també una petita mostra dedicada a la ceràmica Serra.

L’exposició Ceràmica Serra. Una nissaga d’artistes va ser inaugurada per Jordi Serra, fill de Josep Serra Abella i tercer relleu generacional de la nissaga, va mostrar la seva satisfacció per poder reunir en una sala petita una obra molt gran, amb les peces que va començar a crear el seu avi, Antoni Serra Fiter, el primer que aborda la ceràmica des d’una vessant de creació artística, essent mestre d’en Joan Miró i inculcant aquesta passió als seus fills.



La consideració de la ceràmica com a creació artística fa que hi hagi molt poques peces, ja que es buscava la sèrie limitada i la peça única per donar-li més valor. Antoni Serra va treballar amb els grans artistes de la seva època, entre els quals Ismael Smith, estretament vinculat a Cerdanyola. Antoni Serra treballava la porcellana, en el marc del modernisme, molt lligada a la decoració intimista que acompanya el mobiliari de l’època.

La següent generació, els fills d'Antoni Serra Fiter: Antoni, (1905-85), Josep (1906-89) i Enric (1908-86) Serra Abella, encetarà una altra etapa, amb una continuïtat respecte a l'obra del pare, però amb una orientació completament nova. En primer lloc, es funda i consolida l'empresa familiar Can Serra, a Cornellà, com a obrador de productes ceràmics que perdura fins el dia d'avui i que es podrà visitar com activitat paral·lela a l’exposició.

L'exposició estarà oberta al públic fins el 28 de febrer. 


Goya vista Cerdanyola


El 12 de desembre vam inaugurar una exposició que aplega dues de les series de gravats realitzades per Francisco de Goya: els Caprichos i els Proverbios, que provenen del fons del Museu de Mataró.

Els gravats que es mostren corresponen a l'estampació realitzada a partir de les planxes originals de Goya l'any 1937 a la Calcografía Nacional de Madrid, organisme que encara les conserva i que depenia de la Dirección General de Bellas. Aquesta és una de les edicions més interessants i excepcionals des del punt de vista històric i fruit de les circumstàncies de la Guerra Civil. Amb aquest tiratge, el Govern de la República cercava, no només el benefici econòmic derivat de la venta del producte a l'estranger, sinó dur a terme, alhora, una operació de gran prestigi: realitzar, per primera vegada, la impressió conjunta de les sèries de gravats de Goya.

La decisió política de començar els tiratges fou adoptada la primavera del 1937 amb l'acord de limitar-ne l'edició a 150 exemplars per sèrie. El mes de juny de l'any següent foren enviats a València (seu llavors del Govern) els primers 28 jocs de Los Caprichos i de Los Disparates o Proverbios i els primers 25 de La Tauromaquia i Los Desastres de la Guerra. Pel juliol de 1938 es va presentar al Victoria and Albert Museum de Londres l'exposició dels gravats amb una còpia de totes les sèries. Hi ha constància documental que el mes de novembre s'enllestiren els 150 exemplars de Los Desastres; de les altres sèries se sap que no s'arribarien a editar més de 50 exemplars de La Tauromaquia i 55 de Los Caprichos. Tècnicament, l'edició del 1937 és una de les de més qualitat d'impressió i entintada més rica.

Los Caprichos

Sèrie de 80 làmines gravades a l'aiguafort i a l'aiguatinta, començada per Francisco de Goya l'any 1797 i acabada l'any 1799, data de la seva publicació. És una de les sèries més populars i conegudes de l'artista. La temàtica principal de la col·lecció versa sobre la vida urbana, tractada des d'una particular i molt imaginativa perspectiva. Barreja de realisme i fantasia, en aquests gravats Goya hi vessà tot el seu escepticisme, la seva crítica social i el seu sarcasme.

Los Disparates o Proverbios

És la darrera de les sèries de gravats de Goya; consta de 18 estampes treballades a l'aiguafort i a l'aiguatinta i no s'edità fins l'any 1864. Realitzada durant el Trienni Liberal, a les acaballes de la vida de l'artista, s'inspira en velles dites, al·legories i símbols tradicionals. Goya sembla sobrepassar-hi tota racional explicació i ens dóna el testimoni del seu amarg pessimisme. A les il·lustracions d'aquesta col·lecció hi impera el seu món misteriós, un món de malsons i d'imatges estranyes. La visió de la violència, ja reflectida a la sèrie de Los Desastres de la Guerra, continua present a la imaginació de l'artista. 

L'exposició estarà oberta al públic fins el 28 de febrer. 



Les Dames del gronxador, de nou a casa





Les Dames del gronxador era el darrer vitrall del tríptic de les Dames de Cerdanyola que faltava per restaurar, com ja vam informar en una altra entrada d'aquest bloc. El procés s'ha dut a terme durant el darrer trimestre de 2014 i, finalment, a principi de desembre passat es van poder reubicar al seu lloc.

Igual que els altres dos, la feina ha anat a càrrec del taller JM BONET, de Barcelona, empresa altament professional i amb experiència per dur a terme aquesta tasca tan delicada. Aquest era, dels tres, el que es trobava en millor estat i, per tant, la intervenció ha estat menor.

Amb aquesta, acaba el procés d'intervenció en dues fases del tríptic, que llueix novament amb tot es seu esplendor i amb l'estructura reforçada per tal de garantir la seva conservació en el futur.