Reivindicant Ismael Smith

El dia 18 de gener s'inaugurava al Museu l'exposició de la Fundación MAPFRE El Quadern de París, després d'haver estat presentada al Museu Gargallo de Zaragoza i, amb anteriortitat, a la seu de MAPFRE a Madrid i és la primera vegada que aquesta col·lecció s'exposa a Catalunya. Està formada per sis dibuixos realitzats a Barcelona el 1906, cinquanta-tres pàgines d'un quadern fet a París el 1911 i diverses il·lustracions també pintades a la capital francesa entre 1911 i 1914. El total s'hi exhibeixen una seixantena de peces entre il·lustracions, retrats, dibuixos de moda i apunts de la vida bohèmia del París de l'època que pertanyen a la darrera etapa del modernisme decadentista i expressionista de Smith.

El Museu d'Art de Cerdanyola som l'únic que disposa d'una sala permanent dedicada a l'escultor i dibuixant noucentista Ismael Smith, amb un important fons d'obres i de documentació. Coincidint amb aquesta exposició, també hem preparat tot un seguit d'activitats que durant uns mesos faran del MAC el centre de difusió d'aquest peculiar artista:

- El mateix dia 18, amb l'exposició de MAPFRE, vam presentar públicament l'audiovisual Smith, un dandi oblidat de Ferran Alberich, que vam encarregar des del MAC perquè passi a formar part de l'exposició permanent del museu i complementi la sala que ja tenim dedicada a aquest artista.

- Entre els mesos de gener i març es portaran a terme les II Jornades Smith amb la col·laboració de l'Associació d'Amics de la UAB i diversos especialistes que reivindicaran diverses facetes de l'artista.

- Paral·lelament, també vam presentar una versió reduïda de la mostra Ismael Smith, gravats que hem produït el MAC amb el suport de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona i que durant els propers mesos itinerarà, en la seva versió completa, per diversos museus de la província. Provisionalment, aquesta petita mostra es pot visitar a la sala temporal, com a complement de la de la Fundación MAPFRE.

Nota Biogràfica.

Ismael Smith i Marí (Barcelona 1886 - White Plains 1972), és un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernisme i l'inici del noucentisme. Al llarg de la seva producció, va destacar en els camps de l'escultura, el dibuix, el gravat i la il·lustració. Va ser el primer artista plàstic inclòs per Eugeni d'Ors a la seva peculiar galeria de noucentistes tot i que estilísticament s'inscriu clarament dins el darrer modernisme de caire expressionista. Va rebre una gran influència del modernisme anglès i centreuropeu, del decadentisme d'Albert Berdsley i l'esteticisme de la Secessió vienesa. Com a il·lustrador es va caracteritzar per uns dibuixos irònics, elegants, plens de sarcasme i, sovint, amb una forta càrrega eròtica i ambigüitat. Va formar part de la colònia d'estiuejants de Cerdanyola a les primeres dècades del s.XX. Després de diverses estades a París, Londres, Madrid, Barcelona, Cerdanyola i Sevilla, el 1919 es va instal·lar definitivament a Nova York, on va abandonar la vida artística per a dedicar-se a l'estudi de la cura del càncer mitjançant tècniques naturistes sui generis. Davant les seves excentricitats i desequilibris la família Smith es va veure obligada a tancar-lo en un hospital psiquiàtric, on moriria. En els ultims anys a Cerdanyola s'ha dut a terme una tasca d'investigació de la vida i obra d'aquest artista. El Museu d'Art de Cerdanyola és actualment un referent en l'estudi i divulgació d'aquest artista, a partir de la donació d'Enrique García-Herráiz.