L'enigmàtic Manuel Cano de Castro al MAC

Manuel Cano de Castro (San José de Costa Rica, 1891 – París, 1959) és un dels artistes més enigmàtics del noucentisme. Pràcticament no s’ha localitzat obra seva a excepció del diversos dibuixos que es conserven en diversos museus locals de la província de Barcelona. Aquest mes d’octubre els reunim al MAC en una petita mostra.

Togores i Cano es coneixien de Cerdanyola, de fet, junt amb Manuel Fontanals i puntualment Esteve Monagal conformaren un grup artístic. Amb Togores, Cano compartia l’admiració per Cézanne, Matisse, Manolo i Sunyer. Eren uns apassionats de l’art d’avantguarda i van realitzat plegats alguns cartells de les pel·lícules de Josep de Togores i Muntadas. Cano també va ser amic d’Ismael Smith. L’any 1918 va exposar a les Galeries Laietanes i el 1920 a les Galeries Dalmau. Als anys vint i trenta Cano s’integra en la vida cultural i artística de París, havia exposat ja abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, presentat pel cèlebre crític d’art Félix Féneon. Allà es relaciona amb cercles avantguardistes. Va ser molt amic d’Antonin Artaud, per a qui va il·lustrar un llibre i a qui va ensenyar a llegir les cartes del tarot. L’any 1932 es casa amb la model i musa M Therèse Maure (Treize) amiga de Kikí de Montparnasse i apareix sovint a les publicacions de l’època vinculat a surrealistes i dadaistes, com ara Calder, André Breton o Man Ray. Amb l’ocupació nazi, és deportat a un camp de concentració, provablement per la seva orientació sexual, i serà bescanviat com a presoner de guerra el maig de 1944. Per aquella època realitza una sèrie d’aiguaforts molt durs amb escenes del camp de concentració. Posteriorment es documenta el seu pas per Nova York i el 1945 ja a Costa Rica. Al seu país serà un dels responsables de la renovació artística moderna i treballarà el gravat de temàtica popular. 

Es dóna la coincidència que les úniques obres localitzades fins al moment del període català de Cano es troben en museus de la Xarxa de Museus locals de la Diputació de Barcelona. EL MAC conserva el seu ex-libris realitzat per Joan d’Ivori el 1915 i una autocaricatura a tinta que segueix l’empremta d’Smith. La Fundació Joan Abelló té la col·lecció més completa de l’artista, la Fundació Palau dos dibuixos i Museu d’Art de Sabadell l’únic oli localitzat de l’enigmàtic artista.