dimarts, 3 de gener de 2017

El MAC: de casino dels senyors a museu del poble




El MAC: de casino dels senyors a museu del poble



“A hacer más grata la estancia en esíe pintoresco pueblo, contribuyen las funciones que frecuentemente se dan en el Teatro-Casino que se levantó el año pasado y en el que tuvo lugar ayer domingo un notabilísimo concierto” (La Vanguardia, 11 de setembre de 1895).

Aquest “pintoresco pueblo” de què parlava la Vanguardia fa poc més de 100 anys és Cerdanyola, que llavors era un poblet que no arribava als mil habitants. I el “Teatro-Casino” a què fa referència era l’edifici avui conegut com a Can Domènech i que actualment acull el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC). L’esmentat article començava amb aquestes línies :

El hermoso tiempo que continúa reinando, es causa de que no haya abandonado todavía esta agradable residencia ninguna de las familias que forman la colonia veraniega, cada año más numerosa, y escogida.”

La “colonia veraniega” la formaven algunes bones famílies de Barcelona, gent acomodada, artistes, industrials, rendistes... un grup heterogeni, difícil de quantificar, que cada estiu aterrava a Cerdanyola (pels volts de St. Joan) i no marxava fins al setembre. I així, aquell petit i tranquil poblet format majoritàriament per pagesos i gent molt senzilla, s’omplia de vida. Els estiuejants portaven amb ells els seus gustos exòtics i cars, res a veure amb els locals, i no barrejar-se era un dels seus signes d’indentitat. Parlem d’una societat no tan llunyana en el temps, on la diferència social era molt marcada i tothom tenia clar quin era el seu lloc. Per això, els anomenats “senyors de Barcelona” van crear el seu propi món en aquest entorn, i això incloïa els seu propi i exclusiu espai de relació: el “Teatro-Casino”, obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas,  va ser creat el 1894 per i només per als estiuejants i, com a molt, els polítics i càcis locals que controlaven la vila.

L’edifici que acull el MAC va ser el primer casino de Cerdanyola (al 1915 vindria el segon, molt més luxós, al carrer de Santa Anna), punt de trobada, espai d’art (teatre, concerts...) i d’esbarjo (balls, sopars...), per on van passar algunes de les personalitats més importants de la Catalunya del moment. Avui, més de cent anys després, Can Domènech, és un museu, i ha esdevingut, de nou, un punt de trobada, on torna a sonar la música i hi tenen lloc l’art i la cultura des dels àmbits més diversos: exposicions, concerts, teatre, espectacles infantils, conferències... Però el més important és que li hem donat la volta: Can Domènech no és ja aquell espai exclusiu per a rics, sinó un equipament obert a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada