El proper 28 de novembre a les 12h el MAC organitza una visita comentada als vitralls de l’antiga Torre López, que constitueixen la joia del museu i un dels conjunts més espectaculars del modernisme català.
Van ser instal·lats durant la reforma de l’antic Teatre Casino convertit en torre d’estiueig d’Evarist López, un ric comerciant amb interessos a les Filipines. El responsable va ser l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas, amb títol l’any 1905, i arquitecte municipal de Cerdanyola. La totalitat de les vidrieres es va conservar a l’edifici fins l’any 1961 quan va ser transformat en el laboratori farmacèutic Domènech. Llavors es van retirar alguns vitralls, però es van restar els més excepcionals anomenats “Tríptic de les dames de Cerdanyola”. L’any 1982 Joan Vila Grau i Francesc Rodon els van incloure al llibre “Els vitrallers de la Barcelona modernista” i el 1984 van participar a l’exposició “El vitrall modernista” celebrada a la Fundació Miró. Mentrestant, l’immoble va ser posat en venda i els vitralls ja no van retornar al seu emplaçament fins al 5 d’agost de 2009.
Els vitralls formen diversos conjunts. Per una banda, la major part de les portes i finestrals segueixen esbossos del propi Balcells. Són de línies geomètriques i motius vegetals amb grans flors i tiges en “coup de fouet”. La porta principal està ornada amb fúcsies de vidre catedral i plaquette sobre un trencadís de vidre imprès florentine. La porta corredora de la galeria posterior té una part amb vidre a gravat l’àcid i una altra amb vitralls emplomats de lliris. Les finestres laterals de la galeria posterior i del vestíbul contenen grans roses de vidre plaquette sobre una xarxa de tiges ondulants amb tulipes a l’àcid. Els vitralls de la zona de la cuina, igualment dissenyats per Balcells, estan formats per un arc amb dos galls d’indi que mengen fruïts d’un roser, en al·lusió al tema oriental del paradís, amb un estil proper als modernismes de Centre Europa i també de l’Escola de Glasgow. També hi ha un tríptic, més naturalista, que podria estar inspirat en una cançó popular amb un gat, un lloro, un ratolí i una llagosta, realitzat amb vidre catedral i vidre americà, molt en la línia dels vitralls de la Carnisseria Georges, al Mercat de Sant Antoni, realitzada per Balcells l’any 1909. L’arquitecte coneixia bé la tècnica del vitrall atès que tenia, amb un seu germà, un taller de confecció de vitralls anomenat “Simil Vitraux Balcells Hermanos”.
L’estrella de l’edifici, però, és el Tríptic de les dames, instal·lat de nou a l’antic saló. Està format per tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) i representen dues escenes diferents: Les dames del gronxador, Les dames del llac o dels cigne i Les dames de les tulipes. Han estat atribuïts al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn que va tenir taller a Barcelona i va excel·lir en la tècnica de la grisalla, tot i que no es poden descartar altres autories. La concepció original podria correspondre al propi Balcells del que s’ha pogut localitzar l’esbós d’una dama recollint flors. Estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla, amb una utilització subtil palesa a les cares de les dames. Iconogràficament destaca la constant presència de flors que podrien tenir una lectura simbòlica, arribant al zenit a l’escena del llac on les dames alimenten cignes amb peònies, la rosa sense espines, en una imatge literària que remet a la consumació de l’amor i al mite de Leda i el cigne. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies inspirades en el món medieval i mostren la influencia d’Alphonse Mucha. Les dames ballant o en un jardí són una constant de l’època; apareixen en altres vitralls i en moltes marqueteries de Gaspar Homar dibuixades per Josep Pey. L’autoria del disseny de les dames continua sent un misteri, i fins i tot es podria relacionar amb Alexandre de Riquer que freqüentava Cerdanyola als temps del modernisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada