dijous, 23 de maig de 2013

El "Nu del blau" de Josep Viladomat s'incorpora a l'exposició permanent






La peça es va presentar com a "joia del museu"  amb motiu del Dia Internacional dels Museus, i va ser presentada públicament el dia 15 de maig per la Diputada de l'Area de Cultura de la Diputació de Barcelona, Sra. Mireia Hernàndez, i la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola Sra. Montserrat Montiel. Aquesta peça es quedarà en préstec al MAC durant un període de 5 anys.

Josep Viladomat Massanas és un dels representants de l’escultura postnoucentista catalana. Va participar en el grup dels Evolucionistes, fundat l'any 1917, tractant de reaccionar contra el modernisme a partir de la recerca del realisme basat en el barroc català i l’admiració per Arístides Mallol i els escultors grecs. La seva obra es mou entre el classicisme i el realisme.



La peça representa una noia jove nua que s’està tocant la cuixa. Va ser realitzada l’any 1936 amb el nom de Nu tot i que també es coneixeria com a Nu del blau per les circumstàncies en què va ser feta, ja que no aconseguia trobar cap postura de la model que satisfés a l’artista fins que la noia li va mostrar un blau que tenia a la cuixa. Viladomat va tornar a repetir aquest gest a l’escultura de Diana Moderna de 1949. Amb aquesta peça, l’any 1936, va obtenir el Premi Campeny, a l’Exposició de Primavera que es va celebrar al Saló de Montjuïc. Aquest Premi va ser instituït per la Generalitat de Catalunya per mitjà del Decret de data 9 de maig de 1934, s’atorgava a l’escultor d’una obra inèdita i el premi era de 5.000 pessetes. Posteriorment l’obra va ser adquirida per la Diputació de Barcelona que en conserva dos exemplars en bronze.




El nu femení és un motiu predominant entre els escultors catalans de la generació de Viladomat. S’identifica sovint amb un nou model de nació catalana i amb la idea de la dona com a mare i esposa dedicada i com a transmissora  de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Viladomat seguiria un model clàssic de nu jove, proporcionat, destacant el ritme i l’harmonia. La seva obra també presenta influències formals dels mestres del Quattrocento italià com Donatello i Verrocchio, amb un classicisme que dialoga sovint amb el realisme i l’anècdota.


Josep Viladomat es va establir a Cerdanyola cap al 1924, arran del seu matrimoni amb Emília Lena, filla de l’escultor italià Alberto Lena que dirigia la secció artística de la fàbrica Uralita dedicada a la realització de reproduccions artístiques. A Cerdanyola Viladomat va treballar als tallers Lena i va realitzar bona part de la seva producció fins a l’esclat de la Guerra Civil.




 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada