divendres, 14 de juny del 2019

Estudiants en pràctiques al MAC: Diàlegs primigenis. Col·lecció Adell

Un Sant Sebastià, de Francesc Juventeny, i un retrat de Marian Espinal 
es contraposen a obres africanes en aquest diàleg a les sales del MAC. 



El MAC acull aquests dies una selecció d'art molt poc convencional, i és que en el marc d'una col·lecció permanent dedicada a la colònia Noucentista i a l'art Modernista de la ciutat de Cerdanyola, impacta trobar un fetitxe Nkisi nkondi, un objecte sagrat extret del cor d'Àfrica utilitzat per protegir les relíquies de les tribus congoleses. No és freqüent trobar-se amb aquestes tipologies de peces en un espai com el MAC, tot i que és d'agrair que s'exposin aquestes obres en un museu occidental.

Per poder fer una relació entre les peces tribals i la col·lecció permanent, s'intercalen les obres africanes amb exemples paral·lels en la nostra cultura, obtenint com a resultat una exposició com a mínim vistosa, on la contraposició d'un art que no ens resulta res familiar amb un al que estem més acostumats, resulta ser el principal fil conductor de l'exposició. La relació establerta entre les obres africanes i les modernistes s'estreny per enllaçar temes tan universals com són la maternitat i la divinitat femenina, icones protectores amb sants cristians i bèsties modernistes amb animals de la sabana.

Però hem de tenir compte amb nostra visió acostumada a un art occidentalitzat a l'hora d'anar a veure aquesta exposició. No hem de permetre que els prejudicis enterboleixin el nostre ull, hem de tenir en compte que la concepció artistica dels
autors de les obres africanes no és la mateixa que la nostra, i tot i que ens semblin obres molt místiques, només el nkisi nkondi té una autèntica funció protectora persé. La gran majoria de màscares africanes tenen una funció ritual, van lligades a una vestimenta concreta i a uns moments de celebració ritual concret, però son més aviat com un hàbit de monjo o un sari hindú.

El cas de l'ídol congolès, per exemple, no tindria valor en el seu lloc de pertinença, ja que ha estat desproveït de tot poder màgic i molt probablement acabaria sent rebutjat. El valor en aquesta tipologia d'escultura li dóna el mag o sacerdot, i quan la peça ha perdut la seva màgia, se substitueix per un altre ídol beneït.


D'altra banda, l'exposició també ens permet entendre perquè artistes com Picasso o Tàpies es van interessar per l'art africà. Tot i ser una petita mostra, és suficientment il·lustrativa d'una tipologia d'art que juga amb l'abstracció molt abans que els anomenats artistes abstractes pintessin les seves primeres obres.




Anabel Doroteo, estudiant en pràctiques del Grau d'Història de l'Art de la UAB