dimecres, 11 de gener del 2017

Història de l'art. Cicle de conferències





El 10 de gener va tornar el cicle de conferències sobre història de l'art que organitza l'Associació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola amb el suport del MAC.

Atès l'èxit que van tenir les sessions anteriors, es reprenen novament, també a càrrec de l'historiador de l'art Quim Módenes. Les xerrades ens acosten a diversos períodes artístics de manera divulgativa un cop al mes, ara dedicades als segles XIX i XX.

Les sessions són obertes a tothom i funcionen per taquilla inversa. No cal inscripció i es desenvolupen a la sala d'actes del MAC com ja és habitual.

Adjuntem el programa.

dimarts, 3 de gener del 2017

El MAC: de casino dels senyors a museu del poble




El MAC: de casino dels senyors a museu del poble



“A hacer más grata la estancia en esíe pintoresco pueblo, contribuyen las funciones que frecuentemente se dan en el Teatro-Casino que se levantó el año pasado y en el que tuvo lugar ayer domingo un notabilísimo concierto” (La Vanguardia, 11 de setembre de 1895).

Aquest “pintoresco pueblo” de què parlava la Vanguardia fa poc més de 100 anys és Cerdanyola, que llavors era un poblet que no arribava als mil habitants. I el “Teatro-Casino” a què fa referència era l’edifici avui conegut com a Can Domènech i que actualment acull el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC). L’esmentat article començava amb aquestes línies :

El hermoso tiempo que continúa reinando, es causa de que no haya abandonado todavía esta agradable residencia ninguna de las familias que forman la colonia veraniega, cada año más numerosa, y escogida.”

La “colonia veraniega” la formaven algunes bones famílies de Barcelona, gent acomodada, artistes, industrials, rendistes... un grup heterogeni, difícil de quantificar, que cada estiu aterrava a Cerdanyola (pels volts de St. Joan) i no marxava fins al setembre. I així, aquell petit i tranquil poblet format majoritàriament per pagesos i gent molt senzilla, s’omplia de vida. Els estiuejants portaven amb ells els seus gustos exòtics i cars, res a veure amb els locals, i no barrejar-se era un dels seus signes d’indentitat. Parlem d’una societat no tan llunyana en el temps, on la diferència social era molt marcada i tothom tenia clar quin era el seu lloc. Per això, els anomenats “senyors de Barcelona” van crear el seu propi món en aquest entorn, i això incloïa els seu propi i exclusiu espai de relació: el “Teatro-Casino”, obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas,  va ser creat el 1894 per i només per als estiuejants i, com a molt, els polítics i càcis locals que controlaven la vila.

L’edifici que acull el MAC va ser el primer casino de Cerdanyola (al 1915 vindria el segon, molt més luxós, al carrer de Santa Anna), punt de trobada, espai d’art (teatre, concerts...) i d’esbarjo (balls, sopars...), per on van passar algunes de les personalitats més importants de la Catalunya del moment. Avui, més de cent anys després, Can Domènech, és un museu, i ha esdevingut, de nou, un punt de trobada, on torna a sonar la música i hi tenen lloc l’art i la cultura des dels àmbits més diversos: exposicions, concerts, teatre, espectacles infantils, conferències... Però el més important és que li hem donat la volta: Can Domènech no és ja aquell espai exclusiu per a rics, sinó un equipament obert a tothom.

Els dracs i el bestiari modernista





Una de les característiques més significatives del modernisme és el gust pel món oriental, l’exotisme i la fantasia. A aquesta tendència comuna amb la resta de moviments europeus coetanis el modernisme català hi afegeix la recuperació romàntica del passat medieval, amb tot el repertori fantàstic del bestiari que inunda les gàrgoles, misericòrdies i miniatures del gòtic. Des de fa mil·lenis totes les cultures han representat monstres i criatures fantàstiques, des de Mesopotàmia a la Xina,  passant per Egipte, Amèrica o l’art africà, però l’origen de la iconografia dels dracs, sirenes, grius i d’altres éssers fantàstics  que trobem al Modernisme i a l’art occidental l’hem de buscar al món grec i a tota una sèrie de tractats geogràfics i ètnics que, centrant-se en la Índia i Etiòpia localitzen tot de criatures reals i inventades. Aquests escrits neixen al voltant del 326 aC quan Alexandre Magne va envair la Índia i es va fer acompanyar de científics que plasmaran els seus descobriments geogràfics. La flora i la fauna d’aquelles terres devia impressionar als conqueridors i provocar la seva imaginació. Posteriorment, aquests tractats van anar recuperant-se i adaptant-se en nous escrits com el Physiologus d’Alexandria o les Històries naturals de Plini, fins que a l’edat mitjana conflueixen al Bestiari. En aquell moment aquests éssers adquiriran una nova connotació al·legòrica passant a tenir una càrrega moral i representant així els vicis i virtuts dels homes, la lluita del bé i el mal o simplement una funció humorística o bé apotropaica, d’expulsió dels mals auguris.

La majoria de representacions dels éssers fantàstics que apareixen al modernisme català recuperaran la iconografia medieval heretada del bestiari. En el cas concret del drac, la seva presència és més rica i abundant. El drac és un rèptil i un ésser híbrid, com a tal heretarà les connotacions negatives de la serp com a encarnació del mal i del dimoni. Però també serà un dels elements més representants a la pintura, l’escultura, la forja, el vitrall o les joies,  sovint com a referent de la llegenda de Sant Jordi. En aquest sentit, de la mateixa manera que la rosa, la presència constant s’explicaria per ser un símbol del patró de Catalunya i de la recuperació de la identitat nacional.

El drac en d’altres cultures ha gaudit de significacions ben diverses. A l’Extrem Orient és un animal aquàtic, productor de la pluja, viu a l’aigua i fa que neixin les fonts. A la Xina hi ha dracs aquàtics i aeris, associats al raig i al tro. Era una imatge de l’emperador i símbol de la bona sort i la vigilància. Al Japó era el deu de la pluja. La doctrina hindú el relaciona amb el principi del món. I a la tradició clàssica el drac assumeix la figura del guardià del Vellocí i del jardí de les Hespèrides.