Presentació de les noves donacions al museu

Al llarg d'aquest any, el Museu d'Art de Cerdanyola ha rebut diferents donacions. La regidora de Cultura, Elvi Vila, va rebre les persones donants que han cedit obres al MAC per agrair "la seva generositat en despendre's de peces tant preuades de les seves famílies". Vila també destaca que aquests actes "permeten enriquir artísticament i sentimentalment el Museu".

La donació que més ha donat a parlar és la de la Maleta Buïgas gràcies al Rotary Club de Cerdanyola, la qual conté 182 plaques de vidre amb fotografies i projectes de l'enginyer Carles Buïgas.

Durant aquest any també hi ha hagut nombroses donacions de particulars. És el cas d'Aurora Heras que ha donat sis quadres del pintor Pablo Sancho, entre els que destaca un paisatge del Bosc d'Adam i Eva de Cerdanyola de l'any 1934. A aquesta donació se li suma la d'Eduard Merino, que ha cedit al museu un dibuix original de Joan Rebull (company de Josep Togores) i 10 magnífics esbossos de Mariano Andreu (gran amic d'Ismael Smith). La família Merino es va decidir a fer la donació al museu després d'una visita que va fer durant la jornada de portes obertes per Sant Martí al 2016. Especialment emotiva ha estat la donació de Maria Maymó Casamitjana, que ha cedit al museu un retrat de Maria Maymó Grau, primera dona de l'escultor Francesc Juventeny. El retrat està datat del gener de 1925 i és una de les obres més antigues de l'escultor.

La incorporació de mobles ha estat especialment destacada aquest any. Elisabet Ramos i Conxita Soriano han donat, en memòria de Remei Cariñena, un esplèndid moble mirall de rebedor de la Casa Codorniu. Es tracta d'un moble modernista amb marqueteria i llautó atribuït a l'escola de Gaspar Homar. Isidre Grau ha cedit un bagul que custodiava la seva família i que prové de l'antiga Torre López, actual seu del MAC. Es tracta del bagul on es guardava cada any la roba de la casa i que conté les inicials del propietari en grafia modernista: ELB. També en aquest apartat de mobles, l'ebenista Josep Maria Aranda ha cedit un moble secreter dels anys 30 que s'ha instal·lat al vestíbul del museu. I Joaquim Compte Pibernat, en memòria de Joaquim Compte Roux, ha donat un espectacular moble 'bargueño' amb vitrall cloisonné obra de Frederic Vidal.

Algunes d'aquestes peces s'han incorporat a l'exposició permanent del Museu d'Art de Cerdanyola. D'altres es podran veure fins al desembre al mateix museu i després s'hauran de sotmetre a diversos tractaments de conservació.

Dia Internacional dels Museus 2017

Com cada any, els museus de Cerdanyola vam preparar diverses activitats encaminades a la commemoració del Dia Internaciobnal dels Museus (18 de maig). En el cas del MAC, les estrelles van ser la Maleta Buïgas (tot i que finalment es va haver de posposar la presentació) i la Va edició de la Mostra de Curtmetratges, de les quals ja n'hem parlat darrerament.

Com altres vegades, els museus vam programar una activitat conjunta: La peça discordant. Ens vam intercanviar una peça i cada museu la va exposar a la sala permanent; els usuaris que eren capaços d'endevinar-les s'enduien un regal. 

 

La Maleta Buïgas

El passat 31 de maig vam fer l’acte oficial de presentació de l’anomenada Maleta Buïgas. És una de les darreres donacions que ha rebut el MAC i conté 182 plaques de vidre amb fotografies i projectes de l'enginyer Carles Buïgas sobre la tasca que va fer a Montjuïc per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i d’altres projectes visionaris. Actualment només queda en peu la Font Màgica, però aquesta era només una petita part d’un gran projecte de llum i aigua.

Aquesta maleta va pertànyer a Carles Buïgas, i ha estat donada al MAC pel Rotary Club de Cerdanyola que la va adquirir a la família d’una de les seves col·laboradores. Amb aquest acte el Rotary passa a formar part de la llarga llista de donants i mecenes d’un museu que va creixent a partir de les aportacions de la ciutadania. Cal destacar que més d’un 80% del seu fons està format per donacions de particulars en un cas inèdit i molt singular al nostre país.

Però per a recuperar aquesta destacada peça que aportarà una informació decisiva per a l’estudi del “Mag de l’aiguallum” i de l’Art Déco català, s’ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la seva Oficina de Patrimoni Cultural que han donat suport a l’inventari i conservació preventiva de la peça que es trobava en perill degut a la delicadesa del suport fotogràfic antic.

DESCRIPCIÓ IDENTIFICATIVA:

En una col·lecció privada de Cerdanyola es va localitzar una maleta que provenia de l’estudi de l’enginyer Carles Buïgas amb desenes de plaques de vidre fotogràfiques. El Rotary Club de Cerdanyola a petició del museu va adquirir el fons i en va fer donació al Museu d’Art de Cerdanyola.

Les plaques reprodueixen fotografies de l’obra de Carles Buïgas a l’Exposició Internacional de 1929 i d’altres projectes de l’època:

Font màgica

Avinguda de Maria Cristina

Plaça de l’Univers

il·luminació del Palau Nacional i d’altres pavellons

Fonts i llums dels jardins, etc

La nau lluminosa

El teatre integral

La Maleta Buïgas és literalment una maleta de fusta, amb l'interior compartimentat, que conté 182 diapositives de vidre, en format 85 x 100 mm, considerat generalment com format americà. El conjunt de diapositives mostra una selecció d'imatges de projectes de Carles Buïgas, vistes de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i d'altres esdeveniments contemporanis rellevants per l'enginyer. La importància d'aquesta maleta és que és una col·lecció de diapositives que pertanyia a Carles Buïgas en deduïm que: a) complia amb una funció de documentació i arxiu i b) era un instrument de comunicació visual alhora de presentar els seus projectes i idees.

Les diapositives en placa de vidre tenen el seu origen en l'anomenada llanterna màgica, primer aparell visor d'imatges per projecció, i són les precursores de la diapositiva clàssica de 35 mm. El seu moment àlgid és durant el primer terç del segle XX, on es produeixen de forma massiva, però, a partir dels anys 40, comencen a ser una raresa i a mitjans de segle són substituïdes per les pràctiques i econòmiques diapositives a color, en marc de plàstic. Tècnicament, són positius fotogràfics, en blanc i negre, possiblement al gelatinobromur de plata, damunt d'una placa de vidre. Els objectes formats per una placa de vidre, amb una emulsió fotosensible que conté la imatge, una màscara o paspartú de paper, que sovint porta imprès el nom de l'estudi fotogràfic o proveïdor, i una segona placa de vidre que protegeix la imatge. Finalment, aquest “sandwich” està tancat amb una cinta de paper adhesiu, per tot el perímetre. Algunes diapositives estan acolorides a mà, probablement usant colors a l'oli transparents, anilines o aquarel·les. Cada diapositiva pot portar diverses etiquetes identificatives, impreses i/o manuscrites.

El MAC: de casino dels senyors a museu del poble

“A hacer más grata la estancia en esíe pintoresco pueblo, contribuyen las funciones que frecuentemente se dan en el Teatro-Casino que se levantó el año pasado y en el que tuvo lugar ayer domingo un notabilísimo concierto” (La Vanguardia, 11 de setembre de 1895).

Aquest “pintoresco pueblo” de què parlava la Vanguardia fa poc més de 100 anys és Cerdanyola, que llavors era un poblet que no arribava als mil habitants. I el “Teatro-Casino” a què fa referència era l’edifici avui conegut com a Can Domènech i que actualment acull el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC). L’esmentat article començava amb aquestes línies :

“El hermoso tiempo que continúa reinando, es causa de que no haya abandonado todavía esta agradable residencia ninguna de las familias que forman la colonia veraniega, cada año más numerosa, y escogida.”

La “colonia veraniega” la formaven algunes bones famílies de Barcelona, gent acomodada, artistes, industrials, rendistes... un grup heterogeni, difícil de quantificar, que cada estiu aterrava a Cerdanyola (pels volts de St. Joan) i no marxava fins al setembre. I així, aquell petit i tranquil poblet format majoritàriament per pagesos i gent molt senzilla, s’omplia de vida. Els estiuejants portaven amb ells els seus gustos exòtics i cars, res a veure amb els locals, i no barrejar-se era un dels seus signes d’indentitat. Parlem d’una societat no tan llunyana en el temps, on la diferència social era molt marcada i tothom tenia clar quin era el seu lloc. Per això, els anomenats “senyors de Barcelona” van crear el seu propi món en aquest entorn, i això incloïa els seu propi i exclusiu espai de relació: el “Teatro-Casino”, obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas,  va ser creat el 1894 per i només per als estiuejants i, com a molt, els polítics i càcis locals que controlaven la vila.

L’edifici que acull el MAC va ser el primer casino de Cerdanyola (al 1915 vindria el segon, molt més luxós, al carrer de Santa Anna), punt de trobada, espai d’art (teatre, concerts...) i d’esbarjo (balls, sopars...), per on van passar algunes de les personalitats més importants de la Catalunya del moment. Avui, més de cent anys després, Can Domènech, és un museu, i ha esdevingut, de nou, un punt de trobada, on torna a sonar la música i hi tenen lloc l’art i la cultura des dels àmbits més diversos: exposicions, concerts, teatre, espectacles infantils, conferències... Però el més important és que li hem donat la volta: Can Domènech no és ja aquell espai exclusiu per a rics, sinó un equipament obert a tothom.

Laboratoris d'art: taller de llum

En el marc de l’exposició Tom Carr. Ecos de Carles Buïgas i dels Laboratoris d’Art del MAC, el diumenge 24 de novembre es va dur a terme un taller adreçat al públic infantil i familiar sobre la creació a partir de la llum per part de l’equip Tcteamwork amb el títol Light.

Tcteamwork proposava la realització d’un taller on es plantegen els reptes de la creació amb un element tan líquid com la llum a partir de conceptes basats en la sostenibilitat.

Amb elements fruit del reciclatge, com ampolles d'aigua de PET, els participants van poder construir elements i crear històries donant-lis vida a partir del joc amb la llum i les ombres.

Tcteamwork  és un grup de treball creat per tal de portar a terme projectes d’art a partir de concepte com sostenibilitat i reciclatge tot considerant l’ús de la llum i de les noves funcions de l’art.
Professor i alumnes de l’Escola Massana que formen l’equip : Tom Carr - Massimiliano Moro - Lourdes Santandreu Planas

Jornades Europees del Patrimoni 2013

El darrer cap de setmana de setembre es van celebrar les Jornades Europees del Patrimoni. El MAC vam organitzar una jornada de portes obertes al museu i el diumenge 29, a més a més, el ja tradicional itinerari modernista, que enguany es va dedicar al centre de la vila. Gairebé 50 persones es van apuntar a aquesta visita, guiada pel director del museu, Txema Romero, que va recórrer l'Església de St. Martí, el MAC i diverses torres d'estiueig, centrant-se en l'obra de dos arquitectes cabdals en la història de Cerdanyola: Gaietà Buïgas i Eduard M. Balcells.

Atès que l'edifici del museu va ser el primer casino dels estiuejants, es va preparar un refrigeri que va ser una sorpresa per als participants ja que es va inspirar en un document antic: el menu de 1915 del Sardanyola Gran Casino que es conserva a l'arxiu del MAC i que va ser dissenyat per Ismael Smith.Tothom es va poder endur a casa una còpia del menú com a record de l'activitat.

La revista Vallesos i els Buïgas al MAC

L'arquitecte Gaietà Buïgas; el seu fill, l'enginyer Carles Buïgas; i el nebot d'aquest, el també arquitecte Eduard Maria Balcells, són els estandards d'una nissaga d'artistes i tècnics que marquen història a Cerdanyola i que ha tingut també referents com l'artista conceptual Eugènia Balcells.

La família Buïgas és la protagonista d'un article realitzat pel cerdanyolenc Agustí Jiménez al número 5 de la revista Vallesos, una aproximació a aquesta nissaga que ha nascut arran de la commemoració del 125 aniversari de l'exposició universal de 1888 a Barcelona en què Gaietà Buïgas, va dirigir la construcció del monument a Colom.

Aquest darrer número de Vallesos es va presentar a la sala d'actes del MAC el passat 18 de setembre i hi van intervenir Agustí Jiménez, Ramon Vilageliu i el director del museu Txema Romero.

Els "Ecos de Carles Buïgas" de Tom Carr

Aquesta exposició forma dels actes del IV aniversari del museu, i la vam inaugurar el passat 13 de setembre amb una gran afluència de públic, gairebé 130 persones.

Carles Buïgas, el mag de la llum i l'aigua, és un dels grans noms de l'art lligat a Cerdanyola, ciutat on va passar els seus últims anys i és enterrat. L'enginyer és conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional de Barcelona, actual seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, però molt especialment la  Font Màgica de Montjuïc.

 Al MAC hi ha un espai dedicat a Buigas de forma permanent, però ara li retem homenatge amb una mostra temporal, la del catalano-nordamericà Tom Carr. Ecos de Buïgas és el títol d'aquest diàleg en què, sense utilitzar l'aigua, Carr ens convida a un joc de llum i formes que esdevenen festival de colors i siluetes que ens recorden l'imaginari de l'enginyer cerdanyolenc.

L'exposició es completa amb una isntal.lació al jardí i amb una clucada d'ull al ciutadà, que l'ha de fer seu. Un equip artístic format per Carr, Victor Valentín i els seus alumnes Massimiliano Moro i Lourdes Santandreu Planas, proposen un subtil joc de llums i ombres amb Les dames de Cerdanyola com a protagonistes d'una ambientació que crida al misteri.

Però el que segur que serà més participat serà la gegantina ombra xinesca que ens proposa l'equip d'artistes. Una llum, que es mantindrà un cop l'exposició resti tancada, ens convida a mostrar la nostra fantasia amb ombres visibles des de la plaça de l'Abat Oliba. Els infants ja s'han fet seu aquest aparador de la imaginació, obert quan la llum del dia es pon.