divendres, 5 de juliol del 2019

IDENTITAT(S) AL MUSEU

Visita-taller sobre diversitats sexuals i de gènere



















Els museus estan canviant, moltíssim. Lluny d'aquells cementiris d'obres d'art que eren al segle XIX, avui els museus s'estan convertint en espais oberts, plataformes generadores d'idees i amb una gran vocació social.

En aquest marc, el Museu d'Art de Cerdanyola sempre ha cregut que el desenvolupament d'activitats que tractessin i reflectissin els interessos socials és essencial, i que sense aquestes el museu perdria sentit.

Així, ja fa anys que es desenvolupen activitats vinculades als actes del Dia Internacional per a l'Alliberament LGTBIQ+, però aquest any s'ha volgut crear una activitat participativa dissenyada juntament amb la Regidoria de Feminisme i LGTBIQ+ on poder entendre la diversitat sexual i de gènere, i com aquesta s'ha representat (o no) en l'art.

El taller s'inicia amb un breu marc teòric sobre diversitat sexual i de gènere, que planteja el sistema sexe-gènere, des de les seves quatre dimensions, i entès com a construcció social i cultural:

  • Sexe biològic (defineix les característiques sexuals primàries i secundàries: mascles, femelles i intersexuals).
  • Identitat de gènere (gènere amb el qual una persona s'identifica: home cis, dona cis, trans*).
  • Expressió de gènere (comportaments i rols de les persones: masculí, femení, andrògen).
  • Opció sexual (objecte de desig: homosexual, bisexual, heterosexual).

Un marc teòric plantejat des del feminisme i amb l'objectiu de lluitar contra els estereotips heteronormatius i sexistes que tenim a la nostra societat, per fomentar marcs més respectuosos i oberts per a totes les persones, en la seva diversitat.

Seguidament s'ha fet un repàs ràpid de com aquestes diversitats s'han anat representant en la història de l'art, des de la prehistòria fins l'actualitat, evidenciant fins a quin punt els diferents períodes i les diferents cultures ho han tractat de maneres molt diverses, evidenciant també la dificultat que suposa el filtre de la mirada contemporània.

La segona part del taller s'ha desenvolupat a partir d'unes fitxes, on les participants havien de construir la seva identitat sexual i de gènere i opció sexual -o una d'inventada-, a partir d'un dibuix de l'Ismael Smith que reflectia les quatre dimensions del gènere esmentades al marc conceptual inicial. Sobre aquest, i com un collage, s'han enganxat elements que fan referència a aquestes dimensions del sistema sexe-gènere. 

Un cop acabades, s'ha fet una visita guiada, destacant elements vinculats amb la diversitat sexual i de gènere, al museu. Una visita participativa on el grup ha pogut participar durant la ruta i expressar-se en tot moment. La voluntat d'aquest últim espai ha estat la d'oferir una visió oberta i diferencial de les obres del museu, atenent a la importància de les obres fetes per dones, parlant del nu femení i masculí representat al museu, exposant la diversitat d'opcions sexuals exposades i les expressions de gènere diferencials en algunes obres. Aquesta lectura, des de l'alliberament social i la diversitat, del museu, ha permès que les persones assistents s'identifiquessin en alguna obra. Al llarg de la visita tothom ha anat enganxant el personatge creat, per tal de fer visible la diversitat i vetllar perquè aquesta mostra de sensibilització no sigui puntual, sinó de llarga durada.

A tall de reflexions finals, cal senyalar el grau de satisfacció de les participants. La majoria de les persones assistents no comptaven amb un coneixement profund del tema, el que ha permès construir coneixement col·lectiu amb altres participants que sí que tenien bon coneixement de la temàtica. 

A partir d'aquí, cal seguir consolidant aquest tipus d'activitat al museu, però fent-ho com a programa de ciutat, treballant de manera conjunta amb la Regidoria de Feminisme i LGTBIQ+ i estendre-ho a un públic molt més ampli, esdevenint una activitat intergeneracional.



Clara Dachs
Regidoria de Feminismes i Polítiques LGTBIQ

Quim Módenes
Museu d'Art de Cerdanyola

divendres, 14 de juny del 2019

Estudiants en pràctiques al MAC: Diàlegs primigenis. Col·lecció Adell

Un Sant Sebastià, de Francesc Juventeny, i un retrat de Marian Espinal 
es contraposen a obres africanes en aquest diàleg a les sales del MAC. 



El MAC acull aquests dies una selecció d'art molt poc convencional, i és que en el marc d'una col·lecció permanent dedicada a la colònia Noucentista i a l'art Modernista de la ciutat de Cerdanyola, impacta trobar un fetitxe Nkisi nkondi, un objecte sagrat extret del cor d'Àfrica utilitzat per protegir les relíquies de les tribus congoleses. No és freqüent trobar-se amb aquestes tipologies de peces en un espai com el MAC, tot i que és d'agrair que s'exposin aquestes obres en un museu occidental.

Per poder fer una relació entre les peces tribals i la col·lecció permanent, s'intercalen les obres africanes amb exemples paral·lels en la nostra cultura, obtenint com a resultat una exposició com a mínim vistosa, on la contraposició d'un art que no ens resulta res familiar amb un al que estem més acostumats, resulta ser el principal fil conductor de l'exposició. La relació establerta entre les obres africanes i les modernistes s'estreny per enllaçar temes tan universals com són la maternitat i la divinitat femenina, icones protectores amb sants cristians i bèsties modernistes amb animals de la sabana.

Però hem de tenir compte amb nostra visió acostumada a un art occidentalitzat a l'hora d'anar a veure aquesta exposició. No hem de permetre que els prejudicis enterboleixin el nostre ull, hem de tenir en compte que la concepció artistica dels
autors de les obres africanes no és la mateixa que la nostra, i tot i que ens semblin obres molt místiques, només el nkisi nkondi té una autèntica funció protectora persé. La gran majoria de màscares africanes tenen una funció ritual, van lligades a una vestimenta concreta i a uns moments de celebració ritual concret, però son més aviat com un hàbit de monjo o un sari hindú.

El cas de l'ídol congolès, per exemple, no tindria valor en el seu lloc de pertinença, ja que ha estat desproveït de tot poder màgic i molt probablement acabaria sent rebutjat. El valor en aquesta tipologia d'escultura li dóna el mag o sacerdot, i quan la peça ha perdut la seva màgia, se substitueix per un altre ídol beneït.


D'altra banda, l'exposició també ens permet entendre perquè artistes com Picasso o Tàpies es van interessar per l'art africà. Tot i ser una petita mostra, és suficientment il·lustrativa d'una tipologia d'art que juga amb l'abstracció molt abans que els anomenats artistes abstractes pintessin les seves primeres obres.




Anabel Doroteo, estudiant en pràctiques del Grau d'Història de l'Art de la UAB