divendres, 27 de setembre del 2013

Ismael smith es retroba amb Marià Andreu al Museu de Mataró

Durant els propers mesos es podrà veure al Museu de Mataró l’exposició Ismael Smith Gravador produïda pel MAC. Aprofitant la itinerància, la mostra s’ha ampliat amb unes peces que mostren la relació entre Smith i l’artista mataroní Marià Andreu, i amb els gravats de Goya que van inspirar a Ismael.



Ismael Smith i Marià Andreu i Estany (Mataró 1888 – Biarritz 1976) van compartir una estreta amistat des de l’època de formació i les seves primeres aparicions a l’escena artística barcelonina. Van formar part d’un dels grups més singulars de finals del modernisme, el que configuraren amb Laura Albéniz i Nestor M. Fernández de la Torre. Els quatre van exposar al Fayanç Català el 1911, amb gran èxit de crítica i un catàleg que recollia textos d’Alexandre de Riquer, Josep M. Roviralta, Utrillo o el mateix Eugeni d’Ors.


Andreu va ser un artista polifacètic: pintor, escenògraf, figurinista, esmaltador, gravador, dibuixant i il·lustrador. S’instal·la a París a partir de 1912 tot i que no perd la vinculació amb Barcelona, viatja per Itàlia i exposa també a Múnic, Nova York i Londres.



LA HISTÒRIA DE L’ORB, L’ESMALT MÉS GRAN DE MÓN
 Durant l’estada parisenca d’ambdós artistes, Andreu va començar a confeccionar una peça que esdevindria mítica i havia de convertir-se en la consagració de l’artista, l’Orb, l’esmalt més gran del món. Sembla ser que la peça es va exposar en la seva primera fase a l’exposició del Fayanç de 1911, tot i que s’acabaria definitivament el 1914. És una peça en relleu de gairebé 3 metres d’alçada de coure  esmaltat, una joia gegant d’aspecte imponent, inquietant i misteriós, amb una densitat cromàtica i una estètica que no deixen indiferent, entre el refinament i la monstruositat. El títol és ambigu, l’Orb, tot un misteri que podria remetre a la representació del món, però que en aquest cas fa referència al cec, la figura masculina que centra la composició. Està flanquejat per dues dones, una maternitat vestida i una representació de la bellesa, nua i sensual. El sol, la lluna i la garlanda que tanca el conjunt acaben de completar una peça que vol simbolitzar la vida, amb referències moralistes com si fos una mena de vanitas barroca i que podria tenir també altres connotacions més personals de rebuig a la sexualitat i al plaer. Una fotografia conservada al MAC acaba d’aclarir el procés de confecció de la peça i apunta a la possibilitat de col·laboració entre els dos artistes. Es mostra una imatge de taller, amb Smith i Andreu disfressats de dona i al fons un relleu de grans dimensions d’una figura femenina que sustenta una criatura. La peça es pot identificar com a l’original en fang d’una part de l’Orb, en la seva primera fase, amb les figures nues abans que l’artista modelés els vestits, tal i com marcava l’ensenyament acadèmic. La qualitat del modelat i el fet que a la fotografia apareguin tots dos podria obrir la porta a que Smith va ajudar al seu amic a modelar la peça. Smith era un escultor molt dotat i d’Andreu no es coneixen altres exemples. Posteriorment Andreu la passaria a planxa de coure i l’esmaltaria, amagant en part els detalls escultòrics que quedarien desdibuixats sota la capa del dens esmalt de meravellosos tons cobalt ultramarí, suaus  turqueses i iridescents tornassolats. 



SMITH I GOYA
Una de les fonts d’inspiració més clares dels gravats d’Ismael Smith són els aiguaforts de Goya. El Museu de Mataró en conserva les sèries de Los Caprichos, Los Desastres de la Guerra, La Tauromaquia i Los Disparates o Proverbios.  Els gravats corresponen a l'estampació realitzada durant la Guerra Civil, l’any 1937, a partir de les planxes originals de Goya a la Calcografía Nacional de Madrid.

 

dijous, 26 de setembre del 2013

La revista Vallesos i els Buïgas al MAC



L'arquitecte Gaietà Buïgas; el seu fill, l'enginyer Carles Buïgas; i el nebot d'aquest, el també arquitecte Eduard Maria Balcells, són els estandards d'una nissaga d'artistes i tècnics que marquen història a Cerdanyola i que ha tingut també referents com l'artista conceptual Eugènia Balcells.

La família Buïgas és la protagonista d'un article realitzat pel cerdanyolenc Agustí Jiménez al número 5 de la revista Vallesos, una aproximació a aquesta nissaga que ha nascut arran de la commemoració del 125 aniversari de l'exposició universal de 1888 a Barcelona en què Gaietà Buïgas, va dirigir la construcció del monument a Colom.

Aquest darrer número de Vallesos es va presentar a la sala d'actes del MAC el passat 18 de setembre i hi van intervenir Agustí Jiménez, Ramon Vilageliu i el director del museu Txema Romero.


dimecres, 25 de setembre del 2013

Jornada d'Art Jove Urbà



El dissabte 14 de setembre, també dins del programa del IV aniversari del MAC, va tenir lloc una primera Jornada d'Art Jove Urbà. Entre les activitats, va destacar l'elaboració d'un graffitti.

Al llarg de la tarda i de mans d'un expert, el graffitti va anar agafant forma. Molts curiosos s'hi van acostar i diversos joves es van apuntar a col.laborar.


A les 8 del vespre, les paraules MAC JOVE havien pres forma sobre un fons inspirat en els vitralls modernistes.

Els "Ecos de Carles Buïgas" de Tom Carr

Aquesta exposició forma dels actes del IV aniversari del museu, i la vam inaugurar el passat 13 de setembre amb una gran afluència de públic, gairebé 130 persones.

Carles Buïgas, el mag de la llum i l'aigua, és un dels grans noms de l'art lligat a Cerdanyola, ciutat on va passar els seus últims anys i és enterrat. L'enginyer és conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional de Barcelona, actual seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, però molt especialment la  Font Màgica de Montjuïc.


 Al MAC hi ha un espai dedicat a Buigas de forma permanent, però ara li retem homenatge amb una mostra temporal, la del catalano-nordamericà Tom Carr. Ecos de Buïgas és el títol d'aquest diàleg en què, sense utilitzar l'aigua, Carr ens convida a un joc de llum i formes que esdevenen festival de colors i siluetes que ens recorden l'imaginari de l'enginyer cerdanyolenc.

L'exposició es completa amb una isntal.lació al jardí i amb una clucada d'ull al ciutadà, que l'ha de fer seu. Un equip artístic format per Carr, Victor Valentín i els seus alumnes Massimiliano Moro i Lourdes Santandreu Planas, proposen un subtil joc de llums i ombres amb Les dames de Cerdanyola com a protagonistes d'una ambientació que crida al misteri.

Però el que segur que serà més participat serà la gegantina ombra xinesca que ens proposa l'equip d'artistes. Una llum, que es mantindrà un cop l'exposició resti tancada, ens convida a mostrar la nostra fantasia amb ombres visibles des de la plaça de l'Abat Oliba. Els infants ja s'han fet seu aquest aparador de la imaginació, obert quan la llum del dia es pon.

Les noves incorporacions al MAC en una exposició


Des del passat 10 de setembre, l'Espai Arc del MAC, a la primera planta, acull una petita mostra amb les darreres donacions que ha rebut el museu. Aquestes obres han passat a formar part del fons i hem decidit mostrar-les en espera que puguin formar part de l'exposició permanent o bé d'alguna temporal temàtica.

El conjunt és heterogeni: cartells, documents, fotografies, escultura, pintura...

Es podrà visitar fins el proper 6 d'octubre.

dimarts, 17 de setembre del 2013

Es presenta el programa de patrimoni per al segon semestre de 2013



El 8 de setembre la regidora de Cultura, Montserrat Montiel, i els directors dels Museus de Ca n'Oliver i el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC), Joan Francès i Josep Maria Romero, respectivament, han presentat la programació prevista per al que resta d’any.

L'espai escollit per fer la presentació va ser la sala d'exposicions del MAC.

Pel que fa al MAC, Josep Maria Romero, va destacar les exposicions temporals, que combinen art històric i contemporani, com a eix vertebrador de la programació del museu.

Les exposicions que es podran veure són: Jesus Bolinaga i el cartell del Blues; Ismael Smith gravador del modernisme a l’Art Deco; el Club del dibuix o l’exposició de Tom Carr, Ecos de Carles Buïgas.

Altres activitats previstes són: el Taller del Blues adreçat al públic familiar, un Taller de gravat adaptat a persones cegues, les noves incorporacions que s’han afegit a la Sala Togores, o l’activitat anomenada Guies d’altres mons. Un programa de visites amb guies d’altres disciplines i que oferiran una visió diferent o personal sobre el fons del museu.