inauguració de la nova sala dedicada a Togores

La nova sala es va inaugurar el dijous 8 de novembre a les 19.30 h amb la presència del director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pepe Serra i de la família Togores.

La Sala Togores del Museu d'Art de Cerdanyola consolida i incrementa el seu valor com a punt de referència per a gaudir i estudiar la vida i l'obra del pintor cerdanyolenc Josep de Togores amb la incorporació de nous quadres i fons documental de l'artista.

Importants préstecs del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la col·lecció del Banc de Sabadell s'han incorporat a la sala Togores una vitrina en rotació dedicada a la correspondència i al fons documental donat per les filles de l’artista.  L'arxiu és d'un excepcional valor documental, amb cartes de Max Jacob, Eugeni d'Ors, Joaquim Torres García o Daniel-Henry Kahnweiler, llibres i fotografies.

El Museu d'Art de Cerdanyola, com a membre de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya ha rebut el dipòsit durant 10 anys de tres de les obres més representatives del pintor que formen part de la col·lecció del Museu Nacional. Es tracta de Voltants de Bandol (1923) Retrat de Mlle. Rosette Parmentier (1923) i de Tres nus (1924). La darrera d'aquestes obres és una de les teles més ambicioses del pintor, una obra  mediàtica en el seu moment ja que va ser adquirida per subscripció popular i rebutjada per immoral per la Junta de Museus. Després d'una forta polèmica a la premsa, el quadre va se admès mitjançant la intermediació de l'alcalde de Barcelona i a partir de l'adopció d'un títol que li conferís una connotació al·legòrica, Primavera de la vida. Les altres dues teles són del 1923, un dels millors anys del pintor, i mostren els gèneres del paisatge amb connotacions orgàniques, i del retrat d'una estètica exquisida.

D'entre les obres de la Col·lecció Banc Sabadell destaca el paisatge de Prats de Molló d'una gran modernitat que mostra la proximitat a Manolo Hugué.

"El Modernisme i les flors" a Cerdanyola

Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, la natura va ser la gran musa i font d'inspiració d'arquitectes i artistes. La flora va esdevenir un dels repertoris per excel·lència de l'arquitectura modernista, que va establir un veritable diàleg amb el món vegetal a través de les arts decoratives.

El segon àmbit, «L’obrador, la creació de les arts de la construcció», fa un recorregut per vuit arts aplicades a l’arquitectura –ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat– i recull els diferents processos de creació que mostren com materials bàsics i senzills -el ciment, el fang, la pedra o el vidre- esdevenien art, recreant o transformant el món vegetal dins l’escenari arquitectònic. Mitjançant exemples, el visitant entendrà per què les arts aplicades, considerades menors, van arribar a ser en aquell període arts majors.

En el tercer àmbit, «L’arquitectura, el jardí urbà», s’ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable a través de les arts aplicades als edificis, amb exemples representatius com la fulla d’acant, el card de bosc, el pi, la margarida o el castanyer d’Índia. Aquesta flora la veiem representada en diferents tècniques i elements arquitectònics, perquè la natura va ser el llenguatge visual proper a tota la societat que va desplegar la idea d’art total del Modernisme. D’entre totes les plantes, predomina la rosa, considerada la reina de les flors, per la qual cosa se li dedica un espai especial relacionat amb el seu simbolisme.

L’últim àmbit, «La ciutat, la natura perduda», exposa la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. Quan desapareix del seu espai original, que és l’arquitectura, l’art aplicada es transforma en un material en risc i habitualment desapareix. L’exposició vol també reivindicar el Modernisme local i la preservació in situ del patrimoni representatiu de les ciutats en què va tenir més adeptes. Així mateix, aquesta exposició vol apropar el visitant i convidar-lo a olorar el perfum de determinades flors, escoltar i visualitzar els processos de producció o palpar les formes de determinades reproduccions. L’objectiu és convertir la visita en una nova forma de conèixer i recordar el Modernisme i les seves flors, accessible a tothom i a través de tots els sentits.

La mostra es podrà visitar des del 28 de setembre al 13 de gener de 2019. 

L'exposició és una coproducció entre els Museus d’Esplugues de Llobregat i el Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès, que han comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

El MAC al III Congrés Internacional coupDefouet

La RutaEuropea del Modernisme aplega governs locals i altres institucions (entre elles el MAC) en la voluntat de protegir, promoure i difondre el patrimoni Art Nouveau. Si bé es tracta bàsicament d’un patrimoni tangible –elements físics d’un interès i una bellesa artística i arquitectònica destacats–, té també un aspecte intangible, en la mesura que encarna i ajuda a explicar i a entendre la història recent i la idiosincràsia de les nostres comunitats.

En aquesta tercera edició del Congrés Internacional coupDefouet, celebrat a Barcelona entre el 27 i el 30 de juny passats, es on el director del MAC, Txema Romero, va presentar la seva comunicació sobre Ismael Smith.

5è Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni

Barcelona va acollir els dies 14 al 16 de juny el 5è Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni, organitzat pel Museu Marítim de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’ ICUB – Institut de Cultura de Barcelona, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Sota el títol de Planificació i Gestió. Accés als continguts es va debatre, intercanviar i reflexionar sobre la gestió de l’accessibilitat a les institucions culturals com una responsabilitat compartida, i l’aposta per un canvi en la concepció dels continguts, cap a uns continguts atractius per a totes les persones.

En aquest marc, el dijous 14 de juny el director del MAC va presentar al Museu Marítim de Barcelona la comunicació "Els vitralls de les dames de Cerdanyola amb els 5 sentits. Experiència sensorial de les dames de Cerdanyola". Una experiència singular que ha engegat fa poc el MAC, com ja us vam explicar en una altra entrada d'aquest bloc.

La sala Smith renovada

El Dia Internacional dels Museus ha servit per reinaugurar la Sala Ismael Smith al MAC, un espai que ens apropa a un artista de vida tràgica, marcada socialment per una ascendència jueva, la seva homosexualitat i la malaltia mental, però autor d'una obra total i absolutament lliure.

Ens van acompanyar la cap de Servei de Museus i Ben Mobles de la Generalitat, Magda Gassó, que va lloar la tasca que es du a terme des del MAC en la recuperació de patrimoni, i la presidenta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, Olga López.

El Museu d'Art de Cerdanyola compta, des de la seva inauguració el 10 de setembre de 2009, amb una sala dedicada a l'excepcional artista Ismael Smith i Marí. Gràcies a la generosa donació del Sr Enrique García-Herráiz, el MAC es va convertir el l'únic museu en comptar amb una sala dedicada al que durant anys va ser un artista maleït. El museu va apostar des de l'inici per la reivindicació de la seva figura tot convertint-se en un punt de referència per al seu estudi. El 2017 el Museu Nacional d'Art de Catalunya li va dedicar una completa retrospectiva per a la qual el museu de Cerdanyola prestaria una trentena de peces i la major part del material documental de l'audiovisual.  Precisament en desmuntar la Sala Smith, el museu vallessà va acollir, com a complement a la mostra del MNAC, dues petites exposicions. Nude and Naked, abordava lliurement i des de la temàtica del nu tot el que s'amagava o només s'insinuava des del discurs oficial. Per altra banda, Tot revisitant Ismael Smith oferia la perspectiva fresca i contemporània de 5 joves creadors emergents que dialogaven amb Smith des de diverses disciplines: escultura, arquitectura, disseny, joieria, il·lustració...

Tot coincidint amb el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels museus, el MAC renovava la SALA SMITH, i ho fa amb la majoria de peces inèdites: 3 ceràmiques (dues d'elles procedents del Fons Nacional d'Art de la Generalitat), 5 escultures, 4 joies, 21 dibuixos, 1 oli, 4 gravats i 49 documents. La sala ens mostra a Smith com un dels darrers artistes modernistes, un artista total i polifacètic capaç d'abordar diverses disciplines, i que va portar el concepte de la llibertat creativa a tots els vessants de la seva vida. Podrem trobar representacions gairebé inèdites en el context català de Lilith , la primera Eva rebel;  nus masculins erectes i homoeròtics;  representacions ambigües que actualment podríem qualificar de transsexuals, dracs i gènere intermedi; retrats de personalitats de l'època del seu cercle; dibuixos satírics, com el d'una Mona Lisa embarassada o documents personals com les cartes de Manuel Rocamora i l'ermità de Samalús. El museu també incorpora un racó dedicat als "amics" de Smith. El 1911 Ismael participaria en una exposició al Fayans Català d'un dels grups més prometedors de l'escena artística catalana: Laura Albéniz, Marià Andreu i Néstor Martín-Fernández de la Torre. La nova Sala Smith incorpora un aiguafort del pintor canari simbolista, un gravat de la pintora modernista i un dibuix del gran amic de Smith, que compartiria taller, aventures i desventures al París i la Barcelona de començaments de segle.

EL museu també ha aprofitat l'oportunitat per introduir algunes millores a les sales modernistes, nous recursos museogràfics que inclouen elements accessibles per a persones amb necessitats especials i incorporacions de peces destacades d'artistes com Hermen Anglada Camarassa, Eusebi Arnau, Josep de Togores o Ramon Martí Alsina, entre d'altres.

Actes del Dia Internacional dels Museus

Com cada any, el MAC vam preparar un seguit d'activitats en aquesta data especial, elaborant un programa molt divers i per a tots els gustos:

Dijous 17
Va haver-hi un Recital poètic de l'actriu Anna Güell coincidint amb la cloenda de l'exposició de l'escultor Emili Colom

Divendres 18
Vam presentar el llibre 1960s-1970s Costa Brava Postals. A càrrec de l'autor, el fotògraf Jordi Puig, Ramon Pla, president del Cercle Cartòfil de Catalunya, i Enric Marín.

Dissabte 19
Vam fer una visita a l'exposició del Museu de Ca n'Oliver i un itinerari sota el títol Patrimoni oblidat: Montflorit i Víctor Català. Itinerari literari. Repassant la vinculació d'aquesta escriptora amb el barri. Aquesta activitat es va fer en col.laboració amb el Museu de Ca n'Oliver
A les 19.30h va haver-hi la Inauguració de la nova Sala dedicada a Ismael Smith, amb la renovació de la Sala Smith, el dipòsit d'obres del Fons Nacional d'Art de la Generalitat i del Fons d'Art de la Diputació i de les darreres donacions.
I a les 20h es va presentar la nova entitat Associació d'Amics del MAC

Nit dels museus 
Com és habitual, a les 22h es va celebrar la VI edició de La vida és curta. Mostra de Curtmetratges de Cerdanyola i el museu va restar obert al públic fins les 24h

Diumenge 20
Una visita guiada a les exposicions del museu

Tot el cap de setmana (dies 18-19-20) va haver-hi jornada de portes obertes

El mòdul sensorial 'Les Dames de Cerdanyola amb els 5 sentits'

El projecte ha estat fruït de la col·laboració dels artistes David Brú i Alfons Forrellad en l'apartat sonor, de l'escola Ramon Fuster al tàctil i del perfumista Ernesto Ventós de la Colección OlorVISUAL. La descripció compta amb la veu de l'actriu Emma Vilarasau i la música del compositor Pedro Pardo. El mòdul es presentava el dissabte 12 de maig a les 12 hores en un acte obert a tothom.

El MAC disposa des de fa temps de mòduls sensorials per a facilitar a la ciutadania afectada per discapacitat visual l'accés a les seves col·leccions. Els mòduls sensorials s'emmarquen en el programa La mirada tàctil, impulsat per la Diputació de Barcelona i entitats com l'ONCE i l'ACIC.

El MAC presenta des del 2011 un mòdul pensat a partir de l'art del vitrall emplomat com element d'interpretació tàctil, ja que els vitralls modernistes de l'antiga Torre Evarist López són l'estrella indiscutible del museu. El mòdul, a partir d'eines i de diferents fases de producció d'un vitrall, permet entendre una tècnica que es remunta a l'Edat Mitjana però que va assolir una gran difusió i excel·lència en temps del modernisme.

Fira Modernista del Roser de Maig

Entre els dies 4 i 7 de maig, va tenir lloc la Festa Major del Roser de Maig. A destacar la Fira Modernista, en la que el MAC va tenir un paper protagonista. El dissabte ja és dia de plena festa, la gent passeja pels carrers des de bon matí entre un ambient festiu, marcat per les parades, des del carrer de sant Ramon al Turonet, a la Fira Modernista amenitzada pels personatges de Xarop de Canya i l'oferta habitual d'artesania i alimentació, mentre al parc Xarau s'iniciaven les activitats amb personatges encara més peculiars i tallers d'època per als infants.

Des del MAC vam preparar un paquet d'activitats amb l'objectiu de consolidar la Fira en el marc de la Festa Major; tallers, presentacions, un itinerari modernista per la ciutat i altres activitats van omplir de contingut la Fira. A destacar la presentació de l'audiovisual dels vitralls i del mòdul sensorial del què parlarem en una altra entrada d'aquest bloc.

El modernisme és molt més

La Diputació de Barcelona va presentar el 25 d'abril, en un acte al Recinte Modernista de Sant Pau, les noves accions de promoció del projecte “Barcelona és molt més” previstes per a aquest 2018. En el marc de “l’Any del Turisme Cultural”, designat per l’Agència Catalana de Turisme, la Diputació impulsa l’articulació d’un seguit d’accions amb l’objectiu de posicionar la demarcació de Barcelona com a destinació modernista.

Durant la presentació, en van donar a conèixer conjuntament les fires i festes modernistes de les comarques barcelonines, així com els recursos i productes existents al voltant d’aquesta temàtica.

D’aquesta manera, la Diputació de Barcelona i Barcelona Turisme presenten el modernisme com a estratègia conjunta de promoció turística amb l’objectiu de posicionar Barcelona i les seves comarques com una destinació cultural de primer nivell. La nova orientació del projecte s’engloba dins el concepte “El modernisme és molt més”.  I és que el modernisme forma part del nucli dur de la identitat catalana i parla de desenvolupament urbanístic, d’industrialització, de colònies tèxtils i moviments obrers, de prohoms i mecenes, del naixement d’una Catalunya moderna més enllà de les formes sinuoses i les rajoles acolorides.

Tot aquest patrimoni material es posa en valor cada any en les diferents festes modernistes que se celebren puntualment a Barcelona i a les seves comarques. El calendari oficial de fires modernistes són: IV Festa Modernista del Roser de Maig a Cerdanyola del Vallès (5 i 6 de maig), XVI Fira Modernista de Terrassa ( 11, 12 i 13 de maig), 4es. Jornades Modernistes de l'Ametlla del Vallès  (19 i 20 de maig), XIV Fira Modernista de Barcelona (1, 2 i 3 de juny), XI Fira Mercat Modernista de Canet de Mar (Del 14 al 16 de setembre), VII Jornades Modernistes de La Garriga (Del 5 al 7 d’octubre), X Ia Diada modernista. El final de l’estiueig a Cardedeu ( 6 i 7 d’octubre) i la 18a Festa Modernista de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló (Del 19 al 21 d’octubre 2018.

Els principals actors de la promoció i la gestió turística de la demarcació, Turisme de Barcelona i Turisme de la Diputació de Barcelona, col·laboren en la creació de productes que repercuteixen en benefici  de ciutat i comarques. La marca Barcelona és molt més neix de la necessitat d'explicar al ciutadà i al turista que les comarques de Barcelona són el territori que envolta la ciutat de Barcelona, una destinació turística sorprenent, plena d'experiències úniques i d'atractius singulars.

En aquest marc, Cerdanyola hi va estar representada pel personal del MAC i uns personatges caracteritzats entre els quals destacava la Dama de la Tulipa dels vitralls.

Presentació de les noves donacions al museu

Al llarg d'aquest any, el Museu d'Art de Cerdanyola ha rebut diferents donacions. La regidora de Cultura, Elvi Vila, va rebre les persones donants que han cedit obres al MAC per agrair "la seva generositat en despendre's de peces tant preuades de les seves famílies". Vila també destaca que aquests actes "permeten enriquir artísticament i sentimentalment el Museu".

La donació que més ha donat a parlar és la de la Maleta Buïgas gràcies al Rotary Club de Cerdanyola, la qual conté 182 plaques de vidre amb fotografies i projectes de l'enginyer Carles Buïgas.

Durant aquest any també hi ha hagut nombroses donacions de particulars. És el cas d'Aurora Heras que ha donat sis quadres del pintor Pablo Sancho, entre els que destaca un paisatge del Bosc d'Adam i Eva de Cerdanyola de l'any 1934. A aquesta donació se li suma la d'Eduard Merino, que ha cedit al museu un dibuix original de Joan Rebull (company de Josep Togores) i 10 magnífics esbossos de Mariano Andreu (gran amic d'Ismael Smith). La família Merino es va decidir a fer la donació al museu després d'una visita que va fer durant la jornada de portes obertes per Sant Martí al 2016. Especialment emotiva ha estat la donació de Maria Maymó Casamitjana, que ha cedit al museu un retrat de Maria Maymó Grau, primera dona de l'escultor Francesc Juventeny. El retrat està datat del gener de 1925 i és una de les obres més antigues de l'escultor.

La incorporació de mobles ha estat especialment destacada aquest any. Elisabet Ramos i Conxita Soriano han donat, en memòria de Remei Cariñena, un esplèndid moble mirall de rebedor de la Casa Codorniu. Es tracta d'un moble modernista amb marqueteria i llautó atribuït a l'escola de Gaspar Homar. Isidre Grau ha cedit un bagul que custodiava la seva família i que prové de l'antiga Torre López, actual seu del MAC. Es tracta del bagul on es guardava cada any la roba de la casa i que conté les inicials del propietari en grafia modernista: ELB. També en aquest apartat de mobles, l'ebenista Josep Maria Aranda ha cedit un moble secreter dels anys 30 que s'ha instal·lat al vestíbul del museu. I Joaquim Compte Pibernat, en memòria de Joaquim Compte Roux, ha donat un espectacular moble 'bargueño' amb vitrall cloisonné obra de Frederic Vidal.

Algunes d'aquestes peces s'han incorporat a l'exposició permanent del Museu d'Art de Cerdanyola. D'altres es podran veure fins al desembre al mateix museu i després s'hauran de sotmetre a diversos tractaments de conservació.

Ismael Smith forever

 Tot coincidint amb la gran exposició que el MNAC dedica a Ismael Smith, el Museu d'Art de Cerdanyola hem presentat una visió complementària concentrada en els aspectes més “marginals” que van contribuir a l’estigmatització i oblit que durant dècades ha patit la figura del polifacètic i personal artista.

Per una banda, a la sala permanent dedicada a Smith, s’exhibeix una petita mostra sobre la temàtica del nu a l’obra de l’artista, que farà emergir el vessant més ocult, la seva identitat sexual i l’origen jueu. Nude and naked proposa una revisió a partir d’una de les temàtiques més habituals a l’obra de l’artista, el nu, tot abordant diversos temes que es relacionen amb estereotips de la sexualitat i la personalitat d’Smith. L’equip El Palomar dona el contrapunt des de la perspectiva del moviment Queer.

Per altra banda, a l’espai Arc del museu se succeiran tot un seguit d’instal·lacions de joves artistes emergents que establiran un diàleg amb les disciplines del polifacètic creador (escultura, il·lustració, joieria), tot destacant la visió més trencadora i moderna d’Smith. I per acabar, a través del programa de salut mental que es porta a terme en col·laboració amb Sant Joan de Déu, s’abordarà a través d’uns tallers l’altre estigma d’Smith, la malaltia mental, ja que l’artista va ser reclòs contra la seva voluntat en un sanatori psiquiàtric on passaria els darrers anys de la seva atzarosa vida.

El 15 de juny passat vam inaugurar Nude and naked, que es podrà veure fins el 30 de setembre, i l’aportació de Gaietà Mestieri, el primer dels joves que participa en la sèrie Tot revisitant Smith. El treball de Mestieri es podrà veure fins el mes d’agost, i després seguiran Ivonne Navarro (setembre-octubre) i Olga Muxart (novembre-desembre).

Maig, mes de fires

Vam començar el mes amb la Festa Major de Cerdanyola, el Roser de Maig, amb la Festa Modernista el cap de setmana dels dies 6 i 7. Vam muntar una parada al carrer, davant del museu, on anàvem informant de les possibilitats del patrimoni modernista local. també ens va acompanyar, com l'any passat, el Palau Güell de Barcelona. Durant aquests dies el museu va fer jornades de portes obertes i el diumenge un itinerari modernista per la ciutat amb molta assistència.

L'arribada del bon temps coincideix també amb altres dos esdeveniments importants en l’àmbit del modernisme en els quals tradicionalment el MAC hi participa.

Així,  novament, el MAC ha estat present a la Fira Modernista de Terrassa els dies 13 i 14 de maig. Igual que en les edicions anteriors, vam comptar amb una parada informativa, on el personal del MAC, amb el suport d’algunes estudiants de pràctiques, vam poder apropar el museu a la gent i difondre'n els continguts i activitats que hi duem a terme. També vam fer una proposta de taller, que va tenir molt èxit entre els nens i nenes.

L'altre esdeveniment on el museu també ha estat present és la Fira Modernista de Barcelona, celebrada a l’Eixample entre els dies 26 i 28 de maig. igual que l'any passat, el MAC hi ha tingut parada pròpia.

La participació en aquests esdeveniments té com a objectiu difondre entre el gran públic el museu, el seu patrimoni i les activitats que s’hi desenvolupen. Aixi, ens apropem a la gent de poblacions veïnes i normalment ens corresponen amb visites al llarg de l'any.

Un clàssic accessible

L'any 2002 el Col.lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) va presentar la Guia de la Cerdanyola modernista i noucentista, un llibre de referència actualment esgotat. darrerament, l'Arxiu Xane l'ha escanejat i, com fa habitualment, l'ha posat on line. No es pot descarregar, però es pot consultar virtualment aquí. 

La guia necessitaria una actualització, ja que alguns dels edificis esmentats ja no existeixen, tot i així és una eina interessant que, a més de biblioteques, estarà disponible a la xarxa per a qui la vulgui consultar.

Posant nom i rostre a la presència femenina

En el marc dels actes del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 23 de març vam dur a terme l'activitat  Les 'Muses' del MAC. Dones, artistes, protagonistes conjuntament amb la regidoria d'Igualtat.

El projecte Les Muses del MAC va sorgir fa uns anys per donar més protagonisme a la relació de les dones amb la creació artística, molt minsa i poc exposada al MAC, i que enguany ha rebut un impuls important gràcies a la tasca de quatre alumnes en pràctiques del grau de Història de l'Art de la UAB.

A la col·lecció permanent del museu, unida pel fil conductor del modernisme, sí que hi ha una gran presència femenina i per això ens vam proposar posar cara i nom a les protagonistes representades en pintures, dibuixos i escultures.

Les dones amb presència a algunes de les obres exposades al MAC són la Júlia Peraire, que va ser parella d'en Ramon Casas; Laura Albéniz, filla del compositor Isaac Albéniz, que destacarà en l'àmbit de la il·lustració i la pintura; Ana María Smith, germana d'Ismael Smith i amb una obra gairebé perduda del tot; i la Mercè Gallén Ibáñez, cerdanyolenca que va servir de model per l'estatua de la República.

L'acte de presentació d'aquesta recerca es va complementar amb una visita guiada -a càrrec de les redactores del treball i els tècnics del museu- i una xerrada de l'especialista en història de les dones, Isabel Segura, que va fer un recorregut per algunes de les figures femenines més destacades vinculades al modernisme, una època en la qual les dones deixen de ser representades per representar-se elles mateixes amb noves narratives. Lluïsa Vidal, Pepita Teixidor, Clotilde Cerdà, Dolors Aleu,Antònia Opisso o Tórtola Valencia són algunes de les dones que des de diverses disciplines comencen a qüestionar el paper de la dona en la societat.

A l'exposició permanent del MAC ja hi podeu trobar les fitxes sobre aquestes primeres dones protagonistes, i seguirem treballant en aquest projecte en el futur, ampliant la llista.

Història de l'art. Cicle de conferències

El 10 de gener va tornar el cicle de conferències sobre història de l'art que organitza l'Associació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola amb el suport del MAC.

Atès l'èxit que van tenir les sessions anteriors, es reprenen novament, també a càrrec de l'historiador de l'art Quim Módenes. Les xerrades ens acosten a diversos períodes artístics de manera divulgativa un cop al mes, ara dedicades als segles XIX i XX.

Les sessions són obertes a tothom i funcionen per taquilla inversa. No cal inscripció i es desenvolupen a la sala d'actes del MAC com ja és habitual.

Adjuntem el programa.

El MAC: de casino dels senyors a museu del poble

“A hacer más grata la estancia en esíe pintoresco pueblo, contribuyen las funciones que frecuentemente se dan en el Teatro-Casino que se levantó el año pasado y en el que tuvo lugar ayer domingo un notabilísimo concierto” (La Vanguardia, 11 de setembre de 1895).

Aquest “pintoresco pueblo” de què parlava la Vanguardia fa poc més de 100 anys és Cerdanyola, que llavors era un poblet que no arribava als mil habitants. I el “Teatro-Casino” a què fa referència era l’edifici avui conegut com a Can Domènech i que actualment acull el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC). L’esmentat article començava amb aquestes línies :

“El hermoso tiempo que continúa reinando, es causa de que no haya abandonado todavía esta agradable residencia ninguna de las familias que forman la colonia veraniega, cada año más numerosa, y escogida.”

La “colonia veraniega” la formaven algunes bones famílies de Barcelona, gent acomodada, artistes, industrials, rendistes... un grup heterogeni, difícil de quantificar, que cada estiu aterrava a Cerdanyola (pels volts de St. Joan) i no marxava fins al setembre. I així, aquell petit i tranquil poblet format majoritàriament per pagesos i gent molt senzilla, s’omplia de vida. Els estiuejants portaven amb ells els seus gustos exòtics i cars, res a veure amb els locals, i no barrejar-se era un dels seus signes d’indentitat. Parlem d’una societat no tan llunyana en el temps, on la diferència social era molt marcada i tothom tenia clar quin era el seu lloc. Per això, els anomenats “senyors de Barcelona” van crear el seu propi món en aquest entorn, i això incloïa els seu propi i exclusiu espai de relació: el “Teatro-Casino”, obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas,  va ser creat el 1894 per i només per als estiuejants i, com a molt, els polítics i càcis locals que controlaven la vila.

L’edifici que acull el MAC va ser el primer casino de Cerdanyola (al 1915 vindria el segon, molt més luxós, al carrer de Santa Anna), punt de trobada, espai d’art (teatre, concerts...) i d’esbarjo (balls, sopars...), per on van passar algunes de les personalitats més importants de la Catalunya del moment. Avui, més de cent anys després, Can Domènech, és un museu, i ha esdevingut, de nou, un punt de trobada, on torna a sonar la música i hi tenen lloc l’art i la cultura des dels àmbits més diversos: exposicions, concerts, teatre, espectacles infantils, conferències... Però el més important és que li hem donat la volta: Can Domènech no és ja aquell espai exclusiu per a rics, sinó un equipament obert a tothom.

Els dracs i el bestiari modernista

Una de les característiques més significatives del modernisme és el gust pel món oriental, l’exotisme i la fantasia. A aquesta tendència comuna amb la resta de moviments europeus coetanis el modernisme català hi afegeix la recuperació romàntica del passat medieval, amb tot el repertori fantàstic del bestiari que inunda les gàrgoles, misericòrdies i miniatures del gòtic. Des de fa mil·lenis totes les cultures han representat monstres i criatures fantàstiques, des de Mesopotàmia a la Xina,  passant per Egipte, Amèrica o l’art africà, però l’origen de la iconografia dels dracs, sirenes, grius i d’altres éssers fantàstics  que trobem al Modernisme i a l’art occidental l’hem de buscar al món grec i a tota una sèrie de tractats geogràfics i ètnics que, centrant-se en la Índia i Etiòpia localitzen tot de criatures reals i inventades. Aquests escrits neixen al voltant del 326 aC quan Alexandre Magne va envair la Índia i es va fer acompanyar de científics que plasmaran els seus descobriments geogràfics. La flora i la fauna d’aquelles terres devia impressionar als conqueridors i provocar la seva imaginació. Posteriorment, aquests tractats van anar recuperant-se i adaptant-se en nous escrits com el Physiologus d’Alexandria o les Històries naturals de Plini, fins que a l’edat mitjana conflueixen al Bestiari. En aquell moment aquests éssers adquiriran una nova connotació al·legòrica passant a tenir una càrrega moral i representant així els vicis i virtuts dels homes, la lluita del bé i el mal o simplement una funció humorística o bé apotropaica, d’expulsió dels mals auguris.

La majoria de representacions dels éssers fantàstics que apareixen al modernisme català recuperaran la iconografia medieval heretada del bestiari. En el cas concret del drac, la seva presència és més rica i abundant. El drac és un rèptil i un ésser híbrid, com a tal heretarà les connotacions negatives de la serp com a encarnació del mal i del dimoni. Però també serà un dels elements més representants a la pintura, l’escultura, la forja, el vitrall o les joies,  sovint com a referent de la llegenda de Sant Jordi. En aquest sentit, de la mateixa manera que la rosa, la presència constant s’explicaria per ser un símbol del patró de Catalunya i de la recuperació de la identitat nacional.

El drac en d’altres cultures ha gaudit de significacions ben diverses. A l’Extrem Orient és un animal aquàtic, productor de la pluja, viu a l’aigua i fa que neixin les fonts. A la Xina hi ha dracs aquàtics i aeris, associats al raig i al tro. Era una imatge de l’emperador i símbol de la bona sort i la vigilància. Al Japó era el deu de la pluja. La doctrina hindú el relaciona amb el principi del món. I a la tradició clàssica el drac assumeix la figura del guardià del Vellocí i del jardí de les Hespèrides.

El Palau dels Artesans. El Palau Güell

El passat 15 de desembre vam inaugurar l'exposició temporal El Palau dels Artesans. El Palau Güell, que es podrà veure fins el 2 d'abril del 2017 a la planta baixa.

El Museu d’Art de Cerdanyola, un dels edificis modernistes més carismàtics del municipi, acollim aquesta exposició dedicada una de les obres més emblemàtiques projectades per Antoni Gaudí: el Palau Güell de Barcelona. Aquesta exposició, a través de les fotografies de Ramon Manent i els textos de la comissària Raquel Lacuesta, ens explica l’arquitectura, l’espai, les arts aplicades i els oficis artístics de l’edifici, que avui és Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El Palau dels Artesans vol posar en valor el treball dels nombrosos artesans, artistes, industrials i operaris que van participar en l'execució dels elements decoratius del Palau Güell en totes les seves arts aplicades: fusta, forja, vitrall, pedra, ceràmica, guadamassil, teixit o pintura. Petites grans joies de l'edifici que ens arriben projectades gràcies a Ramon Manent, especialista en fotografia de l'art amb més de 40 anys de professió.

El recorregut expositiu que acompanya les imatges ha estat elaborat per la comissària Raquel Lacuesta, historiadora de l'art i estudiosa de l'obra i la personalitat de Gaudí. L'exposició permetrà al visitant descobrir les formes, peces i estructures singulars que resten amagades a cada estança i racó d'aquest palau urbà construït per Gaudí a finals del segle XIX.

Modernisme: Accés Obert

Gracmon (Grup de recerca en Història de l’Art i el Disseny Contemporanis, Departament d’Història de l’Art) i Anterrit (Grup de recerca Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional, Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional), de la Universitat de Barcelona, estan desenvolupant el projecte Modernisme: Accés Obert, en el qual hi participa el MAC.

Modernisme: Accés Obert té com a objectiu principal la creació d’un recurs únic per a l’estudi i la difusió del patrimoni històric, artístic i cultural del modernisme. Aquest producte abastarà tot el territori català, serà obert i accessible via web i dispositius mòbils i inclourà un entorn on es fomentarà la creació d’itineraris propis per part dels usuaris, que disposaran d’un marc de referència definit pels especialistes de cadascun dels equips integrants d’aquesta iniciativa. Modernisme: Accés Obert serà el producte d’una tasca de recerca i desenvolupament a tres nivells: historicoartístic, geogràfic i tecnològic, amb implicació ciutadana i ús d’un volum i una diversitat notable de dades. Es tracta de respondre al repte social de l’accés universal a un patrimoni sigularment rellevant de Catalunya, tant per la seva significació social i cultural com per la seva  importància com a vector econòmic.

El projecte, planificat per ésser finalitzat el febrer de 2017, parteix de la constatació que el coneixement sobre el modernisme —en forma de metadades— actualment es troba distribuït en un gran nombre i diversitat de fonts, tant obertes i plenament accessibles a la ciutadania com d’accés restringit o bé concebudes com quelcom difícilment optimitzable per un ús general. Així doncs, es contempla la construcció d’una base de dades temàtica sobre el modernisme, que concentraria i relacionaria aquesta informació, tan fragmentada actualment.

Les metadades aportades a aquesta base de dades constituiran l’origen d’una gran capa de contingut agregat, on s’hi afegiran diversos tipus de materials oberts sobre els elements del modernisme situats dins l’abast del projecte. Aquests s’etiquetaran, es geolocalitzaran i es jerarquitzaran a partir d’una tasca interpretativa i documental duta a terme pel Gracmon, grup de referència en la recerca sobre el Modernisme amb més de 25 anys d’experiència en aquest àmbit. Un cop organitzat, l’aplec de metadades i materials serà acarat i analitzat a partir de les dades disponibles sobre freqüentació i usos de la mà d’Anterrit, grup de recerca que des de 1997 se centra en l’anàlisi territorial i en la definició d’estratègies de desenvolupament sostenible en entorns tant rurals com urbans. Un cop obtinguts els resultats, es proposaran rutes en funció de discursos coherents i itineraris ajustats a diversos perfils i necessitats del públic.

Aquesta gran capa oberta de continguts relacionals, organitzada segons criteris geogràfics, semàntics, i interpretatius, es posarà a l’abast de la ciutadania mitjançant una plataforma web adaptable a dispositius mòbils. La clau d’aquesta fase del projecte serà l’actitud participativa dels usuaris, que podran fer seleccions de peces, edificis, textos, etc., de manera específica o mitjançant cerques, criteris preestablerts o etiquetes per tal d’elaborar itineraris personalitzats, compartibles i consultables. Les dades anonimitzades d’aquestes seleccions estaran disponibles pels usuaris, mostrant l’escala d’acceptació i interès dels diversos elements patrimonials incorporats al producte, i també estaran a l’abast dels agents implicats en la gestió del patrimoni, fet que aportarà claus d’interpretació de fluxos de visitants i punts d’interès, entre d’altres.

El projecte tracta no només de facilitar l’accés ciutadà al patrimoni modernista i proporcionar un retorn social del coneixement existent sobre el mateix, sinó també d’obrir noves possibilitats d’interpretació sorgides de la confrontació amb el conjunt de material disponible i expressades per mitjà de les visites proposades pels experts. 

Finalment, destacar que entre els sectors específics d’atenció pel que fa a la difusió del producte un cop finalitzat el projecte hi ha el del sector educatiu a pràcticament totes les etapes, però també serà essencial contactar amb els agents vinculats al turisme cultural ja sigui des de l’associacionisme com des de l’emprenedoria, en tant que disposaran d’un aplec de recursos oberts per dinamitzar les seves propostes i obtenir dades rellevants d’usos i preferències. A més, és altament possible que la utilització i la reutilització del recurs que preveiem elaborar propiciï la detecció de punts de vista i relacions inicialment no previstes.