Dins del programa “Coincidències insòlites” de l’Àrea
de Cultura de la Diputació de Barcelona, es retroben, vuitanta-tres anys
després, algunes de les peces que els dos artistes catalans van realitzar a
Prats de Molló el 1927.
La mostra, inaugurada al MAC el passat 6 d'octubre, està formada per un oli, un dibuix i un
cartell de Togores, una escultura de Manolo Hugué i diversa documentació.
Les Coincidències es podran veure a la sala
Laboratori del MAC fins al 27 de novembre, posteriorment es presentaran al
Museu d’Art de Sabadell el propoer 13 de desembre.
“Togores, Manolo”, Prats de Molló, 1927
L’estiu
de 1927 Manolo Hugué i Josep de Togores compartiren estada a Prats de Molló, on
per aquella època residia l’escultor. Tots dos artistes pertanyien a la galeria
Simon de Daniel-Henry Kahnweiler, un dels marxants més importants de l’època i que
va ser el responsable del sobrenom pel que es coneixerien la companya de
Manolo, Totote (Jeanne de Rochete), i la filla de Togores, Tití (Roser).
Algunes
obres que tots dos artistes van realitzar a Prats de Molló van formar part d’una
exposició que Kahnweiler va organitzar a la galeria Wolfsberg, de Zuric, el
1928. Togores es va encarregar de realitzar el cartell litogràfic amb una
figura femenina que apuntava el canvi que experimentaria cap a l’abstracció,
amb un dens i interessant joc tipogràfic. A la part inferior de la composició
hi apareix la silueta d’una peça que Manolo havia realitzat a Prats de Molló:
el cap de la filla de Togores, la petita Tití. El pintor cerdanyolenc, per la
seva banda, havia fet a la localitat francesa un retrat a l’oli de Manolo i un
dibuix de la seva dona, Totote. El cap de Tití (Tête de fillete) està
modelat en gres i commou pel candor de la peça i la simplificació, entre
primitiva i moderna. En una carta que Togores va escriure a Manolo a finals de
1930 li comentava que el cap magistral que havia fet de la seva filleta a Prats
causava l’admiració de tothom qui anava a casa seva. Picasso va tenir també
ocasió de fer un comentari elogiós d’aquest retrat, que va poder veure a la
Galerie Simon, de París. El retrat a l’oli de Manolo destaca per la seva
intensitat i el de Totote rep un tractament característic dels dibuixos de
Togores, pràcticament amb un traç continu, però ja amb la introducció de l’ombrejat.
Els
dos artistes devien intercanviar-se algunes obres després de la mostra, un fet
inusual ja que la producció era propietat del seu marxant. D’aquesta manera el
cap de Tití va passar a la col·lecció privada de Togores i els retrats de
Totote i Manolo a mans de l’escultor. Tête de fillete va ser adquirit
pel Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola que el va
dipositar al Museu d’Art cerdanyolenc. Les obres de Togores van ingressar als
Museus Municipals de Sabadell per donació de Camil Fàbregas (Moià, 1906 –
Sabadell, 2003), escultor que va conèixer Manolo Hugué l’any 1935 a les
Galeries Syra, de Barcelona. Després de la Guerra Civil, establiren una relació
fluida i constant quan Manolo, malalt, es va instal·lar a Caldes de Montbui.
Vuitanta-quatre anys després, els retrats de Tití i Totote tornen a
coincidir en aquesta petita mostra dedicada a la trobada de dos dels artistes
catalans més destacats de la històrica Galeria Simon, de Daniel-Henry
Kahnweiler.
