dijous, 8 de març del 2018

La mirada de l'altre





La sala d'exposicions de la Biblioteca de Cerdanyola acull l'exposició d'art social i comunitari "La Mirada de l'altre", que es va inaugurar el passat 20 de febrer i que es podrà veure fins el proper 21 de març. La mostra reuneix obres realitzades per parelles artíistiques, un dels membres de la qual és un voluntari, vinculat a l'art, i l'altre integrant de la parella és un usuari del centre de salut mental. Els dos junts creen una obra en comú i l'exposició mostra aquests treballs en disciplines diverses que van des de la pintura, el dibuix, l'escultura o la fotografia a l'escriptura, el còmic o fins i tot la creació d'un "cajón" flamenc. 


La mirada de l'altre es realitza per segon any consecutiu a Cerdanyola sota el lema "Obrim portes, tenim la clau" i amb la pretensió de fer més fàcil el dia a dia de les persones diagnosticades que, molt sovint, es veuen aïllades, tenen dificultats de relació i d'accés als equipaments. El treball de la parella artística es desenvolupa en diferents sessions en equipaments públics com l'Ateneu, el Museu d'Art de Cerdanyola o el Casal de Joves.

L'impulsor del projecte va ser el Museu d'Art prenent com a exemple una experiència que s'havia dut a terme a Sant Cugat, tot i que d'altres institucions han acaparat el protagonisme. 

Podeu trobar la notícia i un vídeo de l'experiència aquí.





Emili Colom. Un taller escultòric a Bellaterra




L'exposició mostra una selecció de l’obra escultòrica d’Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1924 – Cerdanyola, 2007) amb guixos, terracotes, talles de fusta i peces en bronze i pedra. L’artista, que va tenir casa i taller a Bellaterra, va pertànyer a la generació de transició entre el postnoucentisme i la modernitat, amb una gran producció de retrats, obra religiosa i escultura pública.

Emili Colom va estudiar a la Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i, amb tant sols 19 anys, d’entre tots els alumnes, rebrà la distinció de poder exposar al Palau de la Virreina. Aquells primers anys l’artista viu la bohèmia de Barcelona, integrant-se amb el seu cercle en el grup dels Betepocs, que sota el comandament de Josep Mª Garrut es va fer conèixer per les seves exposicions itinerants i les llargues xerrades als cafès de les Rambles. En un primer moment, es dedica a la foneria artística, i treballa en un taller com a picapedrer fent altars i retaules. Aprèn l’ofici d'escultors com J. Ros i Bofarull, V. Navarro, E. Monjo, F. Marés i Bohigas; tot i que sens dubte els seus referents seran Gargallo, Bourdelle i Rodin.

A la dècada dels cinquanta realitza diverses exposicions individuals i col·lectives a Barcelona, i als seixanta participa en mostres internacionals a diverses ciutats europees, com ara Viena i Ginebra. La seva obra de temàtica religiosa està repartida per alguns dels temples més emblemàtics de Catalunya: l'església de Santa Maria del Mar, la Catedral de Barcelona, el Monestir de Poblet, el Castell de Cardona, els caputxins de Sarrià o el monestir de Montserrat, entre d'altres llocs. Pel que fa a l’obra privada, està present a diverses col·leccions particulars, tot destacant la seva producció de retrats i de nus femenins, de tradició clàssica i postnoucentista. Com a autor de monuments públics, destaca la seva tasca amb el ferro en obres com el Monument a la dona del Pescador (Arenys de Mar), el Guerrer Iber del Turó de Montgrós (El Brull), els Esquirols (Bellaterra) el Cavall de la Llibertat (Sant Cugat del Vallès), o en bronze amb el Timbaler del Bruc (Santpedor).

L’escultor treballaria també, fins a la seva jubilació, com a expert artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, reproduint i restaurant diverses obres religioses dels edificis. En són un exemple la predel·la del retaule de Rubió, una important peça del segle XIV o la imatge de la Verge de Rus del segle XI, entre d'altres. Colom col·laboraria també amb prestigiosos arquitectes de l'època com Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C. Marqués i H. Laugier.

Emili Colom va continuar treballant al seu estudi de Bellaterra ''mirant de crear escultura i no treballant per ara, sinó que treballant pel demà'', aïllat de les tendències actuals i sent rigorós en el seu propi estil; doncs com ell deia ''L'art es notari de la història. Es personal i intransferible i un horitzó sense fi''. 


Beaumont i el robot gegant de Gō Nagai




Un dels personatges de referència del manga internacional és fill de Cerdanyola del Vallès. Mazinger Z llueix els seus orígens aquesta primavera al MAC. A l'Espai Arc acollim la mostra Beaumont i el robot gegant de Gō Nagai, en la qual es recullen una sèrie d'il·lustracions sobre el llegendari robot gegant al que Àngel Beaumont va donar vida durant els anys 70 i 80 per a la versió de la sèrie a Espanya i França.

Àngel Beaumont, nascut a Calahorra (La Rioja) el 1922, es va instal·lar a Cerdanyola del Vallès a finals dels anys 60. Va ser aquí on Beaumont instal·laria el seu estudi, des del qual va crear personatges que més tard es convertirien en mites de la cultura popular i que entrarien a formar part de l'imaginari col·lectiu de tota una generació. Beaumont va donar vida a Mazinger Z, Heidi, Marco i Osito Misha, que per a molts es van convertir en icones de les últimes dècades del segle XX.

La mostra es va inaugurar el 2 de febrer i es podrà veure fins el 29 d'abril.