El programa Fons Ocult Contemporani, que acabem d'iniciar, te com a objectiu
difondre una part del fons del museu que no es troba exposat habitualment i establir
diàlegs entre obres modernes i contemporànies. Per a això s'ha habilitat una paret a la primera planta, al costat de la sala Blues, on ubicarem les peces en diàleg, què aniran canviant al llarg de l'any. Hem començat amb dues obres de Togores i Tàpies.
El 1955 a la III Bienal de Arte Hipanoamericano celebrada a
Madrid, la crítica es va enfrontar en
una polèmica que dividia als partidaris que l’art més conservador i acadèmic,
que van agafar a Togores com a estendard, i als defensors de la modernitat que tenien a Tàpies com a símbol de
renovació. El temps donaria la raó al jove artista que va guanyar un dels
premis de la Biennal.
La polèmica que va
enfrontar a les dues “T” de l’art català va estigmatitzar Togores com a
representant de l’art més retrògrad, tot eclipsant el fet que durant la seva
joventut a París, abans que tornés a Barcelona i es veiés obligat a adaptar-se
a gust de la clientela local, havia realitzat una obra plenament moderna i en
consonància amb l’art de la seva època. Les dues litografies que formen part del fons del MAC posen en evidència
l’adopció dels seus autors d’un llenguatge modern que, fins i tot, troba un
punt de confluència en la utilització de la grafia de la “T” de Togores i
Tàpies com a símbol en ambdues obres.
L’obra Homme et femme va ser realitzada per Josep de Togores
i editada per la Galeria de Daniel-Henry
Kahnweiler, marxant
de l’artista. Formava part d’un conjunt de set litografies, de les quals el
museu en conserva sis, que venien a sintetitzar l’obra pictòrica que l’artista
cerdanyolenc estava realitzant cap al 1928, just en el moment en que apostaria
decididament per un canvi cap a l’abstracció i el surrealisme tangencial. La
peça manifesta la influència del dibuix automàtic amb un traç continu en que
conflueixen el paisatge, la figura femenina i la masculina, i amb influències del surrealisme, André Masson i Picasso. Amb un marcat erotisme representa una
parella nua a terra sota un cel d’estrelles en forma de “T”. Remet a obres
anteriors, com ara el cèlebre quadre Nus a la platja del 1922 que es
conserva al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
Solidaritat amb Bòsnia va ser editat per les entitats Mestres per
Bòsnia i la Coordinadora de
Comitès d’Ajuda Obrera a Bòsnia, i imprès per José Peligros als tallers Jovic
Litogràfica SL de L’Hospitalet de Llobregat. Es tracta d’un cartell realitzat
per donar suport a la tasca realitzada per les dues entitats. Es va realitzar
una tirada avant la lettre de 75 exemplars numerats
1/75-75/75 i firmats, 5 exemplars PA firmats, 2 exemplars PA firmats sobre
paper especial, més 10 exemplars HC numerats I/X-X/X i firmats.