Itinerari per la Cerdanyola modernista. Tercera edició

Des de fa dos anys el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) programa un itinerari modernista pels carrers de la població coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni. El passat 25 de setembre es va organitzar el tercer, que presentava com a principals novetats que estava especialment dedicat al centre de la vila i al barri de Baix i que incloïa l'accés a l'interior de ca l'Arquer i l'antiga Torre Ribas, actual seu de l'Escola Municipal La Sínia.

Entre finals del segle XIX i principis del XX Cerdanyola va ser una de les principals destinacions d'estiueig de la burgesia de Barcelona. Aquest context històric va transformar radicalment el poble i va marcar l'urbanisme i la seva arquitectura. En aquell moment es van construir moltes torres d'estiueig en l'estil que imperava en aquell moment, el modernisme. Malgrat haver perdut la major part del seu patrimoni modernista, Cerdanyola en conserva un conjunt destacat de l'època que inclou diferents tipologies arquitectòniques, com ara torres, cases populars, l'església, el casino o l'estació de ferrocarril.

L'itinerari, guiat per Txema Romero, el director del MAC, va durar un parell d'hores i va comptar amb la participació d'una trentena de persones de Cerdanyola i d'altres poblacions, atretes per la publicitat de les Jornades Europees del Patrimoni que celebrem alhora diferents municipis d'Europa. 

BELLATERRA, UNA CIUTAT-JARDÍ NOUCENTISTA

L'activitat mensual DESCOBRIM EL MAC del mes de maig, ha estat un itinerari per Bellaterra, que és és un dels millors exemples de ciutat jardí noucentista que s'han conservat a Catalunya. Segueix la línia d'altres urbanitzacions anteriors com S'Agaró o Terramar. Tot i que el plànol d'urbanització no es va aprovar definitivament fins el 1934, ja feia alguns anys que als terrenys de Can Domènec s'havien anat instal·lant algunes cases de segona residència. El projecte data de 1931 i està signat per l'arquitecte Emili Sala Pibernat. Al llarg dels anys 30 la urbanització va anar creixent i es va consolidar. En aquesta època s'hi va instal·lar una estació dels FFCC catalans, que oferia comunicació directa amb Barcelona. Als anys 40 va créixer amb la urbanització Terranova i es va inaugurar l'església de la Santa Creu; en anys posteriors, ha vist néixer al seu entorn la Universitat Autònoma de Barcelona i altres urbanitzacions com el Turó de Sant Pau.

L'itinerari, guiat pel director del MAC, Txema Romero, i al qual hi van assistir 37 persones, va permetre conèixer diversos edificis representatius de la urbanització, com ara l'Hostal, l'estació o l'església i un conjunt de torres d'estiueig de l'època d'estil noucentista, regionalista, art déco i racionalista.