Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris noucentisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris noucentisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de novembre del 2018

inauguració de la nova sala dedicada a Togores



La nova sala es va inaugurar el dijous 8 de novembre a les 19.30 h amb la presència del director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pepe Serra i de la família Togores.

La Sala Togores del Museu d'Art de Cerdanyola consolida i incrementa el seu valor com a punt de referència per a gaudir i estudiar la vida i l'obra del pintor cerdanyolenc Josep de Togores amb la incorporació de nous quadres i fons documental de l'artista.

Importants préstecs del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la col·lecció del Banc de Sabadell s'han incorporat a la sala Togores una vitrina en rotació dedicada a la correspondència i al fons documental donat per les filles de l’artista.  L'arxiu és d'un excepcional valor documental, amb cartes de Max Jacob, Eugeni d'Ors, Joaquim Torres García o Daniel-Henry Kahnweiler, llibres i fotografies.

El Museu d'Art de Cerdanyola, com a membre de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya ha rebut el dipòsit durant 10 anys de tres de les obres més representatives del pintor que formen part de la col·lecció del Museu Nacional. Es tracta de Voltants de Bandol (1923) Retrat de Mlle. Rosette Parmentier (1923) i de Tres nus (1924). La darrera d'aquestes obres és una de les teles més ambicioses del pintor, una obra  mediàtica en el seu moment ja que va ser adquirida per subscripció popular i rebutjada per immoral per la Junta de Museus. Després d'una forta polèmica a la premsa, el quadre va se admès mitjançant la intermediació de l'alcalde de Barcelona i a partir de l'adopció d'un títol que li conferís una connotació al·legòrica, Primavera de la vida. Les altres dues teles són del 1923, un dels millors anys del pintor, i mostren els gèneres del paisatge amb connotacions orgàniques, i del retrat d'una estètica exquisida.

D'entre les obres de la Col·lecció Banc Sabadell destaca el paisatge de Prats de Molló d'una gran modernitat que mostra la proximitat a Manolo Hugué.



dijous, 24 de maig del 2018

La sala Smith renovada



El Dia Internacional dels Museus ha servit per reinaugurar la Sala Ismael Smith al MAC, un espai que ens apropa a un artista de vida tràgica, marcada socialment per una ascendència jueva, la seva homosexualitat i la malaltia mental, però autor d'una obra total i absolutament lliure.

Ens van acompanyar la cap de Servei de Museus i Ben Mobles de la Generalitat, Magda Gassó, que va lloar la tasca que es du a terme des del MAC en la recuperació de patrimoni, i la presidenta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, Olga López.

El Museu d'Art de Cerdanyola compta, des de la seva inauguració el 10 de setembre de 2009, amb una sala dedicada a l'excepcional artista Ismael Smith i Marí. Gràcies a la generosa donació del Sr Enrique García-Herráiz, el MAC es va convertir el l'únic museu en comptar amb una sala dedicada al que durant anys va ser un artista maleït. El museu va apostar des de l'inici per la reivindicació de la seva figura tot convertint-se en un punt de referència per al seu estudi. El 2017 el Museu Nacional d'Art de Catalunya li va dedicar una completa retrospectiva per a la qual el museu de Cerdanyola prestaria una trentena de peces i la major part del material documental de l'audiovisual.  Precisament en desmuntar la Sala Smith, el museu vallessà va acollir, com a complement a la mostra del MNAC, dues petites exposicions. Nude and Naked, abordava lliurement i des de la temàtica del nu tot el que s'amagava o només s'insinuava des del discurs oficial. Per altra banda, Tot revisitant Ismael Smith oferia la perspectiva fresca i contemporània de 5 joves creadors emergents que dialogaven amb Smith des de diverses disciplines: escultura, arquitectura, disseny, joieria, il·lustració...

Tot coincidint amb el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels museus, el MAC renovava la SALA SMITH, i ho fa amb la majoria de peces inèdites: 3 ceràmiques (dues d'elles procedents del Fons Nacional d'Art de la Generalitat), 5 escultures, 4 joies, 21 dibuixos, 1 oli, 4 gravats i 49 documents. La sala ens mostra a Smith com un dels darrers artistes modernistes, un artista total i polifacètic capaç d'abordar diverses disciplines, i que va portar el concepte de la llibertat creativa a tots els vessants de la seva vida. Podrem trobar representacions gairebé inèdites en el context català de Lilith , la primera Eva rebel;  nus masculins erectes i homoeròtics;  representacions ambigües que actualment podríem qualificar de transsexuals, dracs i gènere intermedi; retrats de personalitats de l'època del seu cercle; dibuixos satírics, com el d'una Mona Lisa embarassada o documents personals com les cartes de Manuel Rocamora i l'ermità de Samalús. El museu també incorpora un racó dedicat als "amics" de Smith. El 1911 Ismael participaria en una exposició al Fayans Català d'un dels grups més prometedors de l'escena artística catalana: Laura Albéniz, Marià Andreu i Néstor Martín-Fernández de la Torre. La nova Sala Smith incorpora un aiguafort del pintor canari simbolista, un gravat de la pintora modernista i un dibuix del gran amic de Smith, que compartiria taller, aventures i desventures al París i la Barcelona de començaments de segle.

EL museu també ha aprofitat l'oportunitat per introduir algunes millores a les sales modernistes, nous recursos museogràfics que inclouen elements accessibles per a persones amb necessitats especials i incorporacions de peces destacades d'artistes com Hermen Anglada Camarassa, Eusebi Arnau, Josep de Togores o Ramon Martí Alsina, entre d'altres.



Actes del Dia Internacional dels Museus


Com cada any, el MAC vam preparar un seguit d'activitats en aquesta data especial, elaborant un programa molt divers i per a tots els gustos:

Dijous 17
Va haver-hi un Recital poètic de l'actriu Anna Güell coincidint amb la cloenda de l'exposició de l'escultor Emili Colom

Divendres 18
Vam presentar el llibre 1960s-1970s Costa Brava Postals. A càrrec de l'autor, el fotògraf Jordi Puig, Ramon Pla, president del Cercle Cartòfil de Catalunya, i Enric Marín.

Dissabte 19
Vam fer una visita a l'exposició del Museu de Ca n'Oliver i un itinerari sota el títol Patrimoni oblidat: Montflorit i Víctor Català. Itinerari literari. Repassant la vinculació d'aquesta escriptora amb el barri. Aquesta activitat es va fer en col.laboració amb el Museu de Ca n'Oliver
A les 19.30h va haver-hi la Inauguració de la nova Sala dedicada a Ismael Smith, amb la renovació de la Sala Smith, el dipòsit d'obres del Fons Nacional d'Art de la Generalitat i del Fons d'Art de la Diputació i de les darreres donacions.
I a les 20h es va presentar la nova entitat Associació d'Amics del MAC

Nit dels museus 
Com és habitual, a les 22h es va celebrar la VI edició de La vida és curta. Mostra de Curtmetratges de Cerdanyola i el museu va restar obert al públic fins les 24h

Diumenge 20
Una visita guiada a les exposicions del museu

Tot el cap de setmana (dies 18-19-20) va haver-hi jornada de portes obertes


dimecres, 24 de gener del 2018

50 Ninots per Xavier Nogués



Obrim l'any 2018 amb l'exposició 50 ninots per Xavier Nogués, que mostra les il.lustracions publicades l'any 1922 per l'editorial Salvat-Papasseit d'un dels artistes més complets i singulars del noucentisme i gran amic de Josep de Togores.



La inauguració va tenir lloc el divendres 19 de gener i va estar presentada per Elvi Vila (regidora de Cultura), Engràcia Torrella (directora del Museu d’Art de Sabadell) i Txema Romero (director del MAC):



L'exposició mostra els dibuixos originals que formen part del fons del Museu d'Art de Sabadell i permet establir un diàleg amb la figura del pintor cerdanyolenc Josep de Togores a partir de la correspondència i dels llibres que formaren part de la biblioteca del pintor i que ara formen part del fons del MAC.



Nogués exemplifica el concepte d'artista total nascut al modernisme i assentat en l'excel·lència al noucentisme, centrat en la recuperació de les arts aplicades, totes aquelles considerades arts menors que es van fomentar i reivindicar des de l'Escola Superior de Bells Oficis.



Hi haurà una visita guiada a l'exposició 50 ninots  per Xavier Nogués el 18 de febrer a les 12 hores i una visita comentada amb un taller de demostració a càrrec del ninotaire Edu Català el 18 de març a les 12 hores. També hi haurà un taller familiar de creació de ninots mòbils a partir de les il·lustracions d'en Xavier Nogués l'11 de febrer a les 11.30 i 12.30 hores.


L'exposició es pot visitar fins el 8 d'abril.


divendres, 3 de novembre del 2017

Presentació de les noves donacions al museu


Al llarg d'aquest any, el Museu d'Art de Cerdanyola ha rebut diferents donacions. La regidora de Cultura, Elvi Vila, va rebre les persones donants que han cedit obres al MAC per agrair "la seva generositat en despendre's de peces tant preuades de les seves famílies". Vila també destaca que aquests actes "permeten enriquir artísticament i sentimentalment el Museu".

La donació que més ha donat a parlar és la de la Maleta Buïgas gràcies al Rotary Club de Cerdanyola, la qual conté 182 plaques de vidre amb fotografies i projectes de l'enginyer Carles Buïgas.

Durant aquest any també hi ha hagut nombroses donacions de particulars. És el cas d'Aurora Heras que ha donat sis quadres del pintor Pablo Sancho, entre els que destaca un paisatge del Bosc d'Adam i Eva de Cerdanyola de l'any 1934. A aquesta donació se li suma la d'Eduard Merino, que ha cedit al museu un dibuix original de Joan Rebull (company de Josep Togores) i 10 magnífics esbossos de Mariano Andreu (gran amic d'Ismael Smith). La família Merino es va decidir a fer la donació al museu després d'una visita que va fer durant la jornada de portes obertes per Sant Martí al 2016. Especialment emotiva ha estat la donació de Maria Maymó Casamitjana, que ha cedit al museu un retrat de Maria Maymó Grau, primera dona de l'escultor Francesc Juventeny. El retrat està datat del gener de 1925 i és una de les obres més antigues de l'escultor.

La incorporació de mobles ha estat especialment destacada aquest any. Elisabet Ramos i Conxita Soriano han donat, en memòria de Remei Cariñena, un esplèndid moble mirall de rebedor de la Casa Codorniu. Es tracta d'un moble modernista amb marqueteria i llautó atribuït a l'escola de Gaspar Homar. Isidre Grau ha cedit un bagul que custodiava la seva família i que prové de l'antiga Torre López, actual seu del MAC. Es tracta del bagul on es guardava cada any la roba de la casa i que conté les inicials del propietari en grafia modernista: ELB. També en aquest apartat de mobles, l'ebenista Josep Maria Aranda ha cedit un moble secreter dels anys 30 que s'ha instal·lat al vestíbul del museu. I Joaquim Compte Pibernat, en memòria de Joaquim Compte Roux, ha donat un espectacular moble 'bargueño' amb vitrall cloisonné obra de Frederic Vidal.

Algunes d'aquestes peces s'han incorporat a l'exposició permanent del Museu d'Art de Cerdanyola. D'altres es podran veure fins al desembre al mateix museu i després s'hauran de sotmetre a diversos tractaments de conservació.

divendres, 28 d’abril del 2017

Un clàssic accessible





















L'any 2002 el Col.lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) va presentar la Guia de la Cerdanyola modernista i noucentista, un llibre de referència actualment esgotat. darrerament, l'Arxiu Xane l'ha escanejat i, com fa habitualment, l'ha posat on line. No es pot descarregar, però es pot consultar virtualment aquí. 



La guia necessitaria una actualització, ja que alguns dels edificis esmentats ja no existeixen, tot i així és una eina interessant que, a més de biblioteques, estarà disponible a la xarxa per a qui la vulgui consultar.

dimecres, 5 d’abril del 2017

Posant nom i rostre a la presència femenina




En el marc dels actes del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 23 de març vam dur a terme l'activitat  Les 'Muses' del MAC. Dones, artistes, protagonistes conjuntament amb la regidoria d'Igualtat.

El projecte Les Muses del MAC va sorgir fa uns anys per donar més protagonisme a la relació de les dones amb la creació artística, molt minsa i poc exposada al MAC, i que enguany ha rebut un impuls important gràcies a la tasca de quatre alumnes en pràctiques del grau de Història de l'Art de la UAB.

A la col·lecció permanent del museu, unida pel fil conductor del modernisme, sí que hi ha una gran presència femenina i per això ens vam proposar posar cara i nom a les protagonistes representades en pintures, dibuixos i escultures.


Les dones amb presència a algunes de les obres exposades al MAC són la Júlia Peraire, que va ser parella d'en Ramon Casas; Laura Albéniz, filla del compositor Isaac Albéniz, que destacarà en l'àmbit de la il·lustració i la pintura; Ana María Smith, germana d'Ismael Smith i amb una obra gairebé perduda del tot; i la Mercè Gallén Ibáñez, cerdanyolenca que va servir de model per l'estatua de la República.


L'acte de presentació d'aquesta recerca es va complementar amb una visita guiada -a càrrec de les redactores del treball i els tècnics del museu- i una xerrada de l'especialista en història de les dones, Isabel Segura, que va fer un recorregut per algunes de les figures femenines més destacades vinculades al modernisme, una època en la qual les dones deixen de ser representades per representar-se elles mateixes amb noves narratives. Lluïsa Vidal, Pepita Teixidor, Clotilde Cerdà, Dolors Aleu,Antònia Opisso o Tórtola Valencia són algunes de les dones que des de diverses disciplines comencen a qüestionar el paper de la dona en la societat.

A l'exposició permanent del MAC ja hi podeu trobar les fitxes sobre aquestes primeres dones protagonistes, i seguirem treballant en aquest projecte en el futur, ampliant la llista.



dimarts, 20 de gener del 2015

El MAC surt del museu




Des de uns fa mesos, el MAC està col.laborant amb altres museus i fa itinerar part del seu fons. 

L'exposició Els altres noucentistes, produïda pel MAC i la Diputació de Barcelona, i que es va poder veure a Cerdanyola entre els mesos de maig i agost, va itinerar també pel Museu Cormarcal de Manresa i el dissabte 13 de desembre es va inaugurar al Museu Abelló de Mollet del Vallès En aquesta exposició el MAC aporta obres d'Ismael Smith, Josep de Togores, Marian Espinal i unes fotografies de 1936 d'una model a l'estudi d'aquest darrer artista.



Una altra exposició produïda pel MAC i que està itinerant és la d’ Ecos de Carles Buïgas, de l’artista Tom Carr, que vam tenir a Cerdanyola el darrer trimestre de 2013, després ha passat per Badalona i Tortosa, i aviat s’inaugurarà a Manresa.



Del fons del MAC, s’ha prestat un cartell de Ramon Casas contra la tuberculosi fet per a la Mancomunitat de Catalunya a l'exposició Barcelona, zona neutral (1914-1918) que serà a la Fundació Miró de Barcelona fins el 15 de febrer.




Paral.lelament, el MAC ha prestat 4 escultures per a la nova exposició del Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona (MEAM) dedicada a Josep Llimona. Aquesta exposició es va inaugurar el passat 3 de desembre i fa una retrospectiva per commemorar el 150 aniversari del naixement de Llimona.




dijous, 15 de gener del 2015

La nissaga Serra de ceràmica artística arriba al museu





El 12 de desembre, juntament amb la dedicada a Goya, vam obrir al públic també una petita mostra dedicada a la ceràmica Serra.

L’exposició Ceràmica Serra. Una nissaga d’artistes va ser inaugurada per Jordi Serra, fill de Josep Serra Abella i tercer relleu generacional de la nissaga, va mostrar la seva satisfacció per poder reunir en una sala petita una obra molt gran, amb les peces que va començar a crear el seu avi, Antoni Serra Fiter, el primer que aborda la ceràmica des d’una vessant de creació artística, essent mestre d’en Joan Miró i inculcant aquesta passió als seus fills.



La consideració de la ceràmica com a creació artística fa que hi hagi molt poques peces, ja que es buscava la sèrie limitada i la peça única per donar-li més valor. Antoni Serra va treballar amb els grans artistes de la seva època, entre els quals Ismael Smith, estretament vinculat a Cerdanyola. Antoni Serra treballava la porcellana, en el marc del modernisme, molt lligada a la decoració intimista que acompanya el mobiliari de l’època.

La següent generació, els fills d'Antoni Serra Fiter: Antoni, (1905-85), Josep (1906-89) i Enric (1908-86) Serra Abella, encetarà una altra etapa, amb una continuïtat respecte a l'obra del pare, però amb una orientació completament nova. En primer lloc, es funda i consolida l'empresa familiar Can Serra, a Cornellà, com a obrador de productes ceràmics que perdura fins el dia d'avui i que es podrà visitar com activitat paral·lela a l’exposició.

L'exposició estarà oberta al públic fins el 28 de febrer. 


dilluns, 21 de juliol del 2014

III cicle Artpegi de música als museus



Per tercer any consecutiu, el cicle ARTPEGI de música als museus que duu a terme la regidoria de Cultura ha tingut lloc en diferents equipaments patrimonials de la ciutat. Enguany s'ha desenvolupat entre el 6 de juny i el 17 de juliol.

Al MAC hi ha hagut dues actuacions:
- Divendres 20 de Juny: Valsos, Boleros i Tangos. Cor de Cambra 7 de Música.
- Dijous 10 de Juliol: Passa cantant! Abel Folk, actor; Maria Altadill, cantant; Mikko Ikäheimo, guitarra

Passa cantant! Es un espectacle que agrupa literatura, música, arquitectura i arts plàstiques, des del modernisme i el noucentisme fins a l’expressionisme. Uneix música i patrimoni, amb el guitarra Mikko Ikäheimo i la cantant Maria Altadill, interpretant peces de l’època referida i l’actor Abel Folk, recitant poemes i texts. L’espectacle va íntimament vinculat a l’exposició Els altres noucentistes que es pot visitar al museu i produïda pel propi MAC Can Domènech. A Passa cantant! es van escoltar peces de Falla, Granados, Albéniz, Toldrà o Mompou i escrits de Maragall, Carner, Sagarra o Roviralta.

El primer dels espectacles va tenir lloc a la sala d'actes i el segon al jardí en el marc incomparable dels vitralls modernistes encesos en plena nit que creaven una atmosfera especial.


dimecres, 18 de juny del 2014

Inaugurada l'exposició "Els altres noucentistes"


La mostra ha estat comissariada per Josep Maria Romero, director del Museu d’Art de Cerdanyola, i el professor de la UAB Joan M. Minguet. El MAC i la Diputació de Barcelona hem coproduït aquesta exposició que itinerarà per diversos museus catalans.
 


L’exposició, que es va inaugurar el 30 de maig, vol mostrar la complexitat i la grandesa d’aquell moviment en el terreny de les arts i els oficis per mitjà d’un seguit d’obres que pertanyen a les col·leccions dels museus de la xarxa de la Diputació de Barcelona, d’entre els quals destaca el MAC.


L'objectiu fonamental és mostrar al públic i reinterpretar el noucentisme desplegat a Catalunya a començaments del segle XX, impulsat per les Diputacions i a partir de 1914 per la Mancomunitat de Catalunya, i fer-ho mitjançant obres que habitualment no s’han pres com a exemple d’aquest moviment artístic.


 L’exposició té un fil conductor temàtic, que permet agrupar les obres en cinc grans àmbits: La Mancomunitat i el noucentisme, El territori i la gent, L’exaltació dels oficis artístics, La impremta com a bell art i el darrer àmbit, titulat Cap a la modernitat.

En aquest recorregut pel noucentisme, s’hi poden veure obres procedents del fons del Museu d’Art de Sabadell; de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú; del Museu Abelló. Fundació Municipal d’Art, de Mollet del Vallès, de Thermalia. Museu de Caldes de Montbui; de la Fundació Palau. Centre d’Art, de Caldes d’Estrac; del Museu del tapís contemporani, de Sant Cugat del Vallès, de Vinseum. Museu de les cultures del vi, de Vilafranca del Penedès i especialment del Museu d’Art de Cerdanyola, coproductor de l’exposició.

A més a més del cartell i del díptic, l'exposició compta amb un audiovisual (que podeu veure aquí) i un catàleg. Us podeu baixar la imatge del cartell i el díptic de l'exposició en aquest enllaç.

Els altres noucentistes serà al MAC fins al 31 d’agost. A partir de la tardor inicia un periple que la portarà als museus que han col·laborat en la seva producció.



Exposició accessible

L’exposició disposa de diferents elements tàctils i tecnològics per assegurar el discurs de l’exposició, gràcies a la col·laboració d’organitzacions i associacions com Once i Fesoca (Federació de Sords de Catalunya). Tots els continguts de l’exposició han estat interpretats a la llengua de signes catalana pel col·lectiu sord signant i subtitulat pel col·lectiu sord oralista.


Aquests vídeos es poden descarregar mitjançant dispositius mòbils a través de codis QR presents en cada àmbit de l’exposició, o bé, si s’escau, demanant la tauleta tàctil que hi ha a la recepció. També els podeu veure aquí:



D’altra banda, pel visitant amb dificultat visual, es disposa de dos elements museogràfics com a suport tàctil dels continguts, on hi trobaran un guió amb macrocaràcter pel públic amb dificultat visual lleu i en braille pel públic invident.


El noucentisme

El noucentisme és un moviment cultural que es desplega a Catalunya entre1906 i 1923. Alguns diuen que l’esperit noucentista segueix pervivint en la cultura catalana: l’ordre, el seny, el mediterranisme, el classicisme… Però, tot això no havia existit ja abans?, es pot arribar a definir el noucentisme en el registre visual?, qui pot citar tres pintors noucentistes de memòria?, quins són els trets estilístics del grafisme noucentista, si existeixen?... Preguntes que trobaran resposta en aquesta exposició.


 Activitats complementàries

- Visita guiada a l’exposició amb els comissaris
30 de maig a les 20,15h
- Visites guiades a l’exposició
15 de juny, 20 de juliol i 17 d’agost.
- Passa Cantant, concert recital de musica i poesia noucentista amb Abel Folk, Maria Altadill i Mikko Ikäheimo.
10 de juliol a les 21h
- Itinerari per la Cerdanyola noucentista
13 de juliol a les 12h
Punt de sortida Museu d’Art de Cerdanyola



dilluns, 16 de juny del 2014

Unes "Coincidències insòlites" diferents...




Museus en xarxa, coincidències Insòlites és una activitat de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que s'inicià l'any 2004 i que continua en l'actualitat. Els museus participants posen en diàleg dues o més peces o un esdeveniment que impliquen una relació simbòlica, estètica o conceptual. Aquesta proposta permet reflexionar sobre els objectes, els esdeveniments, els museus i els municipis.

Enguany, amb el suport de la Diputació, hem engegat una nova coincidència, amb la novetat de fer-ho entre els dos museus de Cerdanyola: el MAC i el Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver.

La idea de posar en diàleg materials d'èpoques diferents dels museus de Cerdanyola anava lligada al Dia Internacional dels Museus del 2014, amb la idea d'oferir un programa d'activitats conjunt. El tema escollit va ser Ismael Smith i l'art ibèric. Així, s'ha fet una petita mostra simultània als dos museus, amb plafons explicatius que acompanyen els objectes i uns fulletons de mà que complementen la informació als visitants.



El concepte

La presència dels ibers a Cerdanyola es remunta al S.VI aC, 2.500 anys abans que Ismael Smith, artista vinculat a la nostra ciutat, s’inspirés en aquesta cultura per fer els seus dissenys. Al Museu de Ca n’Oliver es conserven una gran diversitat d’atuells de ceràmica pintada trobats al poblat, i una de les peces més destacables és un petit atuell fet a torn similar a un càlat que podem datar a finals del segle III o inicis del segle II aC i que presenta un ocell amb motius vegetals. 


Alhora, al MAC es conserven uns impressos que l’artista Ismael Smith Marí (Barcelona 1886- Nova York 1972) va fer per per a l’“Instituto de las Españas” de Nova York, on era membre de la “Comisión de Arte”. Smith ja havia dissenyat una medalla per a aquesta institució el 1921 quan es va crear un premi per a la “Fiesta de la lengua Española”; per una cara hi duia una imatge de Cervantes y al revers la Dama d’Elx. Als impressos del MAC, que contemplen també un diploma per a l’esmentat premi, Smith incorpora novament la Dama d’Elx però també uns dissenys inspirats en la pintura ibèrica que s’aplicava per decorar alguns recipients de ceràmica. En la seva lectura moderna, els dissenys de Smith també representen ocells, junt amb figures humanes, motius vegetals i el que semblen cànids (no queda clar si gossos o llops).


Aquest ha estat el nexe entre els dos museus que hem volgut expressar amb aquesta petita mostra simultània que ha estat oberta al públic entre els mesos de maig i juny a la sala Laboratori del MAC i a la recepció del Museu de Ca n'Oliver.

divendres, 10 de gener del 2014

L’exposició "Ismael Smith gravador" finalitza la seva itinerància al MAC

Després d’itinerar per 8 museus de la Xarxa de la Diputació de Barcelona, el fons de gravats d’Ismael Smith del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) finalitza la seva itinerància. Aquesta exposició, comissariada pel MAC i amb el suport de la Diputació de Barcelona, es va inaugurar finalment al MAC el passat 11 de desembre i es podrà visitar fins el 23 de febrer d'enguany.

Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) va desenvolupar una intensa activitat en el camp del gravat. Smith realitzava personalment els gravats i va excel·lir en la tècnica de l’aiguafort. L’artista il·luminava posteriorment algunes de les peces. La realització dels ex-libris, tècnica que va aprendre d’Alexandre de Riquer, mereix una especial menció. La mostra aplega un conjunt significatiu dels gravats de l’artista, que van del 1909 als anys vint. Són obres realitzades a Barcelona, Cerdanyola, París, Madrid, Sevilla, Londres i Nova York. 

El fons de gravats del MAC prové de la donació d’Enrique García-Herráiz.

L’acte d’inauguració va comptar amb un tast de música de l’època i una visita guiada a càrrec del comissari de la mostra.





Com a un dels actes paral·lels a l’exposició i dins del programa de tallers per a tots el públics “Laboratoris d’Art” el MAC vam dur a terme el diumenge 15 un taller de gravat experimental dirigit per l’artista gravador Alfons Forrellad i adaptat a persones cegues.


divendres, 27 de setembre del 2013

Ismael smith es retroba amb Marià Andreu al Museu de Mataró

Durant els propers mesos es podrà veure al Museu de Mataró l’exposició Ismael Smith Gravador produïda pel MAC. Aprofitant la itinerància, la mostra s’ha ampliat amb unes peces que mostren la relació entre Smith i l’artista mataroní Marià Andreu, i amb els gravats de Goya que van inspirar a Ismael.



Ismael Smith i Marià Andreu i Estany (Mataró 1888 – Biarritz 1976) van compartir una estreta amistat des de l’època de formació i les seves primeres aparicions a l’escena artística barcelonina. Van formar part d’un dels grups més singulars de finals del modernisme, el que configuraren amb Laura Albéniz i Nestor M. Fernández de la Torre. Els quatre van exposar al Fayanç Català el 1911, amb gran èxit de crítica i un catàleg que recollia textos d’Alexandre de Riquer, Josep M. Roviralta, Utrillo o el mateix Eugeni d’Ors.


Andreu va ser un artista polifacètic: pintor, escenògraf, figurinista, esmaltador, gravador, dibuixant i il·lustrador. S’instal·la a París a partir de 1912 tot i que no perd la vinculació amb Barcelona, viatja per Itàlia i exposa també a Múnic, Nova York i Londres.



LA HISTÒRIA DE L’ORB, L’ESMALT MÉS GRAN DE MÓN
 Durant l’estada parisenca d’ambdós artistes, Andreu va començar a confeccionar una peça que esdevindria mítica i havia de convertir-se en la consagració de l’artista, l’Orb, l’esmalt més gran del món. Sembla ser que la peça es va exposar en la seva primera fase a l’exposició del Fayanç de 1911, tot i que s’acabaria definitivament el 1914. És una peça en relleu de gairebé 3 metres d’alçada de coure  esmaltat, una joia gegant d’aspecte imponent, inquietant i misteriós, amb una densitat cromàtica i una estètica que no deixen indiferent, entre el refinament i la monstruositat. El títol és ambigu, l’Orb, tot un misteri que podria remetre a la representació del món, però que en aquest cas fa referència al cec, la figura masculina que centra la composició. Està flanquejat per dues dones, una maternitat vestida i una representació de la bellesa, nua i sensual. El sol, la lluna i la garlanda que tanca el conjunt acaben de completar una peça que vol simbolitzar la vida, amb referències moralistes com si fos una mena de vanitas barroca i que podria tenir també altres connotacions més personals de rebuig a la sexualitat i al plaer. Una fotografia conservada al MAC acaba d’aclarir el procés de confecció de la peça i apunta a la possibilitat de col·laboració entre els dos artistes. Es mostra una imatge de taller, amb Smith i Andreu disfressats de dona i al fons un relleu de grans dimensions d’una figura femenina que sustenta una criatura. La peça es pot identificar com a l’original en fang d’una part de l’Orb, en la seva primera fase, amb les figures nues abans que l’artista modelés els vestits, tal i com marcava l’ensenyament acadèmic. La qualitat del modelat i el fet que a la fotografia apareguin tots dos podria obrir la porta a que Smith va ajudar al seu amic a modelar la peça. Smith era un escultor molt dotat i d’Andreu no es coneixen altres exemples. Posteriorment Andreu la passaria a planxa de coure i l’esmaltaria, amagant en part els detalls escultòrics que quedarien desdibuixats sota la capa del dens esmalt de meravellosos tons cobalt ultramarí, suaus  turqueses i iridescents tornassolats. 



SMITH I GOYA
Una de les fonts d’inspiració més clares dels gravats d’Ismael Smith són els aiguaforts de Goya. El Museu de Mataró en conserva les sèries de Los Caprichos, Los Desastres de la Guerra, La Tauromaquia i Los Disparates o Proverbios.  Els gravats corresponen a l'estampació realitzada durant la Guerra Civil, l’any 1937, a partir de les planxes originals de Goya a la Calcografía Nacional de Madrid.