Dialogant amb Goya

‘Dialogant amb Goya’ és el títol de la conferència que va realitzar la professora de la UAB Jèssica Jaques Pi al MAC coincidint amb l’exposició temporal de gravats de Goya que hi haurà a la sala temporal fins el 28 de febrer. L’acte, coorganitzat per l’Associació d’Amics de la UAB i el Museu, va tenir lloc el 12 de febrer. 

Emili Ferrer, membre de la Junta de l'Associació d'Amics de la UAB i Txema Romero, director del Museu van ser els encarregats de presentar l’acte i d’introduir a la ponent, professora d'Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat Autònoma de Barcelona, Jèssica Jaques Pi.  Plantejadacom una classe pràctica, Jaques va presentar l’autor i l’època de forma breu. Francisco de Goya, explicava, va ser un autor molt important pels artistes del segle XX, en especial, per a Pablo Picasso: “L’origen del Guernica, com de moltes altres obres, està en Goya. Picasso es reivindicava com a hereu del pintor, sobretot des del 1937, any durant el qual va pintar el Guernica”. Acte seguit les persones assistents van visitar l’exposició per posar en comú finalment conceptes i idees que van extreure dels gravats, en relació amb l’autor, l’obra i el seu context.

Goya va realitzar tota una sèrie d’autoretrats al llarg de la seva vida: “Era una manera de reivindicar el pintor com a intel·lectual i no com un ofici manual, igual que feia Velázquez a ‘Las Meninas’, pintant-se a ell mateix dins el quadre”, explicava Jaques. D’altra banda: “Per què fa gravats Goya?”. És l’època de la revolució francesa, del lema ‘liberté, egalité, fraternité’, una època on es volia democratitzar l’art. Són una sèrie d’obres que expliquen una història, amb un leitmotiv, amb denúncia social, narren el que passa a l’època, les tragèdies. És també l’època de la tardo Il·lustració, es necessiten noves formes formes expressives, més comunicatives i més ràpides. Els gravats són molt teatrals, gairebé de titelles, personatges caricaturescos, amb el clarobscur italià de Caravaggio.“Una sèrie trenca amb la unitat d’un quadre”, va afegir la professora, i ofereix diferents possibilitats, de fet, Goya, en moltes ocasions, va haver de reordenar els gravats de diferents maneres i posar títols diferents per enganyar la censura. Amb els gravats, Goya posa a primera fila, fa protagonistes a persones que fins aleshores no sortien: boges, prostitutes, donava veu als sense veu. 

A l'acte van assistir una trentena de persones i s'emmarca en la col.laboració entre el MAC i els Amics de la UAB que vam establir quan es va fer el cicle de xerrades dedicat a Ismael Smith l'any 2011. 

 

Goya vista Cerdanyola

El 12 de desembre vam inaugurar una exposició que aplega dues de les series de gravats realitzades per Francisco de Goya: els Caprichos i els Proverbios, que provenen del fons del Museu de Mataró.

Els gravats que es mostren corresponen a l'estampació realitzada a partir de les planxes originals de Goya l'any 1937 a la Calcografía Nacional de Madrid, organisme que encara les conserva i que depenia de la Dirección General de Bellas. Aquesta és una de les edicions més interessants i excepcionals des del punt de vista històric i fruit de les circumstàncies de la Guerra Civil. Amb aquest tiratge, el Govern de la República cercava, no només el benefici econòmic derivat de la venta del producte a l'estranger, sinó dur a terme, alhora, una operació de gran prestigi: realitzar, per primera vegada, la impressió conjunta de les sèries de gravats de Goya.

La decisió política de començar els tiratges fou adoptada la primavera del 1937 amb l'acord de limitar-ne l'edició a 150 exemplars per sèrie. El mes de juny de l'any següent foren enviats a València (seu llavors del Govern) els primers 28 jocs de Los Caprichos i de Los Disparates o Proverbios i els primers 25 de La Tauromaquia i Los Desastres de la Guerra. Pel juliol de 1938 es va presentar al Victoria and Albert Museum de Londres l'exposició dels gravats amb una còpia de totes les sèries. Hi ha constància documental que el mes de novembre s'enllestiren els 150 exemplars de Los Desastres; de les altres sèries se sap que no s'arribarien a editar més de 50 exemplars de La Tauromaquia i 55 de Los Caprichos. Tècnicament, l'edició del 1937 és una de les de més qualitat d'impressió i entintada més rica.

Los Caprichos

Sèrie de 80 làmines gravades a l'aiguafort i a l'aiguatinta, començada per Francisco de Goya l'any 1797 i acabada l'any 1799, data de la seva publicació. És una de les sèries més populars i conegudes de l'artista. La temàtica principal de la col·lecció versa sobre la vida urbana, tractada des d'una particular i molt imaginativa perspectiva. Barreja de realisme i fantasia, en aquests gravats Goya hi vessà tot el seu escepticisme, la seva crítica social i el seu sarcasme.

Los Disparates o Proverbios

És la darrera de les sèries de gravats de Goya; consta de 18 estampes treballades a l'aiguafort i a l'aiguatinta i no s'edità fins l'any 1864. Realitzada durant el Trienni Liberal, a les acaballes de la vida de l'artista, s'inspira en velles dites, al·legories i símbols tradicionals. Goya sembla sobrepassar-hi tota racional explicació i ens dóna el testimoni del seu amarg pessimisme. A les il·lustracions d'aquesta col·lecció hi impera el seu món misteriós, un món de malsons i d'imatges estranyes. La visió de la violència, ja reflectida a la sèrie de Los Desastres de la Guerra, continua present a la imaginació de l'artista. 

L'exposició estarà oberta al públic fins el 28 de febrer. 

Presentat el programa del segon semestre, amb novetats

 

El passat 9 de setembre la regidora de Cultura, Montserrat Montiel, i el director del MAC, Txema Romero, van presentar en roda de premsa el programa del museu de setembre a desembre i algunes novetats importants pel que fa als espais.

A partir d'ara la sala d’actes mostrarà les peces creades entorn el Festival Internacional Blues de Cerdanyola, donant caliu a un espai fins ara en blanc i apropant a la ciutadania un fons cultural de la ciutat força interessant. Montserrat Montiel, explicava que l’antic Espai Blues, que quedava una mica amagat, esdevindrà un espai de treball i encabirà la biblioteca amb el fons documental del museu per a la seva consulta.

Pel que fa al programa, la gran novetat en aquest segon semestre del 2014 és la celebració, el 26 de setembre de la Nit Europea de la Recerca, un projecte anual en el qual investigadors d’un centenar de ciutats europees dediquen una nit a la divulgació científica. El MAC esdevindrà durant una nit un centre de divulgació científica sobre les investigacions que es generen al sincrotró Alba.

La primera exposició del segon semestre arribarà el 19 de setembre i es podrà visitar fins al 7 de desembre. Es tracta d’Olor de Cerdanyola. Percepcions olfactives del Col·lecció olorVISUAL. És una exposició d’art contemporani força innovadora, amb una sèrie de creacions fetes a partir de quatre essències vinculades a quatre paisatges de Cerdanyola: Collserola, els jardins i el modernisme, el riu i la indústria i la universitat i la recerca.

El 12 de desembre arribaran dues noves exposicions; Gravats de Goya. Capritxos i proverbis, sèries de gravats de Goya reeditats pel Govern de la II República per recaptar fons durant la guerra; i Ceràmica Serra, una selecció d’obres dels diversos membres de la nissaga de ceramistes. A partir de novembre el MAC incorporarà al seu fons una nova obra, Retrat de la senyoreta Ramona Prada, oli d’en Hermen Anglada i Camarasa.

El mes de setembre tenim una agenda atapeïda amb la inauguració de l’exposició Olor de Cerdanyola, la Jornada d’Art i Joves, amb música en directe i tallers al jardí del museu (dia 20); l'activitat Guies d’Altres Móns. La mirada dels joves artistes (dia 21); una visita guiada a l’exposició Olor de Cerdanyola (dia 23); la Nit Europea de la Recerca (dia 26); espectacles del FIT Festival (dies 27 i 28) i les Jornades Europees de Patrimoni amb un itinerari per la Cerdanyola modernista (dia 28).

 

"Imperceptible", d'Alfons Forrellad a l'Espai Arc

 

 

El passat 9 de maig es va presentar al públic amb una visita guiada a càrrec del propi autor l'exposició 'Imperceptible' d'Alfons Forrellad. Una visita amb convidats molt especials, persones invidents que feien un recorregut tàctil i sensorial per una selecció de litografies i instal·lacions que reflexiona sobre l'accessibilitat i la interpretació de l'art. La visita va estar acompanyada per música en directe interpretada pel pianista Marc Antoni Rendón.

La mostra vol reflexionar, sense renunciar a la ironia, sobre la percepció de l'art, sobre la seva accessibilitat i sobre l'obsessió per interpretar-lo racionalment. Alfons Forrellad planteja un joc: convertir els invidents, marginats de l'art visual, en intèrprets privilegiats; mentre que els vidents acaben anant a les palpentes pel museu.

Alfons Forrellad explica que la mostra "és una mena de diari personal sorgit de la necessitat d'expressar els sentiments que em van provocar la mort del pare, uns sentiments, que per reserva, no transmeto de manera oberta i evident, escollint l'escriptura braille per fer-ho". Però no sempre serà fàcil arribar a tocar aquests sentiments, les litografies contenen missatges en braille protegits per un vidre i altres peces utilitzen una tipografia braille de tal grandària que dificulta la lectura amb la punta dels dits.

El director del MAC, Josep Maria Romero, explicava que Forrellad va començar a col·laborar amb el museu arran d'un exercici del Màster en Art Actual en el mòdul de museologia i centrat en temes d'accessibilitat. Després va realitzar un taller de gravat experimental al MAC amb persones cegues, establint una línia directa amb el que ara és l'exposició Imperceptible. La mostra es divideix en quatre seccions: quatre litografies, un racó fosc il·luminat per l'escriptura braille, una taula central amb textos en relleu i una paret amb cartrons aparentment en blanc que amaguen missatges per a unes mans lectores.

Imperceptible es pot visitar i tocar fins el proper 31 de juliol a l'Espai ARC del MAC.

 

L’exposició "Ismael Smith gravador" finalitza la seva itinerància al MAC

Després d’itinerar per 8 museus de la Xarxa de la Diputació de Barcelona, el fons de gravats d’Ismael Smith del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) finalitza la seva itinerància. Aquesta exposició, comissariada pel MAC i amb el suport de la Diputació de Barcelona, es va inaugurar finalment al MAC el passat 11 de desembre i es podrà visitar fins el 23 de febrer d'enguany.

Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972) va desenvolupar una intensa activitat en el camp del gravat. Smith realitzava personalment els gravats i va excel·lir en la tècnica de l’aiguafort. L’artista il·luminava posteriorment algunes de les peces. La realització dels ex-libris, tècnica que va aprendre d’Alexandre de Riquer, mereix una especial menció. La mostra aplega un conjunt significatiu dels gravats de l’artista, que van del 1909 als anys vint. Són obres realitzades a Barcelona, Cerdanyola, París, Madrid, Sevilla, Londres i Nova York. 

El fons de gravats del MAC prové de la donació d’Enrique García-Herráiz.

L’acte d’inauguració va comptar amb un tast de música de l’època i una visita guiada a càrrec del comissari de la mostra.

Com a un dels actes paral·lels a l’exposició i dins del programa de tallers per a tots el públics “Laboratoris d’Art” el MAC vam dur a terme el diumenge 15 un taller de gravat experimental dirigit per l’artista gravador Alfons Forrellad i adaptat a persones cegues.

Ismael smith es retroba amb Marià Andreu al Museu de Mataró

Durant els propers mesos es podrà veure al Museu de Mataró l’exposició Ismael Smith Gravador produïda pel MAC. Aprofitant la itinerància, la mostra s’ha ampliat amb unes peces que mostren la relació entre Smith i l’artista mataroní Marià Andreu, i amb els gravats de Goya que van inspirar a Ismael.

Ismael Smith i Marià Andreu i Estany (Mataró 1888 – Biarritz 1976) van compartir una estreta amistat des de l’època de formació i les seves primeres aparicions a l’escena artística barcelonina. Van formar part d’un dels grups més singulars de finals del modernisme, el que configuraren amb Laura Albéniz i Nestor M. Fernández de la Torre. Els quatre van exposar al Fayanç Català el 1911, amb gran èxit de crítica i un catàleg que recollia textos d’Alexandre de Riquer, Josep M. Roviralta, Utrillo o el mateix Eugeni d’Ors.

Andreu va ser un artista polifacètic: pintor, escenògraf, figurinista, esmaltador, gravador, dibuixant i il·lustrador. S’instal·la a París a partir de 1912 tot i que no perd la vinculació amb Barcelona, viatja per Itàlia i exposa també a Múnic, Nova York i Londres.

LA HISTÒRIA DE L’ORB, L’ESMALT MÉS GRAN DE MÓN

 Durant l’estada parisenca d’ambdós artistes, Andreu va començar a confeccionar una peça que esdevindria mítica i havia de convertir-se en la consagració de l’artista, l’Orb, l’esmalt més gran del món. Sembla ser que la peça es va exposar en la seva primera fase a l’exposició del Fayanç de 1911, tot i que s’acabaria definitivament el 1914. És una peça en relleu de gairebé 3 metres d’alçada de coure  esmaltat, una joia gegant d’aspecte imponent, inquietant i misteriós, amb una densitat cromàtica i una estètica que no deixen indiferent, entre el refinament i la monstruositat. El títol és ambigu, l’Orb, tot un misteri que podria remetre a la representació del món, però que en aquest cas fa referència al cec, la figura masculina que centra la composició. Està flanquejat per dues dones, una maternitat vestida i una representació de la bellesa, nua i sensual. El sol, la lluna i la garlanda que tanca el conjunt acaben de completar una peça que vol simbolitzar la vida, amb referències moralistes com si fos una mena de vanitas barroca i que podria tenir també altres connotacions més personals de rebuig a la sexualitat i al plaer. Una fotografia conservada al MAC acaba d’aclarir el procés de confecció de la peça i apunta a la possibilitat de col·laboració entre els dos artistes. Es mostra una imatge de taller, amb Smith i Andreu disfressats de dona i al fons un relleu de grans dimensions d’una figura femenina que sustenta una criatura. La peça es pot identificar com a l’original en fang d’una part de l’Orb, en la seva primera fase, amb les figures nues abans que l’artista modelés els vestits, tal i com marcava l’ensenyament acadèmic. La qualitat del modelat i el fet que a la fotografia apareguin tots dos podria obrir la porta a que Smith va ajudar al seu amic a modelar la peça. Smith era un escultor molt dotat i d’Andreu no es coneixen altres exemples. Posteriorment Andreu la passaria a planxa de coure i l’esmaltaria, amagant en part els detalls escultòrics que quedarien desdibuixats sota la capa del dens esmalt de meravellosos tons cobalt ultramarí, suaus  turqueses i iridescents tornassolats. 

SMITH I GOYA

Una de les fonts d’inspiració més clares dels gravats d’Ismael Smith són els aiguaforts de Goya. El Museu de Mataró en conserva les sèries de Los Caprichos, Los Desastres de la Guerra, La Tauromaquia i Los Disparates o Proverbios.  Els gravats corresponen a l'estampació realitzada durant la Guerra Civil, l’any 1937, a partir de les planxes originals de Goya a la Calcografía Nacional de Madrid.

 

Inaugurada l'exposició "SOLANA. Colecciones Fundación MAPFRE"

 El passat  dijous 16 de febrer a les 19 h vam inaugurar una nova exposició, aquest cop dedicada a l'excepcional artista José Gutiérrez Solana . Els encarregats de la inauguració van ser l'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, el director adjunt de l'Instituto de Cultura de la Fundación MAPFRE, Daniel Restrepo, la responsable de col.leccions de la Fundación MAPFRE, Leyre Bozal i el comissari adjunt de l'exposició, el crític d'art Josep Casamartina.

La Fundación MAPFRE compta amb una important col·lecció d’obres de Solana (Madrid, 1886-1945). Els olis, aiguaforts i litografies seleccionats en aquesta exposició ofereixen una visió representativa de la trajectòria de l’artista, sens dubte, una de les figures més singulars de l’art espanyol del segle XX i força desconeguda a Catalunya.

Per primer cop, aquesta col.lecció es podrà veure a Catalunya, gràcies a la col.laboració entre l'Ajuntament de Cerdanyola i la Fundación MAPFRE, iniciada l'any passat amb l'exposició "Ismael Smith. El quadern de París".

La vida i l’obra de Solana posen de manifest una personalitat obstinadament excèntrica, irreductible a qualsevol encasellament en el marc del panorama artístic convencional, atès que la seva trajectòria és aliena a les avantguardes –que no ignorava– i a la tradició acadèmica. Creador d’una visió profundament personal, tant en els olis i gravats com en els textos que també va escriure, Solana sembla que s’apropi a la literatura espanyola del seu temps, malgrat que resti al marge de qualsevol sentit crític o regeneracionista. Paradoxalment, ens mostra una realitat fosca en què sembla moure’s amb una gran naturalitat. Bo i seguint l’estela de Goya -a qui Solana admirava- i també la de Velázquez i del Greco i amb influències de Cézanne, Ensor i sobretot Daumier, els seus olis reflecteixen l’estètica del tradicional tòpic de l’anomenada “España Negra” però sense cenyir-s’hi de manera exclusiva.

La mostra estarà a la sala d'exposicions temporals del MAC fins el 23 d'abril.

"Smith gravador", inaugurada a l'Hospitalet

Seguint la itinerància de l'exposició produïda pel MAC "Smith gravador", amb el suport de la Diputació de Barcelona, el passat 19 de gener la mostra es va inaugurar al Museu de l'Hospitalet del Llobregat. Fins ara ha passat pels museus de Sitges i Cardedeu, i després de4 l'Hiospitalet es podrà veure a la FundacióAbelló de Mollet. S'espera que després de la itinerància per diversos municipis que conformen la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, el proper 2013 acabi finalment venint al MAC per tancar la itinerància.

La inauguració a l'Hospitalet va comptar amb la presència del director del Museu, Josep M. Solias i del director del MAC Txema Romero. Després dels parlaments inaugurals, es va fer una visita comentada a l'exposició amb els assistents a l'acte.

S'inaugura a Sitges l'exposició "Ismael Smith gravador. Del Modernisme a l’Art Déco"

Avui a les 19 h s'inaugura a la sala Vaixells del Palau maricel de Sitges la primera exposició itinerant del MAC, que ha estat produïda per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, comissariada pel Museu d’Art de Cerdanyola i consta d’una selecció dels fons de gravats i ex-libris del museu. Les peces provenen de la donació Enrique García-Herráiz i també s’incorpora el llibre “Cabeza de pato” il·lustrat per Smith i que ha estat donat al museu pel Col·legi Montserrat.

Posteriorment, l’exposició es podrà veure als museus de Cardedeu, Mollet, Hospitalet i Sant Cugat. La cloenda serà al MAC el novembre de 2012.

GUINOVART, OBRA GRÀFICA. DE LA PLANXA AL PAPER

Arriba al MAC l'exposició 'Guinovart. Obra gràfica, de la planxa al paper', produïda pel Centre d'Obra Gràfica Josep Guinovart, l'Ajuntament de Caldes de Montbui i la Diputació de Barcelona.

Aquesta exposició presenta una selecció de 29 obres d'aquest artista, entre les quals hi ha serigrafies, gravats i litografies, i està comissariada per Maria Guinovart. També hi ha una vitrina amb algunes eines que Guinovart usava per treballar la tècnica del gravat i un petit espai de documentació on els visitants podran consultar manuals i catàlegs

La mostra s'estarà a la sala d'exposicions temporals del MAC fins al 31 de juliol i després recorrerà altres museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Josep Guinovart va ser l'encarregat de realitzar el cartell del Festival Internacional Blues de Cerdanyola durant dues edicions, que els hem inclòs també a la mostra per destacar la vinculació de la nostra ciutat amb l'artista.

ISMAEL SMIT, GRAVADOR

Per complementar la visita a l'exposició temporal sobre ISMAEL SMITH (el Quadern de París) que estarà al MAC fins el proper dia 13 de març, hem afegit una petita mostra del fons del MAC sobre la tasca de SMITH com a gravador i un audiovisual (sala laboratori). Una versió ampliada d'aquesta mostra itinerarà per diversos museus catalans a partir de l'estiu gràcies al suport de la Diputació de Barcelona.

El fons SMITH del MAC el conformen en total unes dues-centes peces. Aquesta exposició itinerant ens permetrà difondre el fons d'aquest artista que tenim al museu.

Reivindicant Ismael Smith

El dia 18 de gener s'inaugurava al Museu l'exposició de la Fundación MAPFRE El Quadern de París, després d'haver estat presentada al Museu Gargallo de Zaragoza i, amb anteriortitat, a la seu de MAPFRE a Madrid i és la primera vegada que aquesta col·lecció s'exposa a Catalunya. Està formada per sis dibuixos realitzats a Barcelona el 1906, cinquanta-tres pàgines d'un quadern fet a París el 1911 i diverses il·lustracions també pintades a la capital francesa entre 1911 i 1914. El total s'hi exhibeixen una seixantena de peces entre il·lustracions, retrats, dibuixos de moda i apunts de la vida bohèmia del París de l'època que pertanyen a la darrera etapa del modernisme decadentista i expressionista de Smith.

El Museu d'Art de Cerdanyola som l'únic que disposa d'una sala permanent dedicada a l'escultor i dibuixant noucentista Ismael Smith, amb un important fons d'obres i de documentació. Coincidint amb aquesta exposició, també hem preparat tot un seguit d'activitats que durant uns mesos faran del MAC el centre de difusió d'aquest peculiar artista:

- El mateix dia 18, amb l'exposició de MAPFRE, vam presentar públicament l'audiovisual Smith, un dandi oblidat de Ferran Alberich, que vam encarregar des del MAC perquè passi a formar part de l'exposició permanent del museu i complementi la sala que ja tenim dedicada a aquest artista.

- Entre els mesos de gener i març es portaran a terme les II Jornades Smith amb la col·laboració de l'Associació d'Amics de la UAB i diversos especialistes que reivindicaran diverses facetes de l'artista.

- Paral·lelament, també vam presentar una versió reduïda de la mostra Ismael Smith, gravats que hem produït el MAC amb el suport de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona i que durant els propers mesos itinerarà, en la seva versió completa, per diversos museus de la província. Provisionalment, aquesta petita mostra es pot visitar a la sala temporal, com a complement de la de la Fundación MAPFRE.

Nota Biogràfica.

Ismael Smith i Marí (Barcelona 1886 - White Plains 1972), és un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernisme i l'inici del noucentisme. Al llarg de la seva producció, va destacar en els camps de l'escultura, el dibuix, el gravat i la il·lustració. Va ser el primer artista plàstic inclòs per Eugeni d'Ors a la seva peculiar galeria de noucentistes tot i que estilísticament s'inscriu clarament dins el darrer modernisme de caire expressionista. Va rebre una gran influència del modernisme anglès i centreuropeu, del decadentisme d'Albert Berdsley i l'esteticisme de la Secessió vienesa. Com a il·lustrador es va caracteritzar per uns dibuixos irònics, elegants, plens de sarcasme i, sovint, amb una forta càrrega eròtica i ambigüitat. Va formar part de la colònia d'estiuejants de Cerdanyola a les primeres dècades del s.XX. Després de diverses estades a París, Londres, Madrid, Barcelona, Cerdanyola i Sevilla, el 1919 es va instal·lar definitivament a Nova York, on va abandonar la vida artística per a dedicar-se a l'estudi de la cura del càncer mitjançant tècniques naturistes sui generis. Davant les seves excentricitats i desequilibris la família Smith es va veure obligada a tancar-lo en un hospital psiquiàtric, on moriria. En els ultims anys a Cerdanyola s'ha dut a terme una tasca d'investigació de la vida i obra d'aquest artista. El Museu d'Art de Cerdanyola és actualment un referent en l'estudi i divulgació d'aquest artista, a partir de la donació d'Enrique García-Herráiz.