"El Modernisme i les flors" a Cerdanyola

Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, la natura va ser la gran musa i font d'inspiració d'arquitectes i artistes. La flora va esdevenir un dels repertoris per excel·lència de l'arquitectura modernista, que va establir un veritable diàleg amb el món vegetal a través de les arts decoratives.

El segon àmbit, «L’obrador, la creació de les arts de la construcció», fa un recorregut per vuit arts aplicades a l’arquitectura –ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat– i recull els diferents processos de creació que mostren com materials bàsics i senzills -el ciment, el fang, la pedra o el vidre- esdevenien art, recreant o transformant el món vegetal dins l’escenari arquitectònic. Mitjançant exemples, el visitant entendrà per què les arts aplicades, considerades menors, van arribar a ser en aquell període arts majors.

En el tercer àmbit, «L’arquitectura, el jardí urbà», s’ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable a través de les arts aplicades als edificis, amb exemples representatius com la fulla d’acant, el card de bosc, el pi, la margarida o el castanyer d’Índia. Aquesta flora la veiem representada en diferents tècniques i elements arquitectònics, perquè la natura va ser el llenguatge visual proper a tota la societat que va desplegar la idea d’art total del Modernisme. D’entre totes les plantes, predomina la rosa, considerada la reina de les flors, per la qual cosa se li dedica un espai especial relacionat amb el seu simbolisme.

L’últim àmbit, «La ciutat, la natura perduda», exposa la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. Quan desapareix del seu espai original, que és l’arquitectura, l’art aplicada es transforma en un material en risc i habitualment desapareix. L’exposició vol també reivindicar el Modernisme local i la preservació in situ del patrimoni representatiu de les ciutats en què va tenir més adeptes. Així mateix, aquesta exposició vol apropar el visitant i convidar-lo a olorar el perfum de determinades flors, escoltar i visualitzar els processos de producció o palpar les formes de determinades reproduccions. L’objectiu és convertir la visita en una nova forma de conèixer i recordar el Modernisme i les seves flors, accessible a tothom i a través de tots els sentits.

La mostra es podrà visitar des del 28 de setembre al 13 de gener de 2019. 

L'exposició és una coproducció entre els Museus d’Esplugues de Llobregat i el Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès, que han comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

El Palau dels Artesans. El Palau Güell

El passat 15 de desembre vam inaugurar l'exposició temporal El Palau dels Artesans. El Palau Güell, que es podrà veure fins el 2 d'abril del 2017 a la planta baixa.

El Museu d’Art de Cerdanyola, un dels edificis modernistes més carismàtics del municipi, acollim aquesta exposició dedicada una de les obres més emblemàtiques projectades per Antoni Gaudí: el Palau Güell de Barcelona. Aquesta exposició, a través de les fotografies de Ramon Manent i els textos de la comissària Raquel Lacuesta, ens explica l’arquitectura, l’espai, les arts aplicades i els oficis artístics de l’edifici, que avui és Patrimoni Mundial de la UNESCO.

El Palau dels Artesans vol posar en valor el treball dels nombrosos artesans, artistes, industrials i operaris que van participar en l'execució dels elements decoratius del Palau Güell en totes les seves arts aplicades: fusta, forja, vitrall, pedra, ceràmica, guadamassil, teixit o pintura. Petites grans joies de l'edifici que ens arriben projectades gràcies a Ramon Manent, especialista en fotografia de l'art amb més de 40 anys de professió.

El recorregut expositiu que acompanya les imatges ha estat elaborat per la comissària Raquel Lacuesta, historiadora de l'art i estudiosa de l'obra i la personalitat de Gaudí. L'exposició permetrà al visitant descobrir les formes, peces i estructures singulars que resten amagades a cada estança i racó d'aquest palau urbà construït per Gaudí a finals del segle XIX.

Lluís Clapés. Ceràmica

Des del passat 27 de maig, l'Espai Arc del MAC acull una mostra de ceràmiques de Lluís Clapés, inspirades en el projecte de la columna utòpica de Brancusi i que permet apropar-se a la seva obra dels darrers anys, d'una força primitiva i mítica ancestral ben especial.

Lluís Clapés és un artista sabadellenc amb una dilatada i àmplia formació iniciada a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell, que ha passat pels tallers dels mestres Llorens Artigas i Antoni Comella i s'ha format en estades a Itàlia i Anglaterra. Clapés va donar les gràcies per la seva carrera artística a la seva família i molt especialment al seu pare, amant de la cultura i les arts que ja de ben petit el va dur a una biennal d'art que es celebrava a Sabadell i on va decidir que volia ser ceramista.

A la inauguració, el comissari de la mostra, Manuel Guerrero, va destacar l'evolució permanent de l'obra d'en Lluís Clapés, "des de la fragilitat dels objectes de ceràmica a la potència i contundència de les peces que es poden veure al MAC Can Domènech, més conceptuals".

La mostra de ceràmiques de Lluís Clapés romandrà al MAC fins al 31 d'agost.

La porta amb el vitrall de les fúcsies ja està restaurada!

Foto: © CRBMC R.Maroto-V.Illera

Finalment, hem restaurat la porta original d’accés a la Casa Evarist López, seu del MAC. La porta va ser dissenyada per l'arquitecte municipal Eduard Maria Balcells cap al 1906 i en part va ser desmuntada a la reforma dels anys seixanta. Probablement l'arquitecte va emprar la flor de les arracades de la reina com a símbol de l'ofici del propietari que tenia una joieria a la plaça reial de Barcelona. La porta és un exemple exquisit de la unió de la fusta i el vidre emplomat, de la utilització de la línia corba o "coup de fouet" i de la inspiració floral del modernisme. Destaca el fons de trencadís en vidre gravat florentine imitant la gebrada i les grans flors de vidre catedral i plaqué.

Quan el museu es va inaugurar al 2009, es van poder recuperar els vitralls emplomats i la fusteria inferior, però es va haver de fer una reconstrucció de la part superior. El Servei de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola amb el suport d'una subvenció del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, va encarregar a l'especialista Jordi Bonet la restauració dels vitralls que tenien un greu problema estructural. Aprofitant aquesta intervenció, la Brigada de fusters de l'Ajuntament sota la direcció dels tècnics del museu han pogut restituir la fusteria original que va localitzar un dels veïns del barri.

Gràcies a aquesta intervenció i a la tasca i suport de diversos especialistes i institucions, la porta de les fúcsies del MAC torna a lluir esplèndida 100 anys després d'haver estat concebuda.

Nova exposició: "Catifes de ciment"

 

L'exposició, que es va inaugurar al MAC el divendres 6 de novembre, està organitzada conjuntament per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sitges i Museus de Sitges, posa en valor la utilització de la rajola hidràulica, un objecte estretament vinculat a l’arquitectura catalana entre els anys 1890 i 1930. També permet situar els orígens, identificar els principals fabricants, aprofundir la tècnica i percebre l’evolució del disseny d’aquestes peces decoratives. La mostra, al seu pas per Cerdanyola, s'ha enriquit amb la incorporació d'alguns exemples de rajola recuperades d'edificis locals i que formen part del fons del MAC, així com d'algunes làmines d'un catàleg de la casa Escofet que són també del museu.

A Catalunya, les empreses que manufacturaven rajoles hidràuliques van comptar amb la col·laboració d’artistes i arquitectes reconeguts arreu del país, com Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà o Rafael Masó. 

L’èxit d’aquestes catifes de ciment va traspassar els límits d’aquest estil, i els seus dissenys i es van adaptar al nou gust sorgit de l’art déco.

Aprofitant l’exposició (que es podrà visitar fins el 17 de gener de 2016), el MAC vam programar, per al diumenge 8 de novembre, un taller gratuït dirigit al públic familiar. Allà els participants (a partir dels sis anys) van decorar una rajola amb plantilles inspirades en les rajoles modernistes de l’exposició “Catifes de ciment”.

Altres activitats complementàries que s’han programat són la conferència “Mosaic i ceràmica. El color a l’arquitectura modernista”, a càrrec de l’especialista Marta Saliné (dijous 19 de novembre a les 19h), i una visita a la Fàbrica de Mosaics Martí de Manresa.

Tots a La Pedrera!!!

Seguint la nostra línia de fer itinerar el museu, enguany prestem 6 peces a La Pedrera (Barcelona). El dimecres dia 7 d'octubre s'hi inaugurarà  l'exposició Modernisme. Arts, tallers, indústries, a la qual el MAC hi contribueix amb 6 obres:

- 2 anells de plata d'Ismael Smith
- 1 aquarel·la d'Ismael Smith amb dissenys de joies
- 1 Fulletó de modes Borràs il·lustrat per Smith
- 1 Catàleg mosaics hidràulics Escofet (10 làmines)
- El vitrall de les Dames del Gronxador

El préstec del vitrall era el més delicat, òbviament, i l'Ajuntament hi va estar d'acord atesa l'excepcionalitat del cas i la gran difusió d'aquest esdeveniment.Tots els moviments han estat perfectament estudiats. El trasllat es va fer sota el control dels tècnics del museu, amb la supervisió del restaurador de vitralls Jordi Bonet i el seu equip, i amb l'empresa especialitzada en obres d'art SIT. Sempre seguint els criteris marcats pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.

Tot el material retornarà al MAC el febrer de 2016, quan finalitzi l'exposició.

Finalitza el curs de vitralls

Com a part de la nostra política de formació i de difusió del món del vitrall, hem organitzat un curs de vitrall emplomat que ha tingut lloc al MAC entre el 29 de juny i 3 de juliol. Ha estat impartit pel vitraller Joan Serra i amb places molt limitades per garantir-ne l'aprofitament per part dels alumnes.

Al llarg de les sessions s'ha seguit el procés complet, de des l'elaboració del projecte fins a la realització d'un petit vitrall per part de cada participant. A la primera sessió es va fer una introducció a la tècnica i les eines i es van acostumar a utilitzar la ruleta per tal de tallar el vidre. Posteriorment es van presentar els diferents tipus de vidre catedral que van utilitzar i van començar a projectar el disseny. La resta de les sessions s’han dedicat a la realització de patrons de cartró, tallar el vidre ferint amb la ruleta, polit, utilització del plom i soldat.

L'experiència de Joan Serra i la motivació dels alumnes han fet d'aquesta una activitat diferent i positiva que és molt possible que tingui continuïtat en el futur.

Inaugurada l'exposició "Els altres noucentistes"

La mostra ha estat comissariada per Josep Maria Romero, director del Museu d’Art de Cerdanyola, i el professor de la UAB Joan M. Minguet. El MAC i la Diputació de Barcelona hem coproduït aquesta exposició que itinerarà per diversos museus catalans.
 

L’exposició, que es va inaugurar el 30 de maig, vol mostrar la complexitat i la grandesa d’aquell moviment en el terreny de les arts i els oficis per mitjà d’un seguit d’obres que pertanyen a les col·leccions dels museus de la xarxa de la Diputació de Barcelona, d’entre els quals destaca el MAC.

L'objectiu fonamental és mostrar al públic i reinterpretar el noucentisme desplegat a Catalunya a començaments del segle XX, impulsat per les Diputacions i a partir de 1914 per la Mancomunitat de Catalunya, i fer-ho mitjançant obres que habitualment no s’han pres com a exemple d’aquest moviment artístic.

 L’exposició té un fil conductor temàtic, que permet agrupar les obres en cinc grans àmbits: La Mancomunitat i el noucentisme, El territori i la gent, L’exaltació dels oficis artístics, La impremta com a bell art i el darrer àmbit, titulat Cap a la modernitat.

En aquest recorregut pel noucentisme, s’hi poden veure obres procedents del fons del Museu d’Art de Sabadell; de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú; del Museu Abelló. Fundació Municipal d’Art, de Mollet del Vallès, de Thermalia. Museu de Caldes de Montbui; de la Fundació Palau. Centre d’Art, de Caldes d’Estrac; del Museu del tapís contemporani, de Sant Cugat del Vallès, de Vinseum. Museu de les cultures del vi, de Vilafranca del Penedès i especialment del Museu d’Art de Cerdanyola, coproductor de l’exposició.

A més a més del cartell i del díptic, l'exposició compta amb un audiovisual (que podeu veure aquí) i un catàleg. Us podeu baixar la imatge del cartell i el díptic de l'exposició en aquest enllaç.

Els altres noucentistes serà al MAC fins al 31 d’agost. A partir de la tardor inicia un periple que la portarà als museus que han col·laborat en la seva producció.

Exposició accessible

L’exposició disposa de diferents elements tàctils i tecnològics per assegurar el discurs de l’exposició, gràcies a la col·laboració d’organitzacions i associacions com Once i Fesoca (Federació de Sords de Catalunya). Tots els continguts de l’exposició han estat interpretats a la llengua de signes catalana pel col·lectiu sord signant i subtitulat pel col·lectiu sord oralista.

Aquests vídeos es poden descarregar mitjançant dispositius mòbils a través de codis QR presents en cada àmbit de l’exposició, o bé, si s’escau, demanant la tauleta tàctil que hi ha a la recepció. També els podeu veure aquí:

- Presentació

- La Mancomunitat i el noucentisme

- El territori i la gent

- L’exaltació dels oficis artístics

- La impremta com a bell art

- Cap a la modernitat

D’altra banda, pel visitant amb dificultat visual, es disposa de dos elements museogràfics com a suport tàctil dels continguts, on hi trobaran un guió amb macrocaràcter pel públic amb dificultat visual lleu i en braille pel públic invident.

El noucentisme

El noucentisme és un moviment cultural que es desplega a Catalunya entre1906 i 1923. Alguns diuen que l’esperit noucentista segueix pervivint en la cultura catalana: l’ordre, el seny, el mediterranisme, el classicisme… Però, tot això no havia existit ja abans?, es pot arribar a definir el noucentisme en el registre visual?, qui pot citar tres pintors noucentistes de memòria?, quins són els trets estilístics del grafisme noucentista, si existeixen?... Preguntes que trobaran resposta en aquesta exposició.

 Activitats complementàries

- Visita guiada a l’exposició amb els comissaris
30 de maig a les 20,15h
- Visites guiades a l’exposició
15 de juny, 20 de juliol i 17 d’agost.
- Passa Cantant, concert recital de musica i poesia noucentista amb Abel Folk, Maria Altadill i Mikko Ikäheimo.
10 de juliol a les 21h
- Itinerari per la Cerdanyola noucentista
13 de juliol a les 12h
Punt de sortida Museu d’Art de Cerdanyola

Ismael smith es retroba amb Marià Andreu al Museu de Mataró

Durant els propers mesos es podrà veure al Museu de Mataró l’exposició Ismael Smith Gravador produïda pel MAC. Aprofitant la itinerància, la mostra s’ha ampliat amb unes peces que mostren la relació entre Smith i l’artista mataroní Marià Andreu, i amb els gravats de Goya que van inspirar a Ismael.

Ismael Smith i Marià Andreu i Estany (Mataró 1888 – Biarritz 1976) van compartir una estreta amistat des de l’època de formació i les seves primeres aparicions a l’escena artística barcelonina. Van formar part d’un dels grups més singulars de finals del modernisme, el que configuraren amb Laura Albéniz i Nestor M. Fernández de la Torre. Els quatre van exposar al Fayanç Català el 1911, amb gran èxit de crítica i un catàleg que recollia textos d’Alexandre de Riquer, Josep M. Roviralta, Utrillo o el mateix Eugeni d’Ors.

Andreu va ser un artista polifacètic: pintor, escenògraf, figurinista, esmaltador, gravador, dibuixant i il·lustrador. S’instal·la a París a partir de 1912 tot i que no perd la vinculació amb Barcelona, viatja per Itàlia i exposa també a Múnic, Nova York i Londres.

LA HISTÒRIA DE L’ORB, L’ESMALT MÉS GRAN DE MÓN

 Durant l’estada parisenca d’ambdós artistes, Andreu va començar a confeccionar una peça que esdevindria mítica i havia de convertir-se en la consagració de l’artista, l’Orb, l’esmalt més gran del món. Sembla ser que la peça es va exposar en la seva primera fase a l’exposició del Fayanç de 1911, tot i que s’acabaria definitivament el 1914. És una peça en relleu de gairebé 3 metres d’alçada de coure  esmaltat, una joia gegant d’aspecte imponent, inquietant i misteriós, amb una densitat cromàtica i una estètica que no deixen indiferent, entre el refinament i la monstruositat. El títol és ambigu, l’Orb, tot un misteri que podria remetre a la representació del món, però que en aquest cas fa referència al cec, la figura masculina que centra la composició. Està flanquejat per dues dones, una maternitat vestida i una representació de la bellesa, nua i sensual. El sol, la lluna i la garlanda que tanca el conjunt acaben de completar una peça que vol simbolitzar la vida, amb referències moralistes com si fos una mena de vanitas barroca i que podria tenir també altres connotacions més personals de rebuig a la sexualitat i al plaer. Una fotografia conservada al MAC acaba d’aclarir el procés de confecció de la peça i apunta a la possibilitat de col·laboració entre els dos artistes. Es mostra una imatge de taller, amb Smith i Andreu disfressats de dona i al fons un relleu de grans dimensions d’una figura femenina que sustenta una criatura. La peça es pot identificar com a l’original en fang d’una part de l’Orb, en la seva primera fase, amb les figures nues abans que l’artista modelés els vestits, tal i com marcava l’ensenyament acadèmic. La qualitat del modelat i el fet que a la fotografia apareguin tots dos podria obrir la porta a que Smith va ajudar al seu amic a modelar la peça. Smith era un escultor molt dotat i d’Andreu no es coneixen altres exemples. Posteriorment Andreu la passaria a planxa de coure i l’esmaltaria, amagant en part els detalls escultòrics que quedarien desdibuixats sota la capa del dens esmalt de meravellosos tons cobalt ultramarí, suaus  turqueses i iridescents tornassolats. 

SMITH I GOYA

Una de les fonts d’inspiració més clares dels gravats d’Ismael Smith són els aiguaforts de Goya. El Museu de Mataró en conserva les sèries de Los Caprichos, Los Desastres de la Guerra, La Tauromaquia i Los Disparates o Proverbios.  Els gravats corresponen a l'estampació realitzada durant la Guerra Civil, l’any 1937, a partir de les planxes originals de Goya a la Calcografía Nacional de Madrid.

 

INAUGURADA LA MOSTRA "REGINA OPISSO. L'imaginari femení a la postal modernista"

 

Entre els anys 1917 i 1923 l’escriptora Regina Opisso es va dedicar a col·leccionar postals que prèviament havia seleccionat i enviat a personalitats de l'època. Les postals li eren retornades amb dedicatòries i signatures de polítics, músics, actors, artistes... creant un conjunt d’alt interès històric i artístic. Actualment aquesta col.lecció pertany als seus descendents, residents a Cerdanyola, i que l’han deixat al Museu d'Art (MAC) per exposar-la.

El MAC ja fa temps que intenta donar llum i veu a dones artistes ocultes, sovint a partir del seu propi fons. Ara arriba a les nostres mans aquesta col·lecció de postals de Regina Opisso, i la voluntat d'exposar-les respon a les mateixes idees de reivindicar el paper femení a la societat del seu moment a partir d’aquest mosaic. Amb aquests petits fragments de paper, que perfectament podrien passar inadvertits, Regina Opisso està trencant d'alguna manera fronteres i creant ella mateixa petites produccions artístiques, amb una actitud estètica ben contemporània, amb una actitud que sembla avançar el mail art dels dadaistes i artistes conceptuals. Ella selecciona les postals segons les il·lustracions i el contingut, i les envia a aquells que admira. Aquesta voluntat s'aprecia quan gires les postals: només hi apareix, amb veu educada, una petita frase que demana que només s'escrigui per la part il·lustrada. La postal és un tot, i com a tal, existeix només quan es combinen imatge i text. 

L’exposició es va inaugurar el passat 8 de maig, Dia Internacional de la Dona Treballadora i es podrà veure al MAC fins el 12 de maig.

 

Mariaelena Roqué. Piedraperla 1985-2012

El 1985, Mariaelena Roqué va realitzar als boscos i jardins de la masia de Can Catà el curtmetratge “Piedraperla” filmat pel realitzador Xavier Gil i amb la col·laboració de Maria Fernanda Maragall. Aquesta peça marcaria l’inici de la col·laboració entre l’artista multidisciplinari i el músic Carles Santos i constituiria el punt de partida del personal llenguatge desenvolupat per tots dos creadors. Vint-i-set anys després, el Museu d’Art de Cerdanyola recupera aquesta obra amb una petita mostra sobre aquest singular curtmetratge filmat a Cerdanyola.

Fins al 28 de febrer es pot veure al MAC el curtmetratge acompanyat d’una instal·lació que recull, restaurats per a l’ocasió, el vestits que es van realitzar el 1985 amb sinamay filipí sobre delicades estructures d’acer, veritables ànimes escultòriques. Però l’artista també interacciona amb el museu que l’acull amb dues instal·lacions de les seves estructures escultòriques que dialoguen amb els vitralls modernistes, de manera que els seus maniquís d’acer que sustenten els teixits d’esplèndids colors són com el plom que perfila i manté els fragments de vitrall. 

 

Dos anells d'Ismael Smith s'incorporen al fons del MAC

El Sr. Enrique García-Herráiz ha fet donació de dos anells de plata dissenyats pel peculiar artista català, situat a cavall entre el modernisme i el noucentisme, Ismael Smith.

El museu compta amb una sala dedicada a Smith i el 2007 ja va rebre una excepcional donació de més de 200 peces del Sr. Herráiz, un dels principals mecenes del MAC pel que fa a donacions.

Els dos anell estan realitzats en plata i són dos peces úniques modelades per Smith cap al 1906. Les obres es van poder veure el 2010 al MNAC a l'exposició Joies d'artista. Precisament Herráiz va fer en aquell moment la donació d'un anell al museu nacional. Els anells de Cerdanyola representen, per una banda unes roses, un dels motius decoratius i simbòlics més habituals del modernisme, i per l'altra, una parella besant-se mentre que una ma gegant agafa el cos de la dona. Aquest darrera peça enllaça amb l'obra escultòrica d'Smith, expressionista i decadent, i sovint, amb la presència amenaçant de la luxúria i la metamorfosi. El MAC conserva també una aquarel·la amb dissenys de joies de l'artista.

Amb motiu del 3r aniversari del museu, aquestes peces han estat incorporades a la sala que tenim dedicada a Ismael Smith a l'exposició permanent.

II Jornades Ismael Smith al MAC

Coincidint amb l'exposició temporal de dibuixos i aquarel·les d'Ismael Smith de la Fundació Mapfre, s'han programat unes jornades amb conferències i activitats al voltant de la seva figura. Les jornades han estat organitzades amb la col·laboració de l'Associació d'Amics de la UAB.

La primera sessió va tenir lloc el passat dijous 27 de gener sota el títol Smith, les artes aplicades i les indústries Serra. Les intervencions van abordar la faceta de dissenyador d'Ismael Smith que va treballar en el camp del disseny gràfic, cartellisme, mobiliari i interiorisme, joies o figurins de moda que arribaven a Barcelona des de París, i van anar a càrrec del professor del Departament d'Art de la UAB i president de l'Associació Catalana de Crítics d'Art, Joan M. Minguet, i del director del MAC Txema Romero.

El programa continuarà el proper 24 de febrer amb la xerrada Ismael Smith i l'escultura del 1900 a càrrec de Josep Casamartina i Teresa Camps, i acabarà amb L'amistat entre Ismael Smith i Enric Granados a càrrec del musicòleg Francesc Cortès i la professora cristina Borbonet el 17 de març.

Totes les sessions són gratuítes i tenen lloc a la sala d'actes del MAC a les 19,30 h.