El MAC al III Congrés Internacional coupDefouet

La RutaEuropea del Modernisme aplega governs locals i altres institucions (entre elles el MAC) en la voluntat de protegir, promoure i difondre el patrimoni Art Nouveau. Si bé es tracta bàsicament d’un patrimoni tangible –elements físics d’un interès i una bellesa artística i arquitectònica destacats–, té també un aspecte intangible, en la mesura que encarna i ajuda a explicar i a entendre la història recent i la idiosincràsia de les nostres comunitats.

En aquesta tercera edició del Congrés Internacional coupDefouet, celebrat a Barcelona entre el 27 i el 30 de juny passats, es on el director del MAC, Txema Romero, va presentar la seva comunicació sobre Ismael Smith.

1960s-1970s Costa Brava Postals

En el marc de les activitats del Dia Internacional dels Museus, el fotògraf cerdanyolenc Jordi Puig va presentar al MAC, el passat 18 de maig, el seu nou llibre, Costa Brava 1960's - 1970's. Es tracta d'un recull de postals en color agrupades per diverses temàtiques que parlen molt de nosaltres i documenten la transformació del territori provocada per la necessitat de la dictadura franquista de rebre ingressos a través del turisme.

Jordi Puig, instal·lat des de fa anys a l'Alt Empordà, deixa ben clar que no és un col·leccionista de postals i que Costa Brava 1960's - 1970's neix amb mentalitat d'arxiu, "prenent com a base un objecte tan peculiar com la postal, un objecte de pràctiques comercials i d'experiències personals, un objecte amb paràmetres estètics i també una forma de comunicació, tot un plegat de variables que la converteixen en un objecte singular i irrepetible".

Puig s'ha centrat en postals en color editades a les dècades del 60 i 70, just quan queden convertides en objectes antics les postals en blanc i negre, que passen a parlar del passat, mentre que els colors que recullen l'aire fresc del turisme ens fa mirar cap endavant.

Enric Marín, doctor en Ciències de la Informació per la UAB, ha escrit un text per al llibre de Puig, va explicar com el projecte de Jordi Puig "documenta la brutal transformació del paisatge social i geogràfic del territori i crea memòria gràfica històrica de la nostra societat".

L'acte de presentació de Costa Brava 1960's - 1970's també va comptar amb la presència del president del Cercle Cartòfil de Catalunya, el cerdanyolenc Ramon Pla, que va lloar el projecte de Puig per poc freqüent, "ja que aborda les postals en color relacionades amb un territori en un període molt significatiu d'arribada del turisme internacional i amb una iconografia que marca una època".

Activitats a l'entorn de l'exposició "Fotollibres. Aquí i ara"

Al llarg dels mesos de març i abril hem desenvolupat diverses activitats en el marc de l'exposició Fotollibres. Aquí i ara. La fotografia ha estat una de les tècniques que hem explorat al MAC en diverses ocasions, i l'auge del fotollibre ha estat el protagonista en els darrers mesos.

El 16 i 23 de març van tenir lloc les dues sessions d'una activitat pensada per a joves: De la fotografia al llibre. Taller de creació de projectes fotogràfics, i el dia 28 una trobada-diàleg amb el fotògraf Israel Ariño. 

Al mes d'abril han participat en els tallers de fotollibres diversos grups de gent gran de Cerdanyola i alumnes de l'Escola d'Art de Sant Cugat.

Totes les activitats han estat dirigides per l'entitat A Bao A Qu i finançades per la Generalitat de Catalunya.

Posant nom i rostre a la presència femenina

En el marc dels actes del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 23 de març vam dur a terme l'activitat  Les 'Muses' del MAC. Dones, artistes, protagonistes conjuntament amb la regidoria d'Igualtat.

El projecte Les Muses del MAC va sorgir fa uns anys per donar més protagonisme a la relació de les dones amb la creació artística, molt minsa i poc exposada al MAC, i que enguany ha rebut un impuls important gràcies a la tasca de quatre alumnes en pràctiques del grau de Història de l'Art de la UAB.

A la col·lecció permanent del museu, unida pel fil conductor del modernisme, sí que hi ha una gran presència femenina i per això ens vam proposar posar cara i nom a les protagonistes representades en pintures, dibuixos i escultures.

Les dones amb presència a algunes de les obres exposades al MAC són la Júlia Peraire, que va ser parella d'en Ramon Casas; Laura Albéniz, filla del compositor Isaac Albéniz, que destacarà en l'àmbit de la il·lustració i la pintura; Ana María Smith, germana d'Ismael Smith i amb una obra gairebé perduda del tot; i la Mercè Gallén Ibáñez, cerdanyolenca que va servir de model per l'estatua de la República.

L'acte de presentació d'aquesta recerca es va complementar amb una visita guiada -a càrrec de les redactores del treball i els tècnics del museu- i una xerrada de l'especialista en història de les dones, Isabel Segura, que va fer un recorregut per algunes de les figures femenines més destacades vinculades al modernisme, una època en la qual les dones deixen de ser representades per representar-se elles mateixes amb noves narratives. Lluïsa Vidal, Pepita Teixidor, Clotilde Cerdà, Dolors Aleu,Antònia Opisso o Tórtola Valencia són algunes de les dones que des de diverses disciplines comencen a qüestionar el paper de la dona en la societat.

A l'exposició permanent del MAC ja hi podeu trobar les fitxes sobre aquestes primeres dones protagonistes, i seguirem treballant en aquest projecte en el futur, ampliant la llista.

Joves, Target impossible?

Els dies 23 i 24 de febrer de 2017 es van celebrar les XIX Jornades de Museus i Educació del Museu Marítim de Barcelona, sota el títol Joves, target impossible?. El nombre d’inscrits va ser ser de 95 persones (i cal sumar-hi 11 ponents), procedents de grans centres de Barcelona, petits museus locals de tot Catalunya i institucions i empreses culturals diverses.

Les jornades es van centrar en aquest públic perquè si bé encara són pocs els museus que tenen una oferta pensada per aquest col·lectiu, es detecta un gran interès per involucrar-lo a les nostres institucions i un cert grau de desorientació a l’hora de fer-ho.

El MAC vam ser convidats com a ponents i vam presentar el nostre programa de Joves amb el títol Els programes joves d’un museu novell. Experiències del Museu d’Art de Cerdanyola. La nostra intervenció la podríem resumir així:

Més enllà de les tasques habituals dels museus com la conservació, documentació i exhibició del patrimoni, entenem que una de les funcions importants que cal desenvolupar és la implicació directa amb l’entorn immediat que acull el museu.

D’entre els diversos sectors de públic usuari i potencial del MAC, els tècnics hem detectat un buit d’edat entre l’ensenyament obligatori i l’inici del període universitari o d’estudis superiors. Especialment dirigit a aquest sector, des del 2013 hem anat dissenyant el que anomenem “Programa Jove”.

Aquesta voluntat d’implicació amb l’entorn, va molt més enllà del fet d’aconseguir un públic que de manera activa visiti les instal.lacions i/o participi en les activitats habituals de difusió que desenvolupa el MAC. En aquest grup d’edat, que podríem establir de manera aproximada entre els 15 i els 25 anys d’edat, es troben joves amb vocació artística, que fan batxilletarts artístics, que estudien a escoles d’art o que bé de manera autodidacta, inicien el seu camí dins de la producció artística. Alguns han fet les seves primeres exposicions, alguns es mouen en cercles fora de l’àmbit local, altres busquen on mostrar el seu treball... Pensant en aquest públic emergent, hem  marcat uns objectius i línies de treball.

L’objectiu bàsic del programa és detectar el talent i donar-li suport per tal que aquests joves puguin desenvolupar millor la seva tasca com artistes emergents. En la mesura del possible i amb les limitacions que tenim (pressupostàries, de personal, d’instal.lacions...), des del museu podem facilitar diversos serveis d’utilitat per a aquest sector.

Un segon objectiu és que el museu serveixi a la societat de manera activa. Igual que el MAC treballa altres públics amb necessitats especials (gent gran, salut mental, públic escolar, universitaris...) i cada sector necessita un “programa a mida” atesa la seva especificitat, també aquest públic jove emergent mereix un programa específic.

Una de les característiques del “sector jove” és que rarament vindran al museu i menys amb la idea de trobar suport. Així que és des del museu que hem d’anar a buscar-lo.

Finalment, vam explicar les activitats principals que desenvolupem en aquest programa, que afavoreixen la interacció dels usuaris entre ells i amb la comunitat:

- Tutories

- NitLab MAC

- Mostra de Curtmetratges de Cerdanyola

- Jornada d’Art i Joves

- Cscreen

- Stage d’Art

- Promoció d’il.lustradors joves amb l’edició de cartells d’esdeveniments

Història de l'art. Cicle de conferències

El 10 de gener va tornar el cicle de conferències sobre història de l'art que organitza l'Associació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola amb el suport del MAC.

Atès l'èxit que van tenir les sessions anteriors, es reprenen novament, també a càrrec de l'historiador de l'art Quim Módenes. Les xerrades ens acosten a diversos períodes artístics de manera divulgativa un cop al mes, ara dedicades als segles XIX i XX.

Les sessions són obertes a tothom i funcionen per taquilla inversa. No cal inscripció i es desenvolupen a la sala d'actes del MAC com ja és habitual.

Adjuntem el programa.

El curs d'història de l'art reprèn les sessions

El 4 d'octubre torna el cicle de conferències sobre història de l'art que organitza l'Associació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola amb el suport del MAC.

Atès l'èxit del primer semestre, es reprenen les sessions a càrrec de l'historiador de l'art Quim Módenes que ens acostaran a diversos períodes artístics de manera divulgativa un cop al més.

Les sessions són obertes a tothom i funcionen per taquilla inversa. No cal inscripció i es desenvoluparan a la sala d'actes del MAC com ja és habitual.

Cicle de conferències "Un viatge per la història de l'art"

En el marc de la col.laboració amb l'Associació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola, el dia 1 de març va començar un cicle de conferències sobre història de l'art a la sala d'actes del MAC. Organitzat per l'esmentada entitat i impartit per l'historiador de l'art Quim Módenes, col.laborador habitual del museu, el cicle s'estendrà fins el mes de juliol. Cada mes s'imparteix a una sessió, oberta a tothom.

L'esmentat cicle es complementa amb unes xerrades-tertúlia informals que fa l'associació a la sala Laboratori Termosán temàtiques sobre diversos artistes.

"Joies d'escultor", petita mostra itinerant

Es tracta d’una petita mostra de joies d’escultors catalans de principis de segle XX, com Manolo Hugué, Pau Gargallo, Ismael Smith i Pablo Picasso. L’exposició s'ha dut a terme gràcies a la col·laboració entre la Fundació Joan Abelló, de Mollet del Vallès, Thermàlia, de Caldes de Montbui, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i el Museu d’Art de Cerdanyola, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

A l’acte de presentació, el 9 d'abril, els directors dels museus que han participat i on posteriorment també s’exposarà, van oferir una breu explicació sobre els artistes representats i una visita guiada per la mostra. El MAC hi aporta els dos anells de plata d'Ismael Smith que formen part del museu i que habitualment s'exposen a la sala permanent.

Joies d’escultor ha estat comissariada des del MAC i forma part del programa Coincidències Insòlites de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació. Les Coincidències Insòlites són un programa a través del qual els museus participants posen en diàleg dues o més peces del seu fons per establir un vincle de tipus simbòlic, estètic o conceptual. Aquesta proposta permet reflexionar sobre els objectes, els esdeveniments, els museus i els municipis, i a nivell general, sobre les relacions i punts de contacte que existeixen en un patrimoni cultural local que ens és comú.

Les joies estaran exposades al MAC fins al 31 de maig. Posteriorment, es podran visitar al Museu Abelló de Mollet del Vallès, del 4 de juny al 6 de setembre; al Thermalia. Museu de Caldes de Montbui, del 10 de setembre al 30 d'octubre; i a la Fundació Palau, del 5 de novembre al 17 de desembre.


ADDENDA:

L'exposició va comptat amb una activitat complementària el 22 d'abril amb la  la conferència “La ciutat enjoiada”, a càrrec de Teresa Maria Sala, professora del Departament d’Art de la Universitat de Barcelona. L’acte va girar entorn les joies del Modernisme. Sala va abordar l’esplendor de la joieria modernista, tot establint paral·lelismes amb l’arquitectura i l’interiorisme d’una època que troba l’ideal en el concepte d’art total. Sala és professora Titular d’Història de l’Art Modern i Contemporani de la Universitat de Barcelona i Doctora per la Universitat de Barcelona, a més d’especialista en art dels segles XIX-XX.

Dialogant amb Goya

‘Dialogant amb Goya’ és el títol de la conferència que va realitzar la professora de la UAB Jèssica Jaques Pi al MAC coincidint amb l’exposició temporal de gravats de Goya que hi haurà a la sala temporal fins el 28 de febrer. L’acte, coorganitzat per l’Associació d’Amics de la UAB i el Museu, va tenir lloc el 12 de febrer. 

Emili Ferrer, membre de la Junta de l'Associació d'Amics de la UAB i Txema Romero, director del Museu van ser els encarregats de presentar l’acte i d’introduir a la ponent, professora d'Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat Autònoma de Barcelona, Jèssica Jaques Pi.  Plantejadacom una classe pràctica, Jaques va presentar l’autor i l’època de forma breu. Francisco de Goya, explicava, va ser un autor molt important pels artistes del segle XX, en especial, per a Pablo Picasso: “L’origen del Guernica, com de moltes altres obres, està en Goya. Picasso es reivindicava com a hereu del pintor, sobretot des del 1937, any durant el qual va pintar el Guernica”. Acte seguit les persones assistents van visitar l’exposició per posar en comú finalment conceptes i idees que van extreure dels gravats, en relació amb l’autor, l’obra i el seu context.

Goya va realitzar tota una sèrie d’autoretrats al llarg de la seva vida: “Era una manera de reivindicar el pintor com a intel·lectual i no com un ofici manual, igual que feia Velázquez a ‘Las Meninas’, pintant-se a ell mateix dins el quadre”, explicava Jaques. D’altra banda: “Per què fa gravats Goya?”. És l’època de la revolució francesa, del lema ‘liberté, egalité, fraternité’, una època on es volia democratitzar l’art. Són una sèrie d’obres que expliquen una història, amb un leitmotiv, amb denúncia social, narren el que passa a l’època, les tragèdies. És també l’època de la tardo Il·lustració, es necessiten noves formes formes expressives, més comunicatives i més ràpides. Els gravats són molt teatrals, gairebé de titelles, personatges caricaturescos, amb el clarobscur italià de Caravaggio.“Una sèrie trenca amb la unitat d’un quadre”, va afegir la professora, i ofereix diferents possibilitats, de fet, Goya, en moltes ocasions, va haver de reordenar els gravats de diferents maneres i posar títols diferents per enganyar la censura. Amb els gravats, Goya posa a primera fila, fa protagonistes a persones que fins aleshores no sortien: boges, prostitutes, donava veu als sense veu. 

A l'acte van assistir una trentena de persones i s'emmarca en la col.laboració entre el MAC i els Amics de la UAB que vam establir quan es va fer el cicle de xerrades dedicat a Ismael Smith l'any 2011.