Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iconografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iconografia. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 d’abril del 2013

INAUGURADA LA MOSTRA "REGINA OPISSO. L'imaginari femení a la postal modernista"



 

Entre els anys 1917 i 1923 l’escriptora Regina Opisso es va dedicar a col·leccionar postals que prèviament havia seleccionat i enviat a personalitats de l'època. Les postals li eren retornades amb dedicatòries i signatures de polítics, músics, actors, artistes... creant un conjunt d’alt interès històric i artístic. Actualment aquesta col.lecció pertany als seus descendents, residents a Cerdanyola, i que l’han deixat al Museu d'Art (MAC) per exposar-la.





El MAC ja fa temps que intenta donar llum i veu a dones artistes ocultes, sovint a partir del seu propi fons. Ara arriba a les nostres mans aquesta col·lecció de postals de Regina Opisso, i la voluntat d'exposar-les respon a les mateixes idees de reivindicar el paper femení a la societat del seu moment a partir d’aquest mosaic. Amb aquests petits fragments de paper, que perfectament podrien passar inadvertits, Regina Opisso està trencant d'alguna manera fronteres i creant ella mateixa petites produccions artístiques, amb una actitud estètica ben contemporània, amb una actitud que sembla avançar el mail art dels dadaistes i artistes conceptuals. Ella selecciona les postals segons les il·lustracions i el contingut, i les envia a aquells que admira. Aquesta voluntat s'aprecia quan gires les postals: només hi apareix, amb veu educada, una petita frase que demana que només s'escrigui per la part il·lustrada. La postal és un tot, i com a tal, existeix només quan es combinen imatge i text. 

L’exposició es va inaugurar el passat 8 de maig, Dia Internacional de la Dona Treballadora i es podrà veure al MAC fins el 12 de maig.
 


dijous, 20 de desembre del 2012

America Sanchez. Fotomuntatges. Iconografia moderna 1980-1985



América Sánchez (Juan Carlos Pérez Sánchez, Buenos Aires, 1939) és un dels dissenyadors més prestigiosos del panorama català. Es va establir a Barcelona  l'any 1965, i amb els anys adoptaria el nom de la seva mare i esdevindria un dels creadors més influents en aquest àmbit, responsable d’imatges que ja formen part de la nostra memòria col·lectiva. Tot i que començà la seva carrera de grafista a l'Argentina a principis dels anys seixanta, dins un estil modern i amb influències del pop-art, ha estat a Catalunya on ha desenvolupat la seva llarga tasca professional. Ha fet cartells, logotips i campanyes publicitàries per a empreses i moltes institucions, i ha mantingut també un altre vessant vinculat a la formació. Assessor responsable del Club del Dibuix, s’autodefineix com a dissenyador gràfic, dibuixant, fotògraf i cal·lígraf outsider. El seu estil s'aparta del racionalisme i busca molt sovint el toc irònic amb molt d'enginy. L’artista és autor del llibre Barcelona gráfica i el 2006 va fer donació dels originals dels seus cartells a la Biblioteca de Catalunya, que publicà sobre la seva obra el llibre 202 cartells America Sanchez . Ha obtingut el premi Laus en sis ocasions, així com el Premio Nacional de Diseño de 1992, i el Ciutat de Barcelona de 2001.

L’Ajuntament de Cerdanyola li va encarregar la realització del cartell del Festival Internacional de Blues de Cerdanyola el 2011. Arran d’aquest encàrrec, es va portar a terme el projecte artístic Wood Tipe Blues. Aquesta obra enllaça amb la producció realitzada entre 1980 i 1985 de collages i fotomuntatges i que es van exposar a MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat) el 2008 i posteriorment a la Fundación Carlos de Amberes de Madrid. El Museu d’Art de Cerdanyola, coincidint amb el centenari de les primeres experimentacions vanguardistes amb collage, exposa per primera vegada a Catalunya aquesta sèrie que recull una de les èpoques més prolífiques de l’artista amb un repertori iconogràfic pletòric i sorprenent. A partir de centenars de documents, fotografies i retalls de revistes l’artista es retroba amb la veritable América Sánchez amb al·lusions a la seva mare o a la seva pròpia trajectòria personal.


Mariaelena Roqué i America Sanchez, junts al MAC


El passat 30 de novembre vam tenir doble inauguració, dues noves exposicions temporals que es podran veure fins el 28 de febrer de 2013:

America Sanchez. Fotomuntatges. Iconografia moderna 1980-1985
Sala d'exposicions temporals

Mariaelena Roqué. Piedraperla 1985-2012
Sala laboratori i espai de l'exposició permanent

Aquests dos artistes, a cavall entre Amèrica i Catalunya ens presenten projectes molt diferents i que es poden veure simultàniament al MAC.

dilluns, 27 de juny del 2011

UN JARDÍ DE VIDRE O EL LLENGUATGE DE LES FLORS


El pasasat 19 de juny, dins el programa "Descobrim el MAC", vam organitzar una visita comentada sobre les flors al modernisme.

En plena industrialització, el modernisme va buscar en la idealització de la natura el paradís perdut. Les flors són un dels elements decoratius més habituals i els podem trobar recobrint façanes, teixits, pintures o vitralls. Sovint estan carregades de simbolisme i segueixen un "llenguatge de les flors" amb molta tradició i que va tenir molta difusió en aquesta època.

L'activitat va consistir en una introducció a la iconografia i simbolisme de les flors a càrrec del director del MAC, Txema Romero. Posteriorment l'especialista Maria Casamitjana, professora de l'Escola d'Art Floral de Catalunya, va fer una visita al jardí on els participants van veure les plantes i flors més habituals al modernisme. Finalment, els asitents van contemplar les interpretacions que els
artistes modernistes van fer de les flors a partir dels vitralls i altres obres del museu.





divendres, 6 de maig del 2011

"Dissenyadors per a un mite-Homenatge a Toulouse Lautrec" a l'Espai Enric Granados


El 5 de maig s’obria la mostra Dissenyadors per a un mite-Homenatge a Toulouse Lautrec propietat de l’Obra Social de La Caixa i que el Museu d'Art hem inclòs en el nostre programa de difusió artística. En ella es pot veure una selecció dels 100 cartells creats el 2001 amb motiu del centenari de la mort de l’artista francès recollint les visions de Mariscal, Beeke, Scher i Tanaka, entre d’altres.
La mostra està dividida en dos àmbits: en el primer hi trobem cartells contemporanis que fan referència a la personalitat de l’artista i a tota la iconografía que l’envolta. Les nombroses aparences sota les quals Henri de Toulouse-Lautrec es va deixar fotografiar han servit com a font d’inspiració als dissenyadors gràfics en el seu homenatge a aquest artista.
En el segon àmbit es poden veure els cartells que fan referència al món de l’espectacle i la nit parisenca dels quals Toulouse-Lautrec va ser un excel·lent cronista. Aquestes seixanta obres gràfiques s’exhibeixen al costat de fotografies de l’artista i reproduccions dels seus cartells que serveixen de context a les creacions dels dissenyadors contemporanis, atès que els han servit de referència.
Una mostra "insòlita"
El comissari de l’exposició, Xavier Erre, qualifica “d’insòlita” en aquest país l’exposició perquè es tracta duna mostra “de disseny gràfic contemporani”. Erre destaca que l’exposició també és un homenatge al Saló de Cent.
Erre remarca la importància del disseny gràfic i del cartellisme en l’art contemporani i assegura que fa anys que els francesos “tenien molt clar que el cartellisme és magnífic”. El comissari de la mostra explica que l’aventura va començar al 2001, en el centenari de la mort de l’artista.
L’exposició reflecteix les diverses tendències contemporànies del disseny gràfic, ja que aplega obres d’artistes tan dispars com Javier Mariscal, Isidro Ferrer, Anthon Beeke, Paula Scher, Seymour Chwast, Ikko Tanaka i Alan Fletcher, entre altres. Cadascú aporta la seva visió personal de la figura i de l’obra d’un artista imprescindible per entendre l’evolució de l’art no només en el segle XIX, sinó també en el XX.
Revoluciona el llenguatge del disseny gràfic
El pintor i litògraf Henri Marie de Toulouse-Lautrec va néixer el 1864 a Albi (França). Descendent dels comtes de Tolosa, va ser un personatge encantador dotat d’una atractiva personalitat. El 1885, es va instal.lar a Montmatre i va iniciar una vida bohèmia; freqüentava cafès, cabarets, prostíbuls i teatres que va reflectir en les seevs obres. Va treballar per a la majoria d ecabarets parisencs, i va cultivar la tècnica del pastel i la il.lustració en revistes humorístiques. L’abús de l’alcohol el va portar a retirar-se a una clínica de Neuilly i, més tard, al castell de Melromé, on va morir el 1901.
Tot i que al llarg de la seva vida només va fer una trentena de cartells, va revolucionar el llenguatge del disseny gràfic i va impactar de manera decisiva en el desenvolupament posterior d’aquest. Va aportar al cartellisme colors plans i la perspectiva de l’estampa japonesa, introduïnt l’espectador com a personatge de l’escena. També va emprar la tipografia, que va posar en relació amb les il.lustracions d’una forma sorprenentment rica i imaginativa.