IDENTITAT(S) AL MUSEU

Visita-taller sobre diversitats sexuals i de gènere

Els museus estan canviant, moltíssim. Lluny d'aquells cementiris d'obres d'art que eren al segle XIX, avui els museus s'estan convertint en espais oberts, plataformes generadores d'idees i amb una gran vocació social.

En aquest marc, el Museu d'Art de Cerdanyola sempre ha cregut que el desenvolupament d'activitats que tractessin i reflectissin els interessos socials és essencial, i que sense aquestes el museu perdria sentit.

Així, ja fa anys que es desenvolupen activitats vinculades als actes del Dia Internacional per a l'Alliberament LGTBIQ+, però aquest any s'ha volgut crear una activitat participativa dissenyada juntament amb la Regidoria de Feminisme i LGTBIQ+ on poder entendre la diversitat sexual i de gènere, i com aquesta s'ha representat (o no) en l'art.

El taller s'inicia amb un breu marc teòric sobre diversitat sexual i de gènere, que planteja el sistema sexe-gènere, des de les seves quatre dimensions, i entès com a construcció social i cultural:

• Sexe biològic (defineix les característiques sexuals primàries i secundàries: mascles, femelles i intersexuals).
• Identitat de gènere (gènere amb el qual una persona s'identifica: home cis, dona cis, trans*).
• Expressió de gènere (comportaments i rols de les persones: masculí, femení, andrògen).
• Opció sexual (objecte de desig: homosexual, bisexual, heterosexual).

Un marc teòric plantejat des del feminisme i amb l'objectiu de lluitar contra els estereotips heteronormatius i sexistes que tenim a la nostra societat, per fomentar marcs més respectuosos i oberts per a totes les persones, en la seva diversitat.

Seguidament s'ha fet un repàs ràpid de com aquestes diversitats s'han anat representant en la història de l'art, des de la prehistòria fins l'actualitat, evidenciant fins a quin punt els diferents períodes i les diferents cultures ho han tractat de maneres molt diverses, evidenciant també la dificultat que suposa el filtre de la mirada contemporània.

La segona part del taller s'ha desenvolupat a partir d'unes fitxes, on les participants havien de construir la seva identitat sexual i de gènere i opció sexual -o una d'inventada-, a partir d'un dibuix de l'Ismael Smith que reflectia les quatre dimensions del gènere esmentades al marc conceptual inicial. Sobre aquest, i com un collage, s'han enganxat elements que fan referència a aquestes dimensions del sistema sexe-gènere. 

Un cop acabades, s'ha fet una visita guiada, destacant elements vinculats amb la diversitat sexual i de gènere, al museu. Una visita participativa on el grup ha pogut participar durant la ruta i expressar-se en tot moment. La voluntat d'aquest últim espai ha estat la d'oferir una visió oberta i diferencial de les obres del museu, atenent a la importància de les obres fetes per dones, parlant del nu femení i masculí representat al museu, exposant la diversitat d'opcions sexuals exposades i les expressions de gènere diferencials en algunes obres. Aquesta lectura, des de l'alliberament social i la diversitat, del museu, ha permès que les persones assistents s'identifiquessin en alguna obra. Al llarg de la visita tothom ha anat enganxant el personatge creat, per tal de fer visible la diversitat i vetllar perquè aquesta mostra de sensibilització no sigui puntual, sinó de llarga durada.

A tall de reflexions finals, cal senyalar el grau de satisfacció de les participants. La majoria de les persones assistents no comptaven amb un coneixement profund del tema, el que ha permès construir coneixement col·lectiu amb altres participants que sí que tenien bon coneixement de la temàtica. 

A partir d'aquí, cal seguir consolidant aquest tipus d'activitat al museu, però fent-ho com a programa de ciutat, treballant de manera conjunta amb la Regidoria de Feminisme i LGTBIQ+ i estendre-ho a un públic molt més ampli, esdevenint una activitat intergeneracional.



Clara Dachs
Regidoria de Feminismes i Polítiques LGTBIQ

Quim Módenes
Museu d'Art de Cerdanyola

Estudiants en pràctiques al MAC: Diàlegs primigenis. Col·lecció Adell

Un Sant Sebastià, de Francesc Juventeny, i un retrat de Marian Espinal 

es contraposen a obres africanes en aquest diàleg a les sales del MAC. 

El MAC acull aquests dies una selecció d'art molt poc convencional, i és que en el marc d'una col·lecció permanent dedicada a la colònia Noucentista i a l'art Modernista de la ciutat de Cerdanyola, impacta trobar un fetitxe Nkisi nkondi, un objecte sagrat extret del cor d'Àfrica utilitzat per protegir les relíquies de les tribus congoleses. No és freqüent trobar-se amb aquestes tipologies de peces en un espai com el MAC, tot i que és d'agrair que s'exposin aquestes obres en un museu occidental.

Per poder fer una relació entre les peces tribals i la col·lecció permanent, s'intercalen les obres africanes amb exemples paral·lels en la nostra cultura, obtenint com a resultat una exposició com a mínim vistosa, on la contraposició d'un art que no ens resulta res familiar amb un al que estem més acostumats, resulta ser el principal fil conductor de l'exposició. La relació establerta entre les obres africanes i les modernistes s'estreny per enllaçar temes tan universals com són la maternitat i la divinitat femenina, icones protectores amb sants cristians i bèsties modernistes amb animals de la sabana.

Però hem de tenir compte amb nostra visió acostumada a un art occidentalitzat a l'hora d'anar a veure aquesta exposició. No hem de permetre que els prejudicis enterboleixin el nostre ull, hem de tenir en compte que la concepció artistica dels
autors de les obres africanes no és la mateixa que la nostra, i tot i que ens semblin obres molt místiques, només el nkisi nkondi té una autèntica funció protectora persé. La gran majoria de màscares africanes tenen una funció ritual, van lligades a una vestimenta concreta i a uns moments de celebració ritual concret, però son més aviat com un hàbit de monjo o un sari hindú.

El cas de l'ídol congolès, per exemple, no tindria valor en el seu lloc de pertinença, ja que ha estat desproveït de tot poder màgic i molt probablement acabaria sent rebutjat. El valor en aquesta tipologia d'escultura li dóna el mag o sacerdot, i quan la peça ha perdut la seva màgia, se substitueix per un altre ídol beneït.


D'altra banda, l'exposició també ens permet entendre perquè artistes com Picasso o Tàpies es van interessar per l'art africà. Tot i ser una petita mostra, és suficientment il·lustrativa d'una tipologia d'art que juga amb l'abstracció molt abans que els anomenats artistes abstractes pintessin les seves primeres obres.

Anabel Doroteo, estudiant en pràctiques del Grau d'Història de l'Art de la UAB

inauguració de la nova sala dedicada a Togores

La nova sala es va inaugurar el dijous 8 de novembre a les 19.30 h amb la presència del director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pepe Serra i de la família Togores.

La Sala Togores del Museu d'Art de Cerdanyola consolida i incrementa el seu valor com a punt de referència per a gaudir i estudiar la vida i l'obra del pintor cerdanyolenc Josep de Togores amb la incorporació de nous quadres i fons documental de l'artista.

Importants préstecs del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la col·lecció del Banc de Sabadell s'han incorporat a la sala Togores una vitrina en rotació dedicada a la correspondència i al fons documental donat per les filles de l’artista.  L'arxiu és d'un excepcional valor documental, amb cartes de Max Jacob, Eugeni d'Ors, Joaquim Torres García o Daniel-Henry Kahnweiler, llibres i fotografies.

El Museu d'Art de Cerdanyola, com a membre de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya ha rebut el dipòsit durant 10 anys de tres de les obres més representatives del pintor que formen part de la col·lecció del Museu Nacional. Es tracta de Voltants de Bandol (1923) Retrat de Mlle. Rosette Parmentier (1923) i de Tres nus (1924). La darrera d'aquestes obres és una de les teles més ambicioses del pintor, una obra  mediàtica en el seu moment ja que va ser adquirida per subscripció popular i rebutjada per immoral per la Junta de Museus. Després d'una forta polèmica a la premsa, el quadre va se admès mitjançant la intermediació de l'alcalde de Barcelona i a partir de l'adopció d'un títol que li conferís una connotació al·legòrica, Primavera de la vida. Les altres dues teles són del 1923, un dels millors anys del pintor, i mostren els gèneres del paisatge amb connotacions orgàniques, i del retrat d'una estètica exquisida.

D'entre les obres de la Col·lecció Banc Sabadell destaca el paisatge de Prats de Molló d'una gran modernitat que mostra la proximitat a Manolo Hugué.

Obres de remodelació al jardí del museu

Aquesta setmana han començat les obres de remodelació del jardí del Museu d'Art de Cerdanyola.

Les obres consistiran en una millora de la pavimentació del jardí, també s'incorporaran nous serveis, més vegetació i elements escultòrics. 

Amb aquesta reforma el jardí del museu vol refermar el seu paper d'espai verd del cor de la ciutat, amb la versatilitat que ha de permetre acollir esdeveniments culturals i guanyar en accessibilitat.

Està previst que les obres finalitzin el ems de març. Durant aquests mesos la porta del carrer de Sant Martí romandrà tancada i l'accés al museu es farà per la façana posterior, al passatge del LLorer.

Exposició: Diàlegs amb el mite. Escultures de paper i cartró de Patrícia Maseda

Aquesta exposició, emmarcada dins del cicle d'Art Contemporani 'Mites i referents', presenta un conjunt d'escultures realitzades en paper i cartró que representen a alguns dels personatges fantàstics i éssers sobrenaturals que conformen el panteó de les mitologies de les diferents cultures. La subtilesa i la fragilitat són dos conceptes que defineixen l'essència d'aquests volums.

La mostra és de l'artista Patrícia Maseda Calamita i  es podrà veure del 28 de setembre al 25 de novembre.

"El Modernisme i les flors" a Cerdanyola

Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, la natura va ser la gran musa i font d'inspiració d'arquitectes i artistes. La flora va esdevenir un dels repertoris per excel·lència de l'arquitectura modernista, que va establir un veritable diàleg amb el món vegetal a través de les arts decoratives.

El segon àmbit, «L’obrador, la creació de les arts de la construcció», fa un recorregut per vuit arts aplicades a l’arquitectura –ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat– i recull els diferents processos de creació que mostren com materials bàsics i senzills -el ciment, el fang, la pedra o el vidre- esdevenien art, recreant o transformant el món vegetal dins l’escenari arquitectònic. Mitjançant exemples, el visitant entendrà per què les arts aplicades, considerades menors, van arribar a ser en aquell període arts majors.

En el tercer àmbit, «L’arquitectura, el jardí urbà», s’ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable a través de les arts aplicades als edificis, amb exemples representatius com la fulla d’acant, el card de bosc, el pi, la margarida o el castanyer d’Índia. Aquesta flora la veiem representada en diferents tècniques i elements arquitectònics, perquè la natura va ser el llenguatge visual proper a tota la societat que va desplegar la idea d’art total del Modernisme. D’entre totes les plantes, predomina la rosa, considerada la reina de les flors, per la qual cosa se li dedica un espai especial relacionat amb el seu simbolisme.

L’últim àmbit, «La ciutat, la natura perduda», exposa la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. Quan desapareix del seu espai original, que és l’arquitectura, l’art aplicada es transforma en un material en risc i habitualment desapareix. L’exposició vol també reivindicar el Modernisme local i la preservació in situ del patrimoni representatiu de les ciutats en què va tenir més adeptes. Així mateix, aquesta exposició vol apropar el visitant i convidar-lo a olorar el perfum de determinades flors, escoltar i visualitzar els processos de producció o palpar les formes de determinades reproduccions. L’objectiu és convertir la visita en una nova forma de conèixer i recordar el Modernisme i les seves flors, accessible a tothom i a través de tots els sentits.

La mostra es podrà visitar des del 28 de setembre al 13 de gener de 2019. 

L'exposició és una coproducció entre els Museus d’Esplugues de Llobregat i el Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès, que han comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

Programació del MAC al darrer quatrimestre del 2018

Pel que fa a les exposicions el MAC continua amb la doble línia d'Història de l'Art i Art Contemporani.

- Em destaquem dues:

1) Per una banda EL MODERNISME I LES FLORS, una coproducció del Museu d'Art de Cerdanyola, els Museus d'Esplugues i la Diputació de Barcelona que mostra com el modernisme es va inspirar en la natura en la decoració i les arts aplicades a l'arquitectura. La mostra itinerarà per diversos museus de la província.

2) El museu, amb l'aportació del MNAC i Banc Sabadell, amplia i renova la SALA TOGORES tot incorporant obres d'excepcional qualitat i documentació inèdita procedent de l'arxiu personal de l'artista cerdanyolenc.

Pel que fa a l'agenda d'activitats:

- Continuen les activitats i tallers familiars, les visites guiades el tercer diumenge de mes i les activitats adaptades a la diversitat de públics: gent gran, programa d'art i joves, activitats escolars i pel dia internacional de les persones amb discapacitat una visita sensorial inclusiva adaptada a tots els públics.

- Enguany celebrem les Jornades Europees de Patrimoni el 13 i 14 d'octubre amb portes obertes, curtmetratges i un itinerari modernista.

- El MAC connecta amb les festivitats i actes més destacats de la ciutat convertint-se en escenari del Festival de Blues, el FIT o la Festa patronal de Sant Martí.

- Fruit de la col·laboració amb les entitats artístiques de la ciutat es consoliden programes com el [C]Screen tardor amb Plat artísic, el Curs d'Història de l'Art amb l'Associació d'artistes plàstics, la mostra de kusamonos amb els Amics del Bonsai i enguany amb l'AFOCER s'organitza un itinerari fotogràfic per la Cerdanyola modernista.