El passat 31 de
maig vam fer l’acte oficial de presentació de l’anomenada Maleta Buïgas.
És una de les
darreres donacions que ha rebut el MAC i conté 182 plaques de vidre amb fotografies i
projectes de l'enginyer Carles Buïgas sobre la tasca que va fer a Montjuïc per
a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i d’altres projectes
visionaris. Actualment només queda en peu la Font Màgica, però aquesta era només una petita part d’un gran projecte de llum i aigua.
Aquesta maleta va pertànyer a Carles Buïgas, i ha estat donada al MAC pel Rotary Club de Cerdanyola que la va adquirir a la família d’una de les seves col·laboradores. Amb aquest acte el Rotary passa a formar part de la llarga llista de donants i mecenes d’un museu que va creixent a partir de les aportacions de la ciutadania. Cal destacar que més d’un 80% del seu fons està format per donacions de particulars en un cas inèdit i molt singular al nostre país.
Però per a recuperar aquesta destacada peça que aportarà una
informació decisiva per a l’estudi del “Mag de l’aiguallum” i de l’Art Déco
català, s’ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i
la seva Oficina de Patrimoni Cultural que han donat suport a l’inventari
i conservació preventiva de la peça que es trobava en perill degut a la
delicadesa del suport fotogràfic antic.
DESCRIPCIÓ IDENTIFICATIVA:
En una col·lecció
privada de Cerdanyola es va localitzar una maleta que provenia de l’estudi de
l’enginyer Carles Buïgas amb desenes de plaques de vidre fotogràfiques. El
Rotary Club de Cerdanyola a petició del museu va adquirir el fons i en va fer
donació al Museu d’Art de Cerdanyola.
Les plaques
reprodueixen fotografies de l’obra de Carles Buïgas a l’Exposició Internacional
de 1929 i d’altres projectes de l’època:
Font màgica
Avinguda de Maria
Cristina
Plaça de l’Univers
il·luminació del Palau
Nacional i d’altres pavellons
Fonts i llums dels
jardins, etc
La nau lluminosa
El teatre integral
Les diapositives en placa de vidre tenen el seu
origen en l'anomenada llanterna màgica, primer aparell visor d'imatges per
projecció, i són les precursores de la diapositiva clàssica de 35 mm. El seu
moment àlgid és durant el primer terç del segle XX, on es produeixen de forma
massiva, però, a partir dels anys 40, comencen a ser una raresa i a mitjans de
segle són substituïdes per les pràctiques i econòmiques diapositives a color,
en marc de plàstic. Tècnicament, són positius fotogràfics, en blanc i negre,
possiblement al gelatinobromur de plata, damunt d'una placa de vidre. Els
objectes formats per una placa de vidre, amb una emulsió fotosensible que conté
la imatge, una màscara o paspartú de paper, que sovint porta imprès el nom de
l'estudi fotogràfic o proveïdor, i una segona placa de vidre que protegeix la
imatge. Finalment, aquest “sandwich” està tancat amb una cinta de paper
adhesiu, per tot el perímetre. Algunes
diapositives estan acolorides a mà, probablement usant colors a l'oli
transparents, anilines o aquarel·les. Cada diapositiva pot
portar diverses etiquetes identificatives, impreses i/o manuscrites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada