L'exposició mostra una selecció de l’obra
escultòrica d’Emili Colom i Comerma (Barcelona, 1924 – Cerdanyola, 2007) amb guixos,
terracotes, talles de fusta i peces en bronze i pedra. L’artista, que va tenir
casa i taller a Bellaterra, va pertànyer a la generació de transició entre el
postnoucentisme i la modernitat, amb una gran producció de retrats, obra
religiosa i escultura pública.
Emili Colom va
estudiar a la Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i, amb
tant sols 19 anys, d’entre tots els alumnes, rebrà la distinció de poder
exposar al Palau de la Virreina. Aquells primers anys l’artista viu la bohèmia
de Barcelona, integrant-se amb el seu cercle en el grup dels Betepocs,
que sota el comandament de Josep Mª Garrut es va fer conèixer per les seves exposicions
itinerants i les llargues xerrades als cafès de les Rambles. En un primer
moment, es dedica a la foneria artística, i treballa en un taller com a
picapedrer fent altars i retaules. Aprèn l’ofici d'escultors com J. Ros i
Bofarull, V. Navarro, E. Monjo, F. Marés i Bohigas; tot i que sens dubte els
seus referents seran Gargallo, Bourdelle i Rodin.
A la dècada dels
cinquanta realitza diverses exposicions individuals i col·lectives a Barcelona,
i als seixanta participa en mostres internacionals a diverses ciutats europees,
com ara Viena i Ginebra. La seva obra de temàtica religiosa està repartida per
alguns dels temples més emblemàtics de Catalunya: l'església de Santa Maria del
Mar, la Catedral de Barcelona, el Monestir de Poblet, el Castell de Cardona,
els caputxins de Sarrià o el monestir de Montserrat, entre d'altres llocs. Pel
que fa a l’obra privada, està present a diverses col·leccions particulars, tot
destacant la seva producció de retrats i de nus femenins, de tradició clàssica
i postnoucentista. Com a autor de monuments públics, destaca la seva tasca amb
el ferro en obres com el Monument a la dona del Pescador (Arenys de Mar), el
Guerrer Iber del Turó de Montgrós (El Brull), els Esquirols (Bellaterra) el
Cavall de la Llibertat (Sant Cugat del Vallès), o en bronze amb el Timbaler del
Bruc (Santpedor).
L’escultor
treballaria també, fins a la seva jubilació, com a expert artístic al Servei de
Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, reproduint
i restaurant diverses obres religioses dels edificis. En són un exemple la
predel·la del retaule de Rubió, una important peça del segle XIV o la imatge de
la Verge de Rus del segle XI, entre d'altres. Colom col·laboraria també amb
prestigiosos arquitectes de l'època com Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C.
Marqués i H. Laugier.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada