El Dia Internacional dels Museus ha servit
per reinaugurar la Sala Ismael Smith al MAC, un espai que ens apropa a un
artista de vida tràgica, marcada socialment per una ascendència jueva, la seva
homosexualitat i la malaltia mental, però autor d'una obra total i absolutament
lliure.
Ens van acompanyar la cap de Servei de
Museus i Ben Mobles de la Generalitat, Magda Gassó, que va lloar la tasca
que es du a terme des del MAC en la recuperació de patrimoni, i la presidenta
de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, Olga López.
El Museu d'Art de Cerdanyola compta, des
de la seva inauguració el 10 de setembre de 2009, amb una sala dedicada a
l'excepcional artista Ismael Smith i Marí. Gràcies a la generosa donació del Sr
Enrique García-Herráiz, el MAC es va convertir el l'únic museu en comptar amb
una sala dedicada al que durant anys va ser un artista maleït. El museu va
apostar des de l'inici per la reivindicació de la seva figura tot convertint-se
en un punt de referència per al seu estudi. El 2017 el Museu Nacional d'Art de Catalunya
li va dedicar una completa retrospectiva per a la qual el museu de Cerdanyola
prestaria una trentena de peces i la major part del material documental de
l'audiovisual. Precisament en desmuntar la Sala Smith, el museu vallessà
va acollir, com a complement a la mostra del MNAC, dues petites exposicions. Nude
and Naked, abordava lliurement i des de la temàtica del nu tot el que s'amagava
o només s'insinuava des del discurs oficial. Per altra banda, Tot revisitant
Ismael Smith oferia la perspectiva fresca i contemporània de 5 joves creadors
emergents que dialogaven amb Smith des de diverses disciplines: escultura,
arquitectura, disseny, joieria, il·lustració...
Tot coincidint amb el Dia Internacional
dels Museus i la Nit dels museus, el MAC renovava la SALA SMITH, i ho fa
amb la majoria de peces inèdites: 3 ceràmiques (dues d'elles procedents del
Fons Nacional d'Art de la Generalitat), 5 escultures, 4 joies, 21 dibuixos, 1
oli, 4 gravats i 49 documents. La sala ens mostra a Smith com un dels darrers
artistes modernistes, un artista total i polifacètic capaç d'abordar diverses
disciplines, i que va portar el concepte de la llibertat creativa a tots els
vessants de la seva vida. Podrem trobar representacions gairebé inèdites en el
context català de Lilith , la primera Eva rebel; nus masculins
erectes i homoeròtics; representacions ambigües que actualment podríem
qualificar de transsexuals, dracs i gènere intermedi; retrats de personalitats
de l'època del seu cercle; dibuixos satírics, com el d'una Mona Lisa
embarassada o documents personals com les cartes de Manuel Rocamora i l'ermità
de Samalús. El museu també incorpora un racó dedicat als "amics" de
Smith. El 1911 Ismael participaria en una exposició al Fayans Català d'un dels
grups més prometedors de l'escena artística catalana: Laura Albéniz, Marià
Andreu i Néstor Martín-Fernández de la Torre. La nova Sala Smith
incorpora un aiguafort del pintor canari simbolista, un gravat de la pintora
modernista i un dibuix del gran amic de Smith, que compartiria taller,
aventures i desventures al París i la Barcelona de començaments de segle.
EL museu també ha aprofitat l'oportunitat
per introduir algunes millores a les sales modernistes, nous recursos
museogràfics que inclouen elements accessibles per a persones amb necessitats
especials i incorporacions de peces destacades d'artistes com Hermen
Anglada Camarassa, Eusebi Arnau, Josep de Togores o Ramon Martí
Alsina, entre d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada