Francesc Juventeny i
Boix (Montcada i Reixac, 1906 – Cerdanyola, 1990) va començar a formar-se com a
escultor amb 14 anys, de la mà del sacerdot Mossèn Garriga, vicerector de
Cerdanyola, de seguida va trobar el recolzament pel pintor Marian Espinal, que
li va fer de mecenes als primers anys, i va estar d’aprenent al taller de Josep
Viladomat. De jove es va traslladar a Barcelona per estudiar en diverses
escoles d’arts plàstiques, combinant-se els estudis amb la feina d’aprenent al
taller d’escultura Centelles, treballant posteriorment als tallers de Josep
Clarà i Josep Llimona passant a marbre diverses obres. L’escultor va establir
el seu taller a l’avinguda Gran Via Prat de la Riba de Cerdanyola, antigament
de Nostra Senyora dels Àngels. S’especialitzà en escultura funerària i
religiosa.
Era un escultor tradicional amb un gran domini de la pedra i
caracteritzat per l’ús d’un classicisme endolcit i barroquitzant. Juventeny,
amb nombrosa obra a tota la comarca, va participar a les Exposicions de
Primavera celebrades a Barcelona. El 1941 va formar part de l’exposició
col·lectiva “Promoción Mediterránea” i Primer Salón, i el 1942, de la Nacional
barcelonesa. A Cerdanyola va modelar la placa d’homenatge a Francesc Layret, a
partir d’un model de Josep Viladomat i un Sant Martí per a la façana lateral de
l’Ajuntament, ambdues obres perdudes, i diverses escultures religioses per a la
parròquia de Sant Martí: la Immaculada, el Sant Crist i la imatge del Sant
Martí bisbe. Va ser alcalde de Cerdanyola entre el 1951 i 1959. Tot i que també
va excel·lir en el gènere del retrat i el nu, la seva producció escultòrica
està molt vinculada a la iconografia religiosa, trobant-se la inflexió
culminant de la seva obra al Monestir de Montserrat, per al que esculpí tres
obres. Les seves escultures es caracteritzen per uns rostres masculins de
caràcter i actitud viril i uns de femenins elegants i dolços, rostres tant
característics que sovint Juventeny fou reclamat per refer la cara d’algunes
escultures.
Juventeny va formar un taller
de reproduccions de figures en motlle que va anomenar Jullar (unió del
seu cognom i el de la seva dona). Va ser una peça clau en l’escola escultòria
de Cerdanyola, que endinsa els seus orígens en la fàbrica d’escultures LENA,
els tallers Gomara o el de Viladomat, i que arriba als nostres temps gràcies a
la seva tasca de mestre dels seus deixebles Francesc Garriga i Salvador Mañosa.
Tot i que algunes obres seves formen part de l'exposició permanent del MAC, el 17 de març vam obrir a l'Espai Arc una petita mostra del fons del museu d'aquest escultor, amb obres donades per la família. Es podrà veure fins el 30 d'abril.
L´escultor Francesc Juventeny va tenir el seu primer taller i vivenda l carrer de les Vinyes de Cerdanyola, allí hi vivia quan es va casar amb sa primera esposa Maria Maymo que morí a l'any 1941 i deixà el Lluís, un xiquet de 8 anys, va plantar el taller a l' Avinguda Prat de la Riba quan es casà en segones amb la segona dona i propietària na Francesca Llargues.
ResponElimina