El MAC al III Congrés Internacional coupDefouet

La RutaEuropea del Modernisme aplega governs locals i altres institucions (entre elles el MAC) en la voluntat de protegir, promoure i difondre el patrimoni Art Nouveau. Si bé es tracta bàsicament d’un patrimoni tangible –elements físics d’un interès i una bellesa artística i arquitectònica destacats–, té també un aspecte intangible, en la mesura que encarna i ajuda a explicar i a entendre la història recent i la idiosincràsia de les nostres comunitats.

En aquesta tercera edició del Congrés Internacional coupDefouet, celebrat a Barcelona entre el 27 i el 30 de juny passats, es on el director del MAC, Txema Romero, va presentar la seva comunicació sobre Ismael Smith.

Entusiasme. El repte i l’obstinació en la Col•lecció MACBA

L'exposició itinerant Entusiasme. Elrepte i l’obstinació en la Col•lecció MACBA, que vam inaugurar al MAC el passat 15 de juny, és un projecte que aborda la contemporaneïtat des d'una perspectiva optimista, persistent i apassionada. Un concepte directe que, en lloc de situar les obres dins d'un àmbit temàtic o cronològic determinat, s'erigeix com un tot específic.

En termes generals, l'entusiasme s'entén com un procés subjectiu d'exaltació de l'ànim, en què la passió i el fervor actuen com a detonant emocional d'allò que es vol aconseguir. Mitjançant una anàlisi plural del concepte, el projecte revisa la col·lecció del MACBA amb l'objectiu d'escenificar i contrastar tot un seguit de comportaments i actituds sensibles a aquesta excitació. Una posició ferma i obstinada que s'allunya d'actituds ingènues o simplement alegres i aposta per qüestions de confiança, resistència i furor a diferents nivells.

El comissari de l'exposició, David Armengol, explica que "l'exposició es pot considerar un recull d'artistes tenaços i persistents en els seus treballs, una exposició itinerant i flexible que dialoga de manera diferent amb cada un dels museus que l'acullen".

Armengol ha buscat mostrar diferents aproximacions al concepte entusiasme, en el que de fet són maneres d'apropoar-se a l'art contemporani i les arts visuals, com podrien ser els artistes que creen el seu propi món. Altres possibles aproximacions basades en l'acte entusiasta serien la potència creativa de la vida quotidiana, la càrrega performativa del cos, l’activisme de caire social i la posada en crisi de la pròpia noció d'art.

Els artistes presents a la mostra són Ignasi Aballí, Vito Acconci, Maja Bajevic, Marcel Broodthaers, Anne-Lise Coste, Esther Ferrer, Peter Friedl, Richard Hamilton, Emanuel Licha, Gordon Matta-Clark, Cildo Meireles, Younès Rahmoun, Tere Recarens, Àngels Ribé, Dieter Roth, Mireia Sallarès i Zush.

 Entusiasme. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA és una exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona, organitzada en conveni amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i en col·laboració amb els municipis que l'acullen. 

Es podrà visitar al MAC  fins el proper 2 de setembre de 2018.

5è Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni

Barcelona va acollir els dies 14 al 16 de juny el 5è Congrés Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni, organitzat pel Museu Marítim de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’ ICUB – Institut de Cultura de Barcelona, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Sota el títol de Planificació i Gestió. Accés als continguts es va debatre, intercanviar i reflexionar sobre la gestió de l’accessibilitat a les institucions culturals com una responsabilitat compartida, i l’aposta per un canvi en la concepció dels continguts, cap a uns continguts atractius per a totes les persones.

En aquest marc, el dijous 14 de juny el director del MAC va presentar al Museu Marítim de Barcelona la comunicació "Els vitralls de les dames de Cerdanyola amb els 5 sentits. Experiència sensorial de les dames de Cerdanyola". Una experiència singular que ha engegat fa poc el MAC, com ja us vam explicar en una altra entrada d'aquest bloc.

Vi edició de La vida és curta. Mostra de Curtmetratges de Cerdanyola

El museu va acollir la nit del dissabte 19 de maig, a les 22 hores, en el marc de la celebració del Dia Internacional dels Museus, la VI Mostra de Curtmetratges de Cerdanyola 'La vida és curta'.

Es van seleccionar 8 curts entre tots els presentats per a ser projectats durant la celebració de la mostra, que té com a objectiu oferir al públic el treball de creació audiovisual amateur que es fa a la ciutat i potenciar els creadors locals donant a conèixer la seva obra. Enguany, cal destacar l'àmplia franja d'edat dels directors. El més jove, Pedro Villarejo, encara és menor d'edat, i el curt Amanece que poco no es ha estat realitzat pel Taller Cinema Cerdanyola, formar per gent gran.

Els curts que es van projectar a la VI Mostra de Curtmetratges són:

Guanyar-se les garrofes (2016) dirigit per Joana Roda, Bernat Daviu i Marc Roca. El curt recrea un imaginari avantguardista que gira al voltant de la garrofa, un fruit que al llarg de la història s'ha utilitzat principalment per alimentar el bestiar, encara que en èpoques de fam hagi alimentat també persones i, en temps de contraban, s'hagi fet servir per adulterar el cacau.

Cintas negras (2018) dirigit per Roger Milian. La dècada dels 60 a Espanya va ser una època de coneixement i obertura al món. La modernitat d'Europa va comportar autèntics episodis foscos que l'Església Catòlica va documentar amb una sèrie de pel·lícules, popularment conegudes com Cintas negras.

Redder (2018) i La llamada (2018) dirigits per Pedro Villarejo. Es tracta de dos curts sorprenents que barregen acció, comèdia i suspens

Amance que poco no es (2017) dirigit per Fernando Endrino i produït pel grup de gent gran Taller Cinema Cerdanyola. Un bar, un lloc d'encontres, alguns d'inesperats i sorprenents.

Populeitor (2017) de Joan Ramon Viñas. Ni masclisme, ni feminisme, ¡Populisme!

Els dubtes i reflexions d'Eva (The doubts and reflexions of Eve) (2017) dirigit per Eva Campos. A partir de la peça escènica amb el mateix nom, aquest curt mostra la bellesa juntament amb el caos del món a través de la figura mitològica de l'Eva.

Ensayo (2016) de Pedro Celma. La posada en pràctica d'una acció o activitat per a poder perfeccionar la seva execució.

Finalment, es va incorporar Vuelo DA-1903, de la sèrie "Antes de dormir", que no estava previst al programa inical, sobre aquest accident aeri de l'any 1970 al Montseny.

Els directors i directores dels treballs, com és habitual, van fer una breu introducció prèvia al passi i al final un debat obert amb les persones assistents.

Es presenta l'associació Amics del MAC

L'associació Amics del MAC, nascuda amb la voluntat de fer d'intermediària entre MAC, ciutadania i Ajuntament, s'ha presentat en públic coincidint amb les activitats del Dia Internacional dels Museus i anunciant la seva posada de llarg i programa d'activitats per al proper mes de setembre.

La sala d'actes del Museu d'Art de Cerdanyola acollia dissabte 19 de maig la presentació de la nova entitat de persones amigues del MAC.

La regidora de Cultura, Elvi Vila, i en representació de les persones impulsores de l'entitat, Jesús Bolinaga i Eva Campos, van presidir l'acte en què es traçaren les línies de treball de la nova entitat.

Jesús Bolinaga, explicava que l'associació va començar a caminar amb el mateix museu, però que ha estat un camí llarg fins trobar una disposició adequada entre entitat i consistori que ara ha de permetre comptar amb un element obert a la ciutadania. La voluntat és dinamitzar les activitats del museu, conservar el patrimoni i reivindicar una partida per adquisicions al pressupost municipal.

Per contactar amb l'entitat podeu adreçar-vos al mail amics.maccerdanyola@gmail.com 

La sala Smith renovada

El Dia Internacional dels Museus ha servit per reinaugurar la Sala Ismael Smith al MAC, un espai que ens apropa a un artista de vida tràgica, marcada socialment per una ascendència jueva, la seva homosexualitat i la malaltia mental, però autor d'una obra total i absolutament lliure.

Ens van acompanyar la cap de Servei de Museus i Ben Mobles de la Generalitat, Magda Gassó, que va lloar la tasca que es du a terme des del MAC en la recuperació de patrimoni, i la presidenta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, Olga López.

El Museu d'Art de Cerdanyola compta, des de la seva inauguració el 10 de setembre de 2009, amb una sala dedicada a l'excepcional artista Ismael Smith i Marí. Gràcies a la generosa donació del Sr Enrique García-Herráiz, el MAC es va convertir el l'únic museu en comptar amb una sala dedicada al que durant anys va ser un artista maleït. El museu va apostar des de l'inici per la reivindicació de la seva figura tot convertint-se en un punt de referència per al seu estudi. El 2017 el Museu Nacional d'Art de Catalunya li va dedicar una completa retrospectiva per a la qual el museu de Cerdanyola prestaria una trentena de peces i la major part del material documental de l'audiovisual.  Precisament en desmuntar la Sala Smith, el museu vallessà va acollir, com a complement a la mostra del MNAC, dues petites exposicions. Nude and Naked, abordava lliurement i des de la temàtica del nu tot el que s'amagava o només s'insinuava des del discurs oficial. Per altra banda, Tot revisitant Ismael Smith oferia la perspectiva fresca i contemporània de 5 joves creadors emergents que dialogaven amb Smith des de diverses disciplines: escultura, arquitectura, disseny, joieria, il·lustració...

Tot coincidint amb el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels museus, el MAC renovava la SALA SMITH, i ho fa amb la majoria de peces inèdites: 3 ceràmiques (dues d'elles procedents del Fons Nacional d'Art de la Generalitat), 5 escultures, 4 joies, 21 dibuixos, 1 oli, 4 gravats i 49 documents. La sala ens mostra a Smith com un dels darrers artistes modernistes, un artista total i polifacètic capaç d'abordar diverses disciplines, i que va portar el concepte de la llibertat creativa a tots els vessants de la seva vida. Podrem trobar representacions gairebé inèdites en el context català de Lilith , la primera Eva rebel;  nus masculins erectes i homoeròtics;  representacions ambigües que actualment podríem qualificar de transsexuals, dracs i gènere intermedi; retrats de personalitats de l'època del seu cercle; dibuixos satírics, com el d'una Mona Lisa embarassada o documents personals com les cartes de Manuel Rocamora i l'ermità de Samalús. El museu també incorpora un racó dedicat als "amics" de Smith. El 1911 Ismael participaria en una exposició al Fayans Català d'un dels grups més prometedors de l'escena artística catalana: Laura Albéniz, Marià Andreu i Néstor Martín-Fernández de la Torre. La nova Sala Smith incorpora un aiguafort del pintor canari simbolista, un gravat de la pintora modernista i un dibuix del gran amic de Smith, que compartiria taller, aventures i desventures al París i la Barcelona de començaments de segle.

EL museu també ha aprofitat l'oportunitat per introduir algunes millores a les sales modernistes, nous recursos museogràfics que inclouen elements accessibles per a persones amb necessitats especials i incorporacions de peces destacades d'artistes com Hermen Anglada Camarassa, Eusebi Arnau, Josep de Togores o Ramon Martí Alsina, entre d'altres.

1960s-1970s Costa Brava Postals

En el marc de les activitats del Dia Internacional dels Museus, el fotògraf cerdanyolenc Jordi Puig va presentar al MAC, el passat 18 de maig, el seu nou llibre, Costa Brava 1960's - 1970's. Es tracta d'un recull de postals en color agrupades per diverses temàtiques que parlen molt de nosaltres i documenten la transformació del territori provocada per la necessitat de la dictadura franquista de rebre ingressos a través del turisme.

Jordi Puig, instal·lat des de fa anys a l'Alt Empordà, deixa ben clar que no és un col·leccionista de postals i que Costa Brava 1960's - 1970's neix amb mentalitat d'arxiu, "prenent com a base un objecte tan peculiar com la postal, un objecte de pràctiques comercials i d'experiències personals, un objecte amb paràmetres estètics i també una forma de comunicació, tot un plegat de variables que la converteixen en un objecte singular i irrepetible".

Puig s'ha centrat en postals en color editades a les dècades del 60 i 70, just quan queden convertides en objectes antics les postals en blanc i negre, que passen a parlar del passat, mentre que els colors que recullen l'aire fresc del turisme ens fa mirar cap endavant.

Enric Marín, doctor en Ciències de la Informació per la UAB, ha escrit un text per al llibre de Puig, va explicar com el projecte de Jordi Puig "documenta la brutal transformació del paisatge social i geogràfic del territori i crea memòria gràfica històrica de la nostra societat".

L'acte de presentació de Costa Brava 1960's - 1970's també va comptar amb la presència del president del Cercle Cartòfil de Catalunya, el cerdanyolenc Ramon Pla, que va lloar el projecte de Puig per poc freqüent, "ja que aborda les postals en color relacionades amb un territori en un període molt significatiu d'arribada del turisme internacional i amb una iconografia que marca una època".