dijous, 20 de desembre del 2012

Mariaelena Roqué i America Sanchez, junts al MAC


El passat 30 de novembre vam tenir doble inauguració, dues noves exposicions temporals que es podran veure fins el 28 de febrer de 2013:

America Sanchez. Fotomuntatges. Iconografia moderna 1980-1985
Sala d'exposicions temporals

Mariaelena Roqué. Piedraperla 1985-2012
Sala laboratori i espai de l'exposició permanent

Aquests dos artistes, a cavall entre Amèrica i Catalunya ens presenten projectes molt diferents i que es poden veure simultàniament al MAC.

dimarts, 11 de desembre del 2012

El MAC, escenari del debat polític electoral


El passat 17 de novembre, la sala d'actes del museu va l'escenari on els representants dels grups polítics locals van mantenir un debat, moderat pel periodista Xavi Poza, en el marc de les eleccions autonòmiques del dia 25.

El debat va ser retransès per internet.

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Visita guiada a les exposicions temporals


Coincidint amb el darrer diumenge de mes, l'activitat del programa Descobrim el MAC d'octubre es va dedicar a una vista guiada a les exposicions temporals que actualment es poden veure al museu, a la que van assistir una vintena de persones.

L'activitat va començar amb la presentació del nou espai FOC, que actualment posa en diàleg una obra de Josep de Togores i una altra de Tàpies. 



Seguidament l'activitat va continuar a la sala d'exposicions temporals del museu, que actualment acull la mostra  Discursos paral·lels, una selecció de  pintura catalana de la Col·lecció d'Art Banc Sabadell. Amb obres de Martí Alsina, Pidelaserra, Vancells, Vila-Puig, Marià Andreu, Labarta, Humbert, Lluís Graner, Olga Sacharoff o el mateix Togores. Aquesta exposició complementa el discurs del museu establint lligams amb el fons del MAC.


 Finalment, també es va aprofundir en la figura del desconegut artista Manuel Cano de Castro, company de Togores i Smith i un dels grans oblidats de l'art català. El MAC reuneix les úniques obres que s'han pogut localitzar del dibuixant i pintor i que es poden veure a la sala Laboratori. La mostra itinerarà posteriorment als museus de Mollet, Sabadell i Caldes d'Estrac. 


 

El MAC: nou espai per a casaments




Tot i que l'any passat ja es va fer una prova pilot, el MAC ja és oficialment un espai més de la ciutat per realitzar casaments civils.

Aquests se celebren a la sala d'actes, amb una capacitat per a 110 persones, amb una imatge dels vitralls modernistes de les Dames projectada a la paret. Posteriorment els nuvis baixen a la sala modernista de l'exposició permanent on poden retratar-se davant dels vitralls de veritat.

El passat 27 d'octubre s'hi van realitzar els dos primers enllaços, oficiats per l'alcaldessa Carme Carmona.

Dos anells d'Ismael Smith s'incorporen al fons del MAC


El Sr. Enrique García-Herráiz ha fet donació de dos anells de plata dissenyats pel peculiar artista català, situat a cavall entre el modernisme i el noucentisme, Ismael Smith.

El museu compta amb una sala dedicada a Smith i el 2007 ja va rebre una excepcional donació de més de 200 peces del Sr. Herráiz, un dels principals mecenes del MAC pel que fa a donacions.


Els dos anell estan realitzats en plata i són dos peces úniques modelades per Smith cap al 1906. Les obres es van poder veure el 2010 al MNAC a l'exposició Joies d'artista. Precisament Herráiz va fer en aquell moment la donació d'un anell al museu nacional. Els anells de Cerdanyola representen, per una banda unes roses, un dels motius decoratius i simbòlics més habituals del modernisme, i per l'altra, una parella besant-se mentre que una ma gegant agafa el cos de la dona. Aquest darrera peça enllaça amb l'obra escultòrica d'Smith, expressionista i decadent, i sovint, amb la presència amenaçant de la luxúria i la metamorfosi. El MAC conserva també una aquarel·la amb dissenys de joies de l'artista.

Amb motiu del 3r aniversari del museu, aquestes peces han estat incorporades a la sala que tenim dedicada a Ismael Smith a l'exposició permanent.

El Fons Ocult Contemporani (FOC)


El programa Fons Ocult Contemporani, que acabem d'iniciar, te com a objectiu difondre una part del fons del museu que no es troba exposat habitualment i establir diàlegs entre obres modernes i contemporànies. Per a això s'ha habilitat una paret a la primera planta, al costat de la sala Blues, on ubicarem les peces en diàleg, què aniran canviant al llarg de l'any. Hem començat amb dues obres de Togores i Tàpies.


El 1955 a la III Bienal de Arte Hipanoamericano celebrada a Madrid,  la crítica es va enfrontar en una polèmica que dividia als partidaris que l’art més conservador i acadèmic, que van agafar a Togores com a estendard, i als defensors de la modernitat  que tenien a Tàpies com a símbol de renovació. El temps donaria la raó al jove artista que va guanyar un dels premis de la Biennal.
  
La polèmica que va enfrontar a les dues “T” de l’art català va estigmatitzar Togores com a representant de l’art més retrògrad, tot eclipsant el fet que durant la seva joventut a París, abans que tornés a Barcelona i es veiés obligat a adaptar-se a gust de la clientela local, havia realitzat una obra plenament moderna i en consonància amb l’art de la seva època. Les dues litografies que formen part del fons del MAC posen en evidència l’adopció dels seus autors d’un llenguatge modern que, fins i tot, troba un punt de confluència en la utilització de la grafia de la “T” de Togores i Tàpies com a símbol en ambdues obres.

L’obra Homme et femme va ser realitzada per Josep de Togores i editada per la Galeria de Daniel-Henry Kahnweiler, marxant de l’artista. Formava part d’un conjunt de set litografies, de les quals el museu en conserva sis, que venien a sintetitzar l’obra pictòrica que l’artista cerdanyolenc estava realitzant cap al 1928, just en el moment en que apostaria decididament per un canvi cap a l’abstracció i el surrealisme tangencial. La peça manifesta la influència del dibuix automàtic amb un traç continu en que conflueixen el paisatge, la figura femenina i la masculina, i amb influències del surrealisme, André Masson i Picasso. Amb un marcat erotisme representa una parella nua a terra sota un cel d’estrelles en forma de “T”. Remet a obres anteriors, com ara el cèlebre quadre Nus a la platja del 1922 que es conserva al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.


Solidaritat amb Bòsnia va ser editat per les entitats Mestres per Bòsnia i la Coordinadora de Comitès d’Ajuda Obrera a Bòsnia, i imprès per José Peligros als tallers Jovic Litogràfica SL de L’Hospitalet de Llobregat. Es tracta d’un cartell realitzat per donar suport a la tasca realitzada per les dues entitats. Es va realitzar una tirada avant la lettre de 75 exemplars numerats 1/75-75/75 i firmats, 5 exemplars PA firmats, 2 exemplars PA firmats sobre paper especial, més 10 exemplars HC numerats I/X-X/X i firmats.

dijous, 11 d’octubre del 2012

L'enigmàtic Manuel Cano de Castro al MAC



Manuel Cano de Castro (San José de Costa Rica, 1891 – París, 1959) és un dels artistes més enigmàtics del noucentisme. Pràcticament no s’ha localitzat obra seva a excepció del diversos dibuixos que es conserven en diversos museus locals de la província de Barcelona. Aquest mes d’octubre els reunim al MAC en una petita mostra.

Togores i Cano es coneixien de Cerdanyola, de fet, junt amb Manuel Fontanals i puntualment Esteve Monagal conformaren un grup artístic. Amb Togores, Cano compartia l’admiració per Cézanne, Matisse, Manolo i Sunyer. Eren uns apassionats de l’art d’avantguarda i van realitzat plegats alguns cartells de les pel·lícules de Josep de Togores i Muntadas. Cano també va ser amic d’Ismael Smith. L’any 1918 va exposar a les Galeries Laietanes i el 1920 a les Galeries Dalmau. Als anys vint i trenta Cano s’integra en la vida cultural i artística de París, havia exposat ja abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, presentat pel cèlebre crític d’art Félix Féneon. Allà es relaciona amb cercles avantguardistes. Va ser molt amic d’Antonin Artaud, per a qui va il·lustrar un llibre i a qui va ensenyar a llegir les cartes del tarot. L’any 1932 es casa amb la model i musa M Therèse Maure (Treize) amiga de Kikí de Montparnasse i apareix sovint a les publicacions de l’època vinculat a surrealistes i dadaistes, com ara Calder, André Breton o Man Ray. Amb l’ocupació nazi, és deportat a un camp de concentració, provablement per la seva orientació sexual, i serà bescanviat com a presoner de guerra el maig de 1944. Per aquella època realitza una sèrie d’aiguaforts molt durs amb escenes del camp de concentració. Posteriorment es documenta el seu pas per Nova York i el 1945 ja a Costa Rica. Al seu país serà un dels responsables de la renovació artística moderna i treballarà el gravat de temàtica popular. 

Es dóna la coincidència que les úniques obres localitzades fins al moment del període català de Cano es troben en museus de la Xarxa de Museus locals de la Diputació de Barcelona. EL MAC conserva el seu ex-libris realitzat per Joan d’Ivori el 1915 i una autocaricatura a tinta que segueix l’empremta d’Smith. La Fundació Joan Abelló té la col·lecció més completa de l’artista, la Fundació Palau dos dibuixos i Museu d’Art de Sabadell l’únic oli localitzat de l’enigmàtic artista.